divendres, 19 de gener de 2018

Viure i conèixer



Viatge, desig i alteritat. Tres termes independents capaços, cadascun d’ells, de generar milers i milers de pàgines literàries. Tres termes, però, que s’interrelacionen, es complementen i s’integren l’un dins de l’altre, perquè configuren la història de l’ésser humà i, per tant, la història de les paraules i de la literatura. Des dels orígens de la humanitat, els homes s’han desplaçat i amb ells han viatjat les paraules. Els relats, les llegendes i les històries han sofert processos d’intercanvi i de metamorfosi que han produït relats mutants, de possibilitats adaptadores gairebé infinites. 

Una idea, un mòbil, un desig al cap i a la fi, és el que ha empès des de sempre l’home a iniciar un viatge. El desig del retorn de l’Ulisses homèric; el desig del saber i del coneixement de l’Ulisses de Dante; el desig de la recerca de Jàson i els Argonautes o dels cavallers del Sant Grial; el desig d’una nova llar, d’una nova pàtria del israelites travessant el desert; el desig de virtut dels cavallers artúrics; el desig de l’amor dels trobadors; el desig de conquesta i cobdícia dels colonitzadors... Un món de viatgers delerosos d’assolir els seus desitjos.

El desig mou al viatge on cada viatger, en el seu propi itinerari, explorarà cultures desconegudes, paisatges mai vistos i sistemes de valors diferents. Els viatges són el trasllat d’un punt de partida a un altre d’arribada. Punts que poden ser geogràfics i reals, però que també poden esdevenir espirituals o literaris.

El viatge ens porta al contacte amb l’altre. Un contacte que només podem assumir de dues maneres: negant-lo o integrant-lo. La primera opció és la del colonitzador per a qui no hi ha res de diferent que pugui tenir cap valor. El colonitzador equipara l’altre amb un salvatge, amb una bèstia amb qui no pots establir cap mena de diàleg ni de relació, perquè la bèstia és irracional i il·lògica. La segona és la d’aquell que vol entendre l’altre i que desitja –de nou el desig- integrar dins dels seus propis valors, dins d’allò que li és propi, allò que és diferent.

El viatge no és només canviar de lloc, sinó una transformació interior de la persona. La selva i l’horror al final del riu, de Conrad o Coppola; l’illa solitària i l’esplanada al bell mig del Congo, de Sánchez Piñol, són espais que condueixen a l’obscuritat, al cor de les tenebres. El Marlow de “En el cor de les tenebres”, el Willard d’Apocalypse Now, el personatge sense nom de “La pell freda” o els Thomson i Garvey de “Pandora al Congo”, realitzen un viatge a l’interior de l’ànima humana on troben la maldat, l’horror i la corrupció que semblen ser inherents a l’ésser humà. La recerca de l’altre els condueix a una recerca del jo i a una terrible conclusió: l’autèntic terror, les autèntiques tenebres es troben dins del cor de cadascú.

A “La pell freda”, l’alteritat és present en tota la narració. És una història inversa a “En el cor de les tenebres”, però que hi manté molts punts de contacte. Aquí són les tenebres les que vénen al protagonista. Unes tenebres que no es troben fora del far (el refugi), sinó que són dins. Les tenebres depenen en gran part de com dirigim la nostra mirada vers l’altre. Si la nostra perspectiva canvia i mirem l’altre amb una mirada diferent, potser les tenebres s’acabin difuminant.

A “La pell freda”, el protagonista es desfà dels seus llibres. N’agafa un, però, “La branca daurada” de James F. Frazer, un antropòleg que va influir força en Freíd. Aquest és un llibre d’antropologia fonamental que intenta explicar com són els altres. És un clar homenatge a Conrad i a Apocalypse Now, ja que és un llibre que, a la pel·lícula, apareix darrere la figura de Kurtz-Marlon Brando.
 

Viatge, desig i alteritat. Viure i conèixer; mirar l’altre i entendre’l hauria de ser el principal objectiu del nostre particular viatge.

dijous, 18 de gener de 2018

VÍDEO: En defensa de les lleis catalanes. El Tribunal de Contrafacció (Darrer programa de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de
http://etv.xiptv.cat/la-clau-de-la-nostra-historia/capitol/en-defensa-de-les-lleis-catalanes-tribunal-de-contrafaccio

Emès per ETV Llobregat el dimecres 17 de gener de 2018
Convidats:

Eva Serra, doctora en història. És considerada una de les figures més destacades de la historiografia actual. Les seves principals línies de recerca han estat la història agrària de Catalunya dels segles XVI i XVII i la història política i de les institucions catalanes d’aquestes mateixos segles, en especial la seva vida parlamentària.
 
Entre altres, coautora amb Josep Capdeferro del llibre La defensa de les Constitucions de Catalunya: el Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) on es recull tot el coneixement actual i l'abundant documentació inèdita localitzada sobre el Tribunal de Contrafacció, institució abolida amb el Decret de Nova Planta de 1716.
 
Més recentment, han aparegut dos volums científics dels mateixos autors. Recullen tot el coneixement actual i l'abundant documentació inèdita localitzada sobre aquesta institució tan valuosa, abolida amb el Decret de Nova Planta de 1716. Constitueixen els volums 34 i 35 de la col·lecció Textos Jurídics Catalans i estan en xarxa a disposició de la ciutadania.
 
Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura.

dimecres, 17 de gener de 2018

Debat sobre el Full de Ruta de l'ANC 2018-2019. Alguns apunts




Per tal d'aclarir-me les idees, he escrit alguns apunts que potser puguin ser d'alguna utilitat de cara al debat sobre el Full de ruta de l'ANC 2018-2019. Un debat que les diferents assemblees territorials, sectorials i exteriors de l'ANC han de tenir i, si cal, presentar-hi esmenes. La data límit per fer-ho és l'11 de febrer. 

El moviment independentista

Durant els darrers anys, el moviment independentista català ha avançat extraordinàriament i el seu projecte basat en la construcció de la nova República catalana s’ha consolidat com a l’única proposta política real i de futur.

L’Assemblea Nacional Catalana ha estat la principal impulsora d’aquest projecte. Durant aquests anys ha esdevingut la principal organització independentista de la societat civil. Ha aconseguit construir una xarxa territorial, la més extensa del país, present a més de 750 municipis. Les seves 50 sectorials, autèntics lobbies de pressió en els seus àmbits naturals, omplen de contingut el missatge de l´ANC i les fan indispensables de cara al procés constituent de la República, i les 38 assemblees exteriors presents arreu del món col·laboren a ampliar-ne el ressò internacional. 

Aquesta xarxa, els seus prop de 50.000 associats i l’experiència acumulada durant més de cinc anys, la converteixen en l’organització més preparada per continuar liderant, des de la societat civil, el moviment independentista, de cara a la nova etapa que haurà de ser la de la consolidació de la República. 

L’ANC continua sent la base, els fonaments i l’estructura del gran moviment popular independentista. Ara bé, és inqüestionable que necessitem una ANC diferent, una ANC renovada. Cal modificar-ne funcionaments. Cal canviar les estratègies que han estat decisives per arribar fins a l’1 d’octubre i aplicar-ne de noves per a una nova etapa, molt diferent a la viscuda fins ara.

Context polític actual

Després de l’etapa 2012-2017, i sobretot després dels fets succeïts durant els darrers mesos, tothom és ben conscient del que significa enfrontar-se a l’Estat espanyol, un Estat antidemocràtic i repressor on no existeix una autentica separació de poders i un Estat que està disposat a fer el que calgui, sigui o no democràtic, sigui o no legal, per evitar la independència de Catalunya. La lluita contra l’Estat espanyol significa també la lluita conra bona part dels que componen els seus tres poders, legislatiu, executiu i judicial, i significa també la lluita contra l’oligarquia i les elits espanyoles, contra determinats mitjans de comunicació, contra determinats poders eclesiàstics i, evidentment contra la seva policia i l’exèrcit. 

No podem esperar res dels estats ni de la Unió Europea, si més no de moment. Un altre tema és l’opinió pública d’aquests països, cada vegada més empàtics amb la situació catalana i que és la que pot acabar inclinant la balança pressionant als seus respectius estats.

L’1 d’octubre vam guanyar el referèndum d’autodeterminació i la independència, encara que no efectiva, està declarada. Tornem a tenir un Parlament amb una majoria clara independentista, sorgit d’unes eleccions il·legítimes i imposades que ens ha de permetre restituir la legalitat arrabassada amb l’article 155.

La situació i el context polític actual requerirà de noves formes d’acció ciutadana  que, indubtablement, però no només, passaran per les diferents maneres d’exercir la resistència no-violenta que, perquè pugui tenir èxit, necessitarà de gent disposada, però, sobretot, d’una gran xarxa territorial ben organitzada. 

Full de ruta ANC 2018-2019

Els diferents fulls de ruta de l’Assemblea han marcat des del 2012 l’actuació de l’ANC i han estat decisius per tal que el procés d’independència avancés i superés els diferents esculls amb què s’ha anat trobant durant els darrers anys. Enguany, el Full de Ruta que aprovem a l’AG ha de reflectir clarament aquesta necessària renovació de l’ANC que permeti situar l’organització, de nou, com a capdavantera del moviment independentista en aquesta nova etapa. El Full de Ruta ha de donar resposta a quina serà l’actuació de l’Assemblea, i ha d’incloure, principalment, la seva posició davant d’aquests punts bàsics:

1.  La  situació dels presos i exiliats i com afrontar la repressió de l’Estat amb accions concretes i, sobretot, ben organitzades i planificades. Caldrà definir noves estratègies de confrontació cívica amb l’Estat, que hauran de passar per l’obediència estricta a les lleis catalanes.

2.  Des de la seva fundació, l’ANC sempre ha mantingut que la independència només serà una realitat si es manté la unitat d’acció entre les institucions, els partits i organitzacions polítiques i la societat civil. En aquest sentit, caldrà una coordinació real i efectiva entre les forces polítiques, les institucions i la societat civil (Òmnium, CDR i totes aquelles organitzacions que tinguin com a objectiu la consolidació i construcció de la República).   Cal evitar de totes totes, tant el caure en un bucle “processista” sense fi com, el que seria encara pitjor, en un desgavell, desorganització i descontrol del moviment, en un campi qui pugui en què tothom actuï segons els seus criteris i estratègies.

3.  El Govern i el Parlament tindran la seva feina, que serà molta i complicada. La consolidació de la República, amb tot el que comportarà,  necessitarà d’una única direcció nacional composta pels partits polítics i la societat civil, en constant coordinació i col·laboració amb el govern i amb el President.

4.   L’inici del debat sobre la Catalunya del futur. L’inici del procés constituent. Serà una de les millors maneres de consolidar la República i d’afegir-hi molta més gent al projecte de construcció d’un nou país.  El debat sobre el model de país que volem, els drets de ciutadania, laborals, socials, etc.. són fonamentals perquè ajudaran a configurar un mapa mental de la República com a una nova realitat.

5. Reforçar al màxim la lluita internacional. Incidir sobretot en l’opinió publica europea. Denunciar sistemàticament la violació dels drets democràtics que practica l’Estat espanyol. Elaborar una nova estratègia basada, no únicament en els mitjans de comunicació i en la pressió política, sinó també buscar i teixir aliances amb entitats representatives de la societat civil europea.