divendres, 28 de novembre de 2014

Parlem de literatura... digital? (4.-Gabriella infinita)



Què és Gabriella infinita? El seu autor, Jaime Alejandro Rodríguez la defineix COM una obra metamòrfica.

En efecte, quan Gabriella infinita apareix l’any 1995 en FORMA de llibre no és gaire ben acceptada per la crítica del moment, ni tampoc pels lectors. La novel·la resultava complicada de llegir i no acabava de respondre als criteris tradicionals del format llibre. Diversos aspectes hi influïen: d’una banda, la narració no era lineal, el text semblava desordenat i fragmentat a causa de les tres històries que configuraven el relat, cap de les quals aconseguia imposar-se sobre les altres. Tres històries sense un lligam massa clar i disperses en el text, esdevenien una mena de temptació per al lector, una temptació a INICIAR una mena de lectura interactiva que, dins del format llibre, resultava pràcticament impossible, D’altra banda, molts dels elements que configuraven la narració semblaven respondre més a un format audiovisual (com més tard ha quedat demostrat) que no pas a criteris estrictament literaris.

L’any 1999, Gabriella infinita inicia la seva metamorfosi. L’autor s’interessa pel nou fenomen de l’hipertext i comença una investigació i un aprenentatge que el conduirà a “construir” una nova versió, una versió hipertextual de la seva novel·la. La versió és senzilla, amb poca participació encara dels elements audiovisuals i amb una modesta proposta que permet seguir la lectura lineal o bé unes lectures paral·leles, a les quals es té accés a través dels títols que apareixen en la barra inferior de la pantalla.

L’autor, conscient, no només de la potencialitat hipertextual de la novel·la, sinó també dels elements audiovisuals que conté, emprèn una nova revisió del format de Gabriella infinita. Vol obtenir una versió que reculli un nou recorregut narratiu, més àgil, més entenedor, més versemblant; una versió que pugui recollir la potencialitat audiovisual que es desprèn del text; una versió que permeti la interactivitat a què conviden les tres històries paral·leles. En aquest nou canvi, pren un gran protagonisme el dissenyador industrial Carlos Roberto Torres Parra, que és l’encarregat de coordinar i desenvolupar l’estructura audiovisual de l’obra fins al punt d’esdevenir-ne un autèntic coautor.

La versió hipermèdia de Gabriella infinita pateix alguns canvis en relació als formats anteriors. D’una banda, hi ha alguns fragments que se sintetitzen per tal de convertir-los al format audio. En canvi, amb la finalitat de consolidar la PART no lineal de l’estructura narrativa, es reescriuen nous fragments per tal que el text pugui llegir-se amb facilitat. Es potencia l’estructura no lineal, afavorint la interacció del lector que pot, si ho desitja, gravar el camí de lectura que ha escollit. D’aquesta manera, pot rellegir el camí antic o escollir-ne un de nou. Finalment, el lector pot participar en la història mitjançant el correu electrònic.
Per fer una bona navegació per l'obra, em permeto recomanar-vos que comenceu per fer un cop d'ull a un treball propi d'anàlisi sobre l'obra, on podreu introduir-vos en els seus aspectes tècnics i iteraris, a més de conèixer-ne els autors:Gabriella infinita. Anàlisi d'una obra hipertextual.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada