Gaza atrau les càmeres, el Congo mor en silenci

  

Aquests dies, Barcelona ha estat escenari d’un espectacle mediàtic que precedia la sortida d’una flotilla cap a Gaza i que finalment ha hagut de tornar al port, ja sigui perquè ignoraven les previsions meteorològiques que indicaven tempestes o, més preocupant encara, perquè els organitzadors van decidir fer l’acte final de l’espectacle tot i saber que, si més no de moment, no arribarien enlloc.

El drama humà de Gaza és innegable: morts, ferits, habitatges destruïts, fam i exiliats. Però la seva instrumentalització propagandística per part d’una esquerra autodenominada “woke” revela un biaix mediàtic preocupant. Fa un dies, vaig penjar l’article De Gaza a l’Àfrica i més enllà: centenars de milions de persones víctimes de conflictes ignorats en què citava un seguit de guerres que reben poca o cap atenció mediàtica.

Un d’aquests altres conflictes igualment devastadors, però sovint oblidats pels mitjans de comunicació és el de la República Democràtica del Congo,. Milions de morts, milions de desplaçats i centenars de milers de violacions, continuen essent invisibles als titulars i a les xarxes socials (Universidad Torcuato Di Tella, 2023; Cadena SER, 2025).

Parlar de la República Democràtica del Congo és parlar d’una ferida oberta que el món prefereix ignorar. El que passa allà no és una simple “guerra llunyana”, sinó el resultat directe d’una història de colonialisme, espoli i ingerència internacional que es perpetua dècada rere dècada (Universidad Torcuato Di Tella, 2023). Des del regnat de Leopoldo II, amb fronteres arbitràries i explotació sistemàtica, fins a la inestabilitat postindependència i la intervenció de països veïns, el Congo ha estat condemnat a una violència estructural que es prolonga generació rere generació.

A l’est, als Kivu Nord i Sud, la vida és un perill constant. El M23, nascut el 2012, rep suport logístic i militar de Ruanda, mentre Uganda hi col·labora indirectament (Cadena SER, 2025). Centenars de milícies, incloent-hi les FDLR i les bandes Mai-Mai, es disputen territoris i recursos minerals estratègics, especialment el coltán, el cobalt i l’or han convertit la regió en un objectiu global. Telèfons mòbils, ordinadors, bateries de vehicles elèctrics; cada dispositiu connectat al món depèn indirectament d’aquest caos. Empreses multinacionals i inversors internacionals es beneficien de l’extracció il·legal i, així, s’uneixen a una economia de guerra que perpetua la violència. Actor globals, estats veïns i intermediaris econòmics influeixen en les dinàmiques del territori, mentre milions de persones viuen atrapades en un infern invisible (Universidad Torcuato Di Tella, 2023).

Les xifres humanitàries són devastadores: més de sis milions de morts, set milions de desplaçats interns, centenars de milers d’exiliats i centenars de milers de dones violades (Human Rights Watch, 2024; United Nations, 2025). Pobles cremats, hospitals arrasats, escoles abandonades i mercats destruïts completen un panorama de misèria que la MONUSCO no ha aconseguit revertir (United Nations, 2025).

El Congo és un avís per al món: no és una guerra aliena. Cada vegada que consumim tecnologia barata, financem aquest infern invisible. La pau no pot ser una paraula buida: és hora que la comunitat internacional assumeixi la seva responsabilitat davant d’una tragèdia que dura massa temps (International Crisis Group, 2025).

Referències

Cadena SER. (2025, agost 15). Congo, la guerra eterna en la tierra del coltán. Recuperat de https://www.cadenaser.com

Human Rights Watch. (2024). DR Congo: Mass Displacement, Sexual Violence, and Conflict Minerals. Recuperat de https://www.hrw.org

International Crisis Group. (2025). Eastern DRC: Rebel Groups, Resource Conflicts, and Humanitarian Crisis. Recuperat de https://www.crisisgroup.org

United Nations. (2025). Report of the United Nations Organization Stabilization Mission in the Democratic Republic of the Congo (MONUSCO). New York: United Nations.

Universidad Torcuato Di Tella. (2023). El conflicto armado en la República Democrática del Congo. Buenos Aires: Universidad Torcuato Di Tella.