dimecres, 7 de febrer de 2018

Economia i salaris "Low cost" (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)

Ens ha tocat viure un època en què els "mileuristes" s'han convertit en treballadors ben pagats en un país que ha aprofitat la crisi per abaixar sensiblement els salaris. En una entrevista, el nostre convidat d’avui deia que “La gran paradoxa és que un país amb una taxa de natalitat molt baixa, amb una de les taxes de graduació universitària més altes del món, que té un grau d’industrialització llunyà en el temps i que s’ha mantingut, que és un líder turístic i ha creat així molts llocs de treball…Com és que no és un país de salaris alts?”

I afegia: “El problema és que s’ha cregut que la competitivitat passava per mantenir els salaris baixos perquè era més fàcil fer diners amb salaris baixos que amb salaris alts”. 

És possible, doncs, sostenir un país on la gent cobra tan poc i, de retruc, paga tan pocs impostos?

Avui, a LA CLAU de la nostra història, parlarem de països low cost amb l’economista Miquel Puig.

Miquel Puig és Doctor en Economia, ha desenvolupat la seva carrera professional en l’ensenyament universitari, l’administració pública, l’empresa multinacional i l’assessorament independent. Va ser professor de teoria econòmica. En els anys noranta va ocupar diversos càrrecs a la Generalitat, entre els quals director general d’Indústria i Comissionat per a la Societat de la Informació. Ha estat l’únic director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals nomenat per consens del Parlament de Catalunya. Ha estat director general d’una empresa d’infraestructures aeroportuàries, amb seu a Londres, i ha col·laborat amb empreses de capital-risc. Actualment, treballa en l’àmbit de la gestió universitària.

Entre altres, ha publicat els llibres Modernitzar Catalunya, La sortida del laberint, Com Àustria o Dinamarca i Un bon país no és un país low cost.

En aquest darrer llibre escriu: “Un bon país és aquell en què els seus ciutadans poden viure bé. Per poder viure bé, cal construir una societat decent, que tracti bé els seus ciutadans, amb dignitat i sense desigualtats. Catalunya podria arribar a ser un bon país,  sense misèries ni excessos. Per arribar-hi, però, cal una bona gestió.”

Miquel Puig proposa un canvi en les polítiques i directrius econòmiques actuals (apostar per un turisme de salaris alts, una indústria productiva i un salari mínim digne) per construir una Catalunya decent, estable i amb unes perspectives immillorables de futur.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada