LA CLAU de la nostra història Programa 266. Emès el 13 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història.
Programa 268.
El proper 21 de juny es compliran 32 anys de la mort de Joan
Fuster, l’intel·lectual més important del segle XX, crític, assagista, poeta...
Més enllà de la seva gran qualitat literària i filosòfica, amb “Nosaltres els
valencians” va engegar una profunda reflexió sobre el País Valencià en què
proposava la seva reconstrucció nacional dins del marc dels territoris de parla
catalana, que ell va anomenar Països Catalans.
La proposta de Fuster responia a un plantejament ben meditat, ben
raonat i ben justificat. Després de “Nosaltres els valencians”, el 1962, Fuster
publicava un opuscle titulat “Qüestió de noms” on feia un argumentat
desenvolupament de la seva postura sobre com caldria identificar les terres de
llengua i cultura catalana. Fent-ne un breu repàs històric escriu:
El 1417, en escriure la seva “Disputa de l’Ase”, fra Anselm
Turmeda afirma de si mateix “sóc de nació catalana, nascut a la ciutat de
Mallorca” El 1539, l’edició dels primers versos d’Ausiàs March, a la portada
del llibre, s’hi pot llegir: el famosíssimo philósofo y poeta», era «cavallero
valenciano, de nación catalán». Al Principat, els Consellers de Barcelona, el
1456, celebraran la canonització del valencià fra Vicent Ferrer, tot remarcant
que el nou sant és «de nostra nació».
El 1610, el cronista valencià Gaspar Escolano escrivia:
“[...] por más de 300 años han pasado los deste reino (de
València) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen
diferencia ninguna de catalanes y valencianos”.
Deia Fuster: “El nom fa a la cosa... en bona part” i el 1985,
Josep Guia escrivia: "A cada cosa li escau un nom, però també és cert que
el nom ajuda a fer la cosa"
Les dues afirmacions ens porten a afirmar que cada cosa, una
nació, pot existir prèviament sense tenir un nom. Ara bé, si no té un nom, si
al llarg dels segles va apareixent sense un nom que la identifiqui clarament,
corre el risc de no acabar de fer-se completament que, poc a poc, sense gairebé
ni adonar-se’n acabi per desfer-se, per dissoldre’s, Per no existir.
L’octubre de 1978, Fuster escrivia un article titulat “Països
Catalans, 1978”
“Els diputats espanyols han decidit que "en ningún caso se
admite la federación de comunidades autónomas". La cosa val interpretar-la
com un obstacle constitucional a la idea política d'allò que en diem
"Països Catalans". Naturalment, si, un dia, el País Valencià, les
Illes i el Principat arribaven a federar-se, ni que només fos des d'unes
mínimes autonomies respectives, la classe política de Madrid, sofriria una
infart nacional.”
Des d’aquest racó de la nació, remarquem que persistim i persistirem en la
nostra intenció de provocar el màxim possible d’infarts nacionals a totes les
classes polítiques que calgui.
Final
El dissabte 8 de juny es van
complir 75 anys de la publicació de 1984 la novel·la de George Orwell profètica
de la societat de la vigilància i del control total. La frase, avui doncs, del
periodista i escriptor anglès.
“En una època d’engany universal,
dir la veritat és un acte revolucionari”.
Tornem la setmana que ve. Us
esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona
setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada