divendres, 29 de maig de 2020

VÍDEO: La pandèmia a l'hospital Moisès Broggi. Aprendre de la història: 80 anys del FNC. L'enigma independentista de Sandro Rossell (Darrer programa de Vull una resposta)













Nissan tanca definitivament les seves plantes de producció. Es calcula una pèrdua de 3.000 llocs de feina directes i 20.000 d’indirectes. Un tancament que representarà un augment del 5% en la xifra de desocupats actual, una xifra encara pendent de la resolució final dels ERTO presentats.

El coronel Diego Pérez de los Cobos ha estat destituït pel ministre espanyol de l’interior Grande-Marlaska. El mateix Pérez de los Cobos que, entre altres temes negatius, va ser jutjat el 1997 per casos de tortura al País Basc. El mateix Pérez de los Cobos que va comandar la repressió de l’1 d’octubre de 2017 i que es va dedicar a escampar mentides durant el judici del procés.

Malgrat aquestes actuacions, la seva figura mai no ha estat posada en dubte, sinó que fins i tot ha obtingut ascensos i condecoracions... fins ara.. Dimarts passat, ha estat destituït perquè la Guardia Civil s’ha dedicat a investigar el Govern espanyol en relació a l’autorització de la manifestació del Vull de Març.

Mentrestant, per on va l’independentisme? Un twit de Joan Tardà d’ERC...

Partits compromesos amb la viabilitat econòmica d Cat, amb la justícia social i amb la reclamació d’un referèndum després del proper cicle electoral no podran obviar el debat de la conformació d’un govern d front  ampli q integri indepes i sobiranistes. Victòria versus sectarisme. Si la referència és aquest twit de Joan Tardà... mala peça al teler.

El 4 de maig passat es van complir vuitanta anys de la fundació a París d’un front patriòtic, un moviment de resistència davant l’ocupació de Catalunya i dels Països Catalans per les tropes franquistes. Es lluitava per la llibertat de Catalunya, entesa com a unitat històrica que va cap a la plenitud del procés, cap a la independència, per la dignitat de l’home i un model de societat avançada.

El van fundar l’anomenat sector de Joan Cornudella, d’Estat Català i el grup Nosaltres Sols! A aquests s’hi afegirien aviat militants independents, de l’altre sector d’Estat Català i d’altres formacions com ERC, Acció Catalana i la CNT. El juny de 1942 va adoptar definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya.

Tal com diu el manifest dels 80 anys, “el FNC fou el tronc de l’arbre del qual van néixer les organitzacions de l’esquerra independentista: Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), PSAN-p, Independentistes dels Països Catalans (IPC), Comitès Solidaritat Patriotes Catalans (CSPC) o el Moviment Defensa de la Terra (MDT)." /fnc.cat

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

El nostre agraïment a tot l’equip del Vull una resposta: la Clara Ardèvol, el Josep Pedrol i el Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.

La frase de la setmana és el paràgraf final del manifest dels 80 anys del naixement del Front Nacional de Catalunya:

El llarg camí de l’independentisme fins a l’octubre de 2017, és el resultat de la continuïtat del fil conductor dels que no es rendiren el 1939, fins els defensors de les urnes del primer d’octubre de 2017, l’esforç d’uns i altres ens ha permès avançar en el procés d’alliberament nacional i social, en el camí de l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació completa.

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina.


dijous, 28 de maig de 2020

"Estar a l'alçada", el microconte del dia (Dia 77 del confinament. Dia 74 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 77
Dia 74 de l'Estat de setge 

Sol, vine, que el núvol/ tot ell és negror;/ fem-nos companyia/ si també tens por. (Josep Carner. Glossa)
MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-SETÈ DIA (DIJOUS 28 DE MAIG)

Microconte 77 : Estar a l’alçada

Al Claudi li semblava una solemne bestiesa perquè preferia que el reproduïssin les màquines fotogràfiques i les càmeres de vídeo dels calderins. Però res no havia pogut aturar l’Emília en el seu desig de dibuixar-lo. Quiet, davant del mirall del local de la colla gegantera, restava al seu costat mentre sentien els assajos dels Grallers Escaldats.

No es podia pas negar que la geganta tenia traça. En els moments previs a les cercaviles, acostumava a agafar d’amagat un pinzell i feia els darrers retocs en els seus rostres. No ho sabia ningú, però gràcies a aquestes atencions tan personals, feia temps que els gegants de Caldes de Malavella lluïen d’allò més.

Aquella era una circumstància ben diferent. S’acostava la dotzena festa grossa per als gegants de les terres gironines i l’Emília s’havia entossudit a participar-hi de múltiples maneres. Poc després que enllestís l’autoretrat de la parella i que amagués tant el paper com el pinzell dins l’àmfora, el cap de colla entrà al local i, sense entendre res, es va afanyar a retornar el mirall a lloc. Tenir els honors d’esdevenir vila gegantera era prou especial i no podia fallar res.

La primera sorpresa gegantina arribà amb el veredicte del Concurs de Cartells. Quan el secretari del jurat obrí la plica guanyadora per poc que no perd l’equilibri. L’autora del dibuix seleccionat, que reproduïa els gegants amb tota mena de gràcia i detalls, era l’Emília Quirina, una calderina molt estimada. Durant els tres segons que els assistents van menester per reaccionar, el cap de colla es va recordar d’un mirall, als gegants locals els van pujar els colors a la cara i la cobla es va afanyar a interpretar una sardana de Francesc Mas per tal que aquella vila gironina se sobreposés a un dels desconcerts més agraïts de la seva història.

Joan Pinyol

(microconte guanyador del I Premi de microliteratura convocat a Caldes de Malavella l’any 2004)
(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

VÍDEO: La cuina catalana, una història molt saborosa (Programa 172 de LA CLAU de la nostra història)













Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història. Programa 172.

Voler fer un programa de 25 minuts parlant de la història de la cuina catalana és intentar un impossible. La cuina, l’art de cuinar és tot un món d’experiències del qual han parlat gran quantitat d’autors, molts d’ells de renom. Noms com Josep Pla, Néstor Lujan, Joan Perucho, Manuel Vazquez Montalban, Josep Lladonosa, Jaume Fàbrega, Ignasi Domènech o Pere Sans són alguns dels escriptors que han escrit des de diferents vessants sobre aquest món extraordinari de la cuina.

La cuina catalana és una cuina molt elaborada que demana temps i paciència; que és resultat de migracions i emigracions. Una de les més importants la descoberta i colonització del Nou Món que va abastir de nous productes la cuina tradicional: el tomàquet, la patata, la xocolata... la llista seria interminable.

Jaume Fàbrega, considerat el primer escriptor gastronòmic de Catalunya, escriu que la cuina catalana ha estat capdavantera durant moltes èpoques de la història. Cita, sobretot, dos períodes d’excel·lència. El primer, entre els segles XV i XVI dels quals es troba documentació del menjar i dels costums de l’època a càrrec de Francesc Eiximenis, i com a màxim exponent culinari el mestre Robert, cuiner de la cort de Nàpols -la més refinada de l’època-. També, des de la cort vaticana liderada per la família Borja la cuina catalana es va situar al centre del món durant aquests segles. Fàbrega situà el segon període d’excel•lència en l’actualitat a partir de l’eixida de cuiners de la talla de Santi Santamaria, Carme Ruscalleda, Ferran Adrià i els germans Roca.

En la història de la cuina catalana hi trobarem detalls destacables com, per exemple, que la forquilla a la nació catalana ja era utilitzada en ple segle catorze quan no és fins al segle divuit que no esdevé d'ús comú a la refinada cort francesa de Versailles.

En aquest impossible que ens plantegem avui, parlarem del Llibre de Sent Soví o Llibre de totes maneres de potatges de menjar, un receptari medieval de l’any 1324. Un dels manuscrits més antics d’Europa. O del Llibre d'aparellar de menjar, de mitjans segle XIV. El Llibre del Coc del Mestre Robert, Rupert de Nola, cuiner del rei Ferran I de Nàpols de finals del segle XV.

Del capítol “Com usar de beure i menjar” de l’obra Lo Crestià, de Francesc Eiximenis de 1384. O del llibre de receptes “La Cuynera Catalana“ del 1835.

Ho farem amb en Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura.

Final

La frase de la setmana del polímata Benjamí Franklin

Al vi hi ha saviesa. A la cervesa hi ha força. A l’aigua hi ha bacteris.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Us esperem la setmana que ve per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.

Cuideu-vos molt i fins aviat.

"Treballar de gust", el microconte del dia (Dia 76 del confinament. Dia 73 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 76
Dia 73 de l'Estat de setge

Els llibres em van ensenyar a pensar, i el pensament em va fer lliure 
(Ricardo León) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-SISÈ DIA  (DIMECRES 27 DE MAIG)

Microconte 76 : Treballar de gust

Els va fer saber el menú calòric que els acompanyaria mentre li treballessin les terres. Pa, llegum i porc. I per beure un vi com el que farien posible amb la collita. Van preferir només les calories d’aquest últim i la verema es perdé per culpa de les profundes becaines a l’ombra dels ceps. 
Joan Pinyol

Microconte que formava part del projecte “Art a la taula”, d’elaboració de textos brevíssims per a etiquetes de cava amb la col•laboració de Cava Guilera de Lavern-Subirats. 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

dimarts, 26 de maig de 2020

"Amor vital", el microconte del dia (Dia 75 del confinament. Dia 72 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 75
Dia 72 de l'Estat de setge

Quan vegis quants en tens davant, pensa quants en tens darrere 
(Sèneca. Cartes a Lucil·li)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-CINQUÈ DIA  (DIMARTS 26 DE MAIG)

Microconte 75 : Amor vital

Vídua en tres ocasions de forma consecutiva i al poc temps de baixar de l’altar, de seguida es guanyà l’apel•latiu de fulminadora de relacions. Quan decidí no casar-se mai més, per tal de no temptar de nou la dissort, morí d’ensopiment emocional. 
Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa


dilluns, 25 de maig de 2020

"Qui dia pansa, joventut empeny", el microconte del dia (Dia 74 del confinament. Dia 71 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 74
Dia 71 de l'Estat de setge

La paraula és l'arma més poderosa (Ramon Llull)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-QUATRÈ DIA (DILLUNS 25 DE MAIG)

Microconte 74 : Qui dia pansa, joventut empeny

Va sortir de casa amb la butxaca plena de monedes. Com deia aquell, és la trista sort dels porquets guardiola, quan es fan rics els trenquen a mil trossos. I va tornar-hi amb la butxaca plena de cues de pansa. Li havien assegurat que anaven molt bé per fer memòria i, remembrant èpoques pretèrites, fins i tot se li aturà la decrepitud física. Mai no va arribar a vell.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa

diumenge, 24 de maig de 2020

"Bases per al benestar" el microconte del dia (Dia 73 del confinament. Dia 70 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 73
Dia 70 de l'Estat de setge

Crec que primer de tot cal adonar-se que hi ha vida abans de la mort i no pas estar obsessionat constantment per saber si hi ha vida després de la mort 
(Eduard Punset)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-TRESÈ DIA  (DIUMENGE 24 DE MAIG)

Microconte 73 : Bases per al benestar

Després d’una hora sense tocar de peus a terra, les tres gavines vam apropar-nos al port de Llançà. Com que el cansament era prominent, abans d’arribar a la costa vam decidir reposar les ales en tres barquetes ancorades. Mentre descansàvem en paral.lel, una va dir que havia triat aquella barca perquè l’havia vist navegar i li oferia tota mena de garanties. L’altra va explicar-nos que es refiava més de la marca de les embarcacions i que reposava en una Zodiac perquè havia sentit que era la millor. Jo només em vaig guiar per una plataforma que semblés segura i la resta em va ser ben indiferent.

Mentre allargàvem la conversa una onada ens va cobrir del tot i de l’impuls del vent vam anar a parar a una roca a tocar de la costa, que va assegurar-nos per igual, que ens va permetre assecar el plomatge i que no ens va permetre tenir tants miraments.


Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 
Il·lustració de Rosa Armangué
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa