dijous, 30 de gener del 2014

Vull una resposta: Independència, per a què? El país que volem



Programa de Vull una resposta: Independència, per a què? El país que volem

Emès per ETV Llobregat el dimecres 29 de gener de 2014.

Convidats: 
Jordi Manyà, del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador del projecte El país que volem 
Josep Colomer,  del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador de les Assemblees Sectorials i de Formació de l'ANC 
I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat Núria Orriols i Antoni Jaume Morell
A l'espai de l'entrevista, reportatge sobre la presentació del Pla d'actuació 2014 de l'Assemblea. 

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta


dimecres, 29 de gener del 2014

The Catalan Project: ¿Con la independencia que passa con las pensiones?


Aquest és un dels darrers vídeos realitzat per The Catalan Project. 

Independència, per a què? Per construir un nou Estat, un Estat millor.

A la pàgina web de The Catalan Project. tothom hi pot aportar les seves idees sobre com podria ser el nou Estat català independent.

Ser o no ser... a la manera de Toni Albà


Tots hem escoltat alguna vegada l'universalment conegut  monòleg de Hamlet, que s'inicia amb el famós Ser o no ser, aquesta és la qüestió... Amb fragments colpidors com:

perquè, si no, ¿qui podria aguantar

les fuetades i les burles d’aquests temps,
l’insult de l’opressor, l’ultratge del superb,
el sofriment de l’amor menystingut,
la lentitud de la justícia,
la impertinència dels poderosos, i el desdeny
que el mèrit pacient rep dels indignes,
si pogués ell mateix saldar el seu compte
amb una simple daga?

El monòleg, passat pel sedàs de Toni Albà esdevé una extraordinària daga dirigida al cor dels opressors. La daga segurament més mortífera: la de l'humor, la ironia i la sàtira. 

Perquè, en paraules de Toni Albà, “som catalans però estem espanyols i volem ser i estar catalans. “Ens van casar a la força, i no volem formar part d’un matrimoni que no funciona”

Maria Mercè Marçal: Bruixa de dol (2)


El darrer poema de Bruixa de dol és el titulat 8 de març i el seu sentit és inequívoc.

Podem observar que està introduïda per una divisa força eloqüent:

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.


La lluna de nou; l’element simbòlic per excel·lència del femení. Totes les dones alçaran les mans i faran el signe de la dona per tal d’obrir un espai en aquest món patriarcal tancat per al gènere femení.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

La bruixa, la lluna, la nit... Les dones, hereves de totes les dones transgressores simbolitzades per l’element simbòlic de la bruixa, subvertiran la història; subvertiran el patriarcat que les ha relegat a una situació d’invisibilitat i, amb la subversió arribarà la llibertat.

dimarts, 28 de gener del 2014

El raciocini científic: "La España buena y la España mala"




M'arriba l'escrit d'un bloc titulat The oil Crash, el seu conductor és un científic, Antonio Turiel, físic, matemàtic i investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.

Si reviseu les seves entrades al bloc, observareu que són majoritàriament relacionades amb temes científics, sobretot a l'entorn de l'energia. Per això, en un primer moment em sobta trobar un article titulat  La España buena i la España mala.

Simplement vull animar-vos a llegir-lo... Són les reflexions d'una persona que torna a casa després d'estar-hi allunyat una setmana per motius professionals. El viatge de tornada en tren el convida a pensar i a meditar i, el primer pensament que li ve al cap és aquest:

Cataluña será independiente en un futuro no muy lejano. 

Ell no és català, no desitja la independència... Medita la frase "sin pena ni alegría, sin anhelarlo ni rechazarlo..." Que el condueix, doncs, a pràcticament assegurar la independència de Catalunya a curt termini?

Els arguments, el raonament, el raciocini... que segurament li prové de la seva professió de científic. No hi ha -diu-. cap projecte que pugui il·lusionar la ciutadania catalana ni espanyola. No n'hi ha cap, excepte el projecte independentista català. Davant de les contínues frustracions de la ciutadania, augmentades evidentment per la crisi econòmica i les consegüents retallades en l'estat del benestar, detecta un abatiment, una certa resignació, una desi·lusió frustrant en els ciutadans espanyols. En canvi, diu:

[...] En Cataluña los promotores del independentismo han actuado con mucha astucia y han sabido canalizar el descontento popular en un proyecto ilusionante. "Que Cataluña sea independiente y las cosas comenzarán a ir bien", vienen a decir, "Abandonemos ese nido de pobredumbre que es España, gestionemos nuestro futuro y nuestro dinero, y las cosas por fuerza nos irán mucho mejor". Y así mucha gente que había perdido, al igual que en el resto de España, la esperanza de que las cosas pudieran mejorar, han encontrado en esta apuesta, en este proyecto político, una nueva ilusión [...]

Parla també sobre qui lidera aquest procés. Senyala que l'Estat espanyol s'equivoca (conscient o inconscientment) quan diu que tot és un tema del president Mas i quatre polítics més:

Desde el Gobierno central de España se percibe este desafío como una boutade de Artur Mas, sin comprender que si éste está al frente del proceso independentista es porque el movimiento por la independencia de Cataluña le arrastra, no porque él lo lidere. 

També forma part del seu escrit la reflexió sobre Europa i la seva posició davant la independència de Catalunya:

[...] Mientras tanto, el movimiento independentista catalán va recabando discretamente apoyos por toda Europa [...]

[...] sin darse cuenta (Espanya) de que las cancillerías del resto de Estados europeos (que son las que al final toman las decisiones) permanecen extrañamente calladas, y cuando se les pregunta directamente siempre responden que es un asunto interno de España [...]

El tema de la "legalitat o no legalitat" del referèndum i de la separació:

[...] Por supuesto que separarse de España es ilegal con respecto a las leyes españolas, pero eso no quiere decir que sea ilegítimo: si la mayoría de un territorio quiere separarse resulta difícil de justificar desde un punto de vista moral, que no legal, que no se les tenga que escuchar. Además, no es nunca la legalidad del territorio abandonado la que impide o detiene la secesión: seguramente que cuando los países de Sudamérica se independizaron de España lo hicieron violando la ley española, lo cual llegados a ese punto es completamente irrelevante;  lo que verdaderamente cuenta es la legitimidad [...]

Fora d'Europa... Fora de la Unió Europea?

[...] España es un problema para la UE [...] la decadente Unión Europea podría tener buenas razones para desear una Cataluña independiente y en la UE [...]

I el final de l'article és demolidor:

[...] La segregación de Cataluña y el voto positivo de España a su ingreso en la UE tendrá un efecto desestabilizador sobre la sociedad española semejante al desastre del 98. Toda la grandilocuencia de la prensa española riéndose del referéndum catalán se tornará en rictus unos meses más tarde al contemplar estupefacta la entrada del nuevo Estado en Europa. Cataluña ya está, probablemente, perdida para España; pero España debería aprovechar este mazazo del destino para, en vez de encerrarse en rancios esencialismos, emprender un proceso de profunda regeneración política, económica y social. De no hacerlo así la alternativa podría ser que al final haya varias Españas buenas productivas y una España mala que sufra por las deudas de todos [...]

Si el voleu llegir íntegrament, cliqueu aquí



Maria Mercè Marçal: Bruixa de dol (1)


Aquest és el segon poemari de Maria-Mercè Marçal que se centra més en el tema dona. 

Cal crear un nou univers simbòlic. Noves maneres de dir. Modelar sentits diferents per a les paraules ja existents. Cercar metàfores distintes.


Ja no m'enartes, sol,
vaixell salvat de l'ombra,
que és l'ombra qui m'ha pres.
El cranc d'aquestcrepuscle
se m'ha arrapat al cor
i els meus ulls són el llac
on es nega la lluna.


Igual que a Cau de llunes, la lluna segueix sent un símbol preponderant. La lluna com una imatge tradicional de la dona. Element nocturn, irracional, misteriós, amb una sèrie de canvis rítmics associats al període menstrual i de fecundació. La seva imatge pàl·lida suggereix debilitat, passivitat, que justifica la seva dependència eterna envers la llum del sol. Maria-Mercè Marçal, però, subverteix aquestes referències populars. La seva poesia es basa en bona part en aquests elements simbòlics els quals va perfilant i matisant a mesura que el utilitza. La seva lluita amb els mots els confereix una visió nova, sofreixen una transformació radical i es veuen abocats a cobrir un nou espai lluny de l’original.

En aquest poemari apareix un nou element carregat de simbologia: la bruixa.

La bruixa, encarnadora d’un poder ocult, monstruós, postergat socialment en el terreny del malefici i del perill. La bruixa com a representant de la marginalitat i de la història negada, de la llengua abolida. La bruixa sota la imatge del dol a causa de la llarga història de repressions que ha patit. La bruixa, símbol d’un model determinat de dona, el de la dona transgressora.

Marçal, però, entén el feminisme com un aliança entre tots les dones i així ens ho exemplifica en el món simbòlic de les bruixes i les fades:


Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen

Concert: General Moragues: homenatge