Marçal, en el poemari Raó del cos, tracta la sang del període menstrual COM
una mostra de vida que intenta perpetuar-se malgrat l’amenaça de la mort. Un autèntic tresor:
Com la florida
ENTRE la neu, sobtada,
la sang, la taca:
el senyal de la pèrdua
desmentint la mort.
ENTRE
la neu, sobtada,la sang, la taca:
el senyal de la pèrdua
desmentint la mort.
Per CADA gest
gest
que lleva fruit,
pròdiga
escampadissa
de flor vermella.
Vida, excés,
hemorràgia:
Imponderable
tresor
de la pèrdua.
Marçal estableix un contrast de paraules: Pèrdua, tresor, florida, fruit, mort, vida... La poeta (re)utilitza les metàfores popularment assumides:
La menstruació es presenta en les nostres vides mitjançant el concepte de pèrdua, COM bé ho assenyala la poeta en el títol. Aquesta metàfora empelta de negativitat un líquid característic de dona. Tanmateix, amb els seus versos, la poeta atorga a la menstruació un bri de vida tot modificant-ne el sentit popular. Així, la menstruació torna a assumir el significat simbòlic de la sang, deslligada per complet del concepte de pèrdua, per tal desimbolitzar la vida i els valors positius que l’acompanyen. (Laia Climent).
bé ho assenyala la poeta en el títol. Aquesta metàfora empelta de negativitat un líquid característic de dona. Tanmateix, amb els seus versos, la poeta atorga a la menstruació un bri de vida tot modificant-ne el sentit popular. Així, la menstruació torna a assumir el significat simbòlic de la sang, deslligada per complet del concepte de pèrdua, per tal desimbolitzar la vida i els valors positius que l’acompanyen. (Laia Climent).
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada