dilluns, 27 de març de 2017

Carta oberta als demòcrates del NO


Article publicat a Racó Català

Benvolguts adversaris,

Abans de començar, voldria deixar ben clar a qui NO va dirigida aquesta carta. No és una carta per a tots aquells enemics del referèndum a Catalunya. No va dirigida als que contínuament ens diuen NO al referèndum, NO al fet que la ciutadania pugui expressar les seves opinions mitjançant les urnes i el vot. Aquesta carta, com el seu títol indica, va dirigida a tots els compatriotes que NO són partidaris de la independència de Catalunya, però que estan disposats a defensar la seva posició amb arguments, amb el debat democràtic i, sobretot que, com a demòcrates que són, no tenen cap mena de por a consultar el poble. Que no tenen cap mena de por a les urnes i al vot.

Com molt bé sabeu, el proper mes de setembre, la ciutadania d’aquest país serà convocada a participar en un referèndum. Les urnes hauran de ser les que decideixin quin ha de ser el model d’Estat que volem per a Catalunya. Estareu d’acord amb mi que es tracta d’un fet d’extraordinària transcendència i que, sigui quin sigui el resultat final de la consulta a la ciutadania, afectarà a tots els que vivim en aquesta, fins ara, comunitat autònoma espanyola. Aquesta transcendència històrica és el que em motiva a compartir amb vosaltres les meves percepcions i els meus desitjos.

Potser alguns de vosaltres encara no en sou conscients, però des del moviment independentista que impulsa aquest procés  i que, evidentment, està pel SÍ en el referèndum,  una immensa majoria, per no dir tots,  voldríem un referèndum acordat amb l’Estat espanyol. Crec que ho hem intentat pel dret i pel revés i encara hi som posats mitjançant el Pacte Nacional pel Referèndum que  aplega milers d’entitats socials, culturals i polítiques. L’objectiu del Pacte és clar: impulsar un acord entre els governs de l’Estat i de la Generalitat que permeti la celebració d’un Referèndum amb totes les garanties i vinculant, perquè la ciutadania catalana pugui votar sobre el seu futur polític com a nació. Ho hem intentat i ho estarem intentant fins al darrer segon.

També sabeu molt bé, però, que perquè hi hagi un referèndum acordat es necessiten dos subjectes disposats a pactar. Nosaltres som, des de fa molt de temps, asseguts a la taula i, fins al darrer moment, esperarem que el nostre interlocutor també s’hi assegui.

També coneixeu molt bé, però, la nostra determinació per poder votar en referèndum el proper setembre. La determinació dels nostres representants polítics al Parlament (majoria absoluta) per convocar-lo i per posar les urnes. Coneixeu la determinació de la ciutadania que estem pel SÍ per tal que això sigui possible. La nostra determinació per fer el que calgui, sempre de manera pacífica i democràtica, perquè sigui el poble, on rau la sobirania, el que decideix el futur d’aquest país. Sabeu que no cedirem, ni uns ni altres.

La meva intenció no és convèncer-vos de res. Us respecto profundament i respecto també els motius que us portarien a votar NO en el referèndum sobre la independència. És evident que no els puc compartir i que podríem estar hores enraonant sense que  ni jo ni vosaltres ens moguéssim de les nostres posicions. Ho entenc i ho respecto.

Només us vull demanar una cosa. Ajudeu-nos a fer realitat aquest referèndum. Fem junts el camí per donar la veu al poble i perquè siguin les urnes i només les urnes les que amb veu ben alta ens marquin el camí del futur. Reforcem –junts- la pròpia democràcia en la seva expressió més genuïna: les urnes i el vot ciutadà.

No en tinc cap dubte que uns i altres respectarem el resultat, sigui el que sigui. Per part meva, com tots els demòcrates, l’acceptaré. Ara bé, entre nosaltres, us faré una confidència: Si el resultat majoritari del referèndum fos un NO a la independència, serà una nit molt trista per a mi. L’endemà mateix, però, em llevaré per continuar la meva lluita per l’exercici del dret d’autodeterminació, per un país millor per a tothom. Em llevaré i començarem a treballar perquè, en un futur al més proper possible, puguem convocar de nou la ciutadania a votar en un nou referèndum sobre la independència a Catalunya.

Benvolguts adversaris, en trobem el proper setembre a les urnes.


dissabte, 25 de març de 2017

EnRAONA! Un verb amb tot el sentit


Una llengua no serveix només per comunicar, sinó que reflecteix, alhora, una manera de veure el món, de viure i de morir. Darrere de les paraules de qualsevol llengua hi ha tot un món, tota una història, de vegades curiosa, de vegades alliçonadora i sempre apassionant.
Si hi ha un verb en català que pot reunir tots els adjectius anteriors, curiós, alliçonador, apassionant, aquest és el verb  enraonar.

Si cerquem el significat d’enraonar en un diccionari hi trobarem que vol dir “Discutir, examinar, etc., en una conversa”. Per poc que ens endinsem en l’etimologia del mot veurem que és un derivat de “raó” i això ens porta a definir “enraonar” com a parlar, però amb un matís importantíssim perquè hi porta implícit que, a més, “raona”. “Enraonar”, més enllà de l’ús més prosaic que ara li atorguem, en el seu sentit més originari, significaria parlar escoltant l’altre, deliberar i intentar arribar a conclusions de forma raonada, de forma constructiva.

Molt probablement, el verb prenia el seu sentit originari en les tertúlies d’abans on algunes persones només hi anaven per sentir enraonar els altres, gairebé sense intervenir-hi. Escoltaven atentament les raons dels tertulians sobre l’actualitat política, social o cultural de l’època. 

La llengua que més s’apropa a la nostra pel que fa al verb enraonar és segurament l’italià que té el seu “ragionare”. El francès també compta amb una paraula “causer” que és molt similar a enraonar, ja que significa posar coses en comú, deliberar...

Què passa, però, amb el castellà? Intentar traduir de manera correcta el verb enraonar al castellà és gairebé impossible. No hi ha cap verb en castellà, al contrari de l’italià o el francès, que equivalgui al nostre enraonar.

En castellà trobarem hablar,  charlar, conversar, dialogar, departir,  platicar, discutir... I si anem cercant sinònims podrem trobar  decir, proferir, enunciar, pronunciar, afirmar, disertar, recitar, declamar, d iscursear, opinar, criticar, orar, comentar, murmurar, musitar, exclamar, susurrar, cuchichear, balbucir, cascar, gritar... Cap ni un té el sentit i els matisos semàntics d’enraonar.

És molt curiós que si enraonar prové de raó i de raonar, “hablar” prové del llatí “fabulari" un derivat de “fabula”... I una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen.... Curiós l’origen i la diferència entre ambdós verbs.

Enric Trilla, en el seu llibre “En defensa del raonament” escriu: “Tothom raona i hi ha gent que, quan parla o escriu, enraona; és a dir, parla d’acord amb la raó, mostra raons pel que afirma, nega o dubta. Una altra cosa és la correcció dels raonaments que es fan, tant en el cas general de raonar com en el més específic d’enraonar, però entendre el que et diuen i que entenguin el que dius és fonamental, fins i tot per copsar els possibles errors, propis o d’altres. Altrament no hi ha una bona transmissió de criteris, coneixements o, simplement, d’informació. En català, igual que en aranès i que jo sàpiga en cap altre idioma, tenim la sort de poder fer una subtil distinció entre parlar i enraonar que, no obstant això, potser a causa del que passa amb altres idiomes, sembla que actualment s’està perdent i que cada cop més la gent usa parlar enlloc d’enraonar. Una llàstima perquè enraonar té un toc de racionalitat que jutjo d’una intencionalitat important.” 

Fem esforços, no només per no perdre aquest verb tan català i de tant sentit, sinó per usar-lo en tot el coneixement de causa. És a dir: procurem enraonar, més que no pas parlar.  

Terra d'Edom. Desigualtat de gèneres (VÍDEO darrer programa de Vull una resposta)

Emès el dijous 23 de març de 2017

Parlem del projecte del documental "Terra d'Edom" sobre els jueus catalans. -en la segona part del programa entrevistem les representants de Social.cat sobre les jornades "Socialitzants" amb el debat Desigualtats  de gèneres: Com aturem la violència masclista? . Com sempre, també comentem l'actualitat política. 

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:
Ramon Vallès, productor "Terra d'Edom·
Ignasi P. Ferré, director "Terra d'Edom"
Anna Garofano, economista
Judit Domènech, Social.cat
Cristina Garde, Social.cat
Jaume Marfany

Quina és la història, la cultura i la vida del poble jueu al conjunt dels Països Catalans? Avui en parlarem al programa. «Terra d’Edom» és un documental que vol intentar mostrar com els jueus van arribar a la península Ibèrica i quin ha estat el seu recorregut fins a l’actualitat. Tenint en compte també que l’any 1492 i durant la Segona Guerra Mundial van ser expulsats de casa nostra. 

Però aquesta setmana l’actualitat política catalana passa també per l’aprovació dels nous pressupostos, després d’un tens i polèmic debat al Parlament, i per la sentència condemnatòria de Francesc Homs. Ho analitzarem amb els nostres convidats. I al tram final del programa parlarem de les desigualtats de gènere. Vuit dones van ser assassinades el 2016 a mans de la seva parella. Com podem aturar la violència masclista? 

Fem-nos nostres els mots d’Ovidi Montllor: «Direm paraules amb sentit, sense comèdies ni mentides, i canviarem armes per abraçades». De seguida, ens hi posem. Som-hi. Comencem.

dijous, 23 de març de 2017

Elcano, Canós o Cabot? (VÍDEO de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de


Emès per ETV llobregat el dimecres 22 de març de 2017

Convidats:

Felip Rodríguez, llicenciat en Arquitectura Superior per la UPC a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (E.T.S.A.B.). Des de l’any 2011 col·labora amb l’Institut Nova Història, on ha dedicat les seves investigacions a la recerca d’indicis documentals de la manipulació històrica en llibres dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX. 

Ha intervingut en el 3è, 4rt, 6è i 9è Cicle sobre la Falsificació de la Història de Catalunya i en l’ 11è, 12è, 13è, 14è i 15è Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica a Arenys de Munt.

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i president de la Fundació Societat i Cultura

dilluns, 20 de març de 2017

Els 5 anys de l'ANC (VÍDEO darrer programa Vull una resposta)

Emès el dijous 16 de març de 2017

Parlem dels 5 anys de l'ANC i de l'actualitat política 

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany
Convidats:
Pere Pugès, fundador ANC
Jordi Vilarasau, metge i secretari ANC 2014-2016
Jaume Marfany, Vicepresident ANC 2013-2015
Joan Puig, editor Directe.cat

La setmana passada, l’Assemblea Nacional Catalana va celebrar el seu cinquè aniversari. Avui al programa intentarem repassar la feina que ha fet l’entitat durant aquests anys. Des de les grans mobilitzacions fins als petits actes. Una societat civil mobilitzada que intenta construir des de baix una nova república catalana. 

Però avui també parlarem del futur més immediat. Perquè aquesta setmana l’ANC ha aprovat, per unanimitat, el nou full de ruta. I què diu aquest text? Doncs que si no es pot celebrar un referèndum a Catalunya durant els propers mesos, no descarten la possibilitat de declarar la independència des del Parlament de Catalunya, davant la possible intervenció de les institucions catalanes.

Gandi deia que quan algú comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania pot doblegar-lo. Veurem, per tant, com evoluciona la polític catalana. Ara ho analitzarem amb els nostres convidats. 

De seguida, ens hi posem. Som-hi. Comencem.

dijous, 16 de març de 2017

La riquesa semàntica.... de collons! (2)


Continuem veient la riquesa de matisos que pot anar agafant la paraula en qüestió:

Veiem que passa quan li afegim prefixos i sufixos que canvien i modulen el significat: 

Amb el prefix -A expressa por (acollonit)
Amb -DES significa riure (descollonar-se)
Amb el sufix -UT indica perfecció, satisfacció (collonut)
Amb el sufix -ASSOS indica indolència o abúlia (quins collonassos!)

I, segons la preposició que li posem al davant, matisem el significat: 

Amb la preposició DE significa quantitat (feia un fred de collons)
però, alhora, també pot significar èxit (va anar de collons)
Amb la preposició PER significa decisió (ho faré per collons!)
I si el fem precedir de la preposició SENSE indica covardia (és un home sense collons)

Segons sigui el color, la forma, la polidesa, la mida, la posició o la mesura el significat canvia: 

El color violeta significa fred (em van quedar els collons morats!)
La forma pot significar cansament (tinc els collons quadrats)
El desgast indica experiència (en tinc els collons pelats!)
La mesura pot expressar rancúnia (en tinc els collons plens!)
La mida (els té ben grossos)
La posició (els té ben posats)

Però hi ha mides que són extremes:

Una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!)
Si s’ultrapassa la mida màxima, indica vagància (li pengen, se’ls trepitja!)
També existeix una mida mínima (de colló de mico)

Poden definir també un determinat estat anímic:

Sorpresa, admiració (collons!)
Estat depressiu (tinc els collons pel terra!)
Estat eufòric (m’ha sortit de collons!)
Menyspreu (això és una collonada!)
Incomoditat, rebuig (toca’t els collons!)
Amenaça, advertiment (no em toquis els collons!)
Voluntat (ho farem de collons!)

Decisió (em surt dels collons!)

En fi.... la riquesa de la llengua, en aquest cas concret, de la semàntica no té límits!

La conquesta i colonització catalana de les Canàries (VÍDEO darrer programa LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de


Emès per ETV llobregat el dimecres 15 de març de 2017

Convidats:

Carles Camp, llicenciat en Enginyeria Química per l’Institut Químic de Sarrià i Màster  en Administració de Negocis MBA per l’Escola d’Administració d’Empreses de Barcelona.


El 2012 va publicar, conjuntament amb Joan Cavaller i Armand Sanmamed, el llibre "Introducció a la història de Catalunya: Una nova perspectiva". Recentment, ha publicat el llibre “Prou d’enganys: desmuntant la mitologia històrica espanyola”

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i president de la Fundació Societat i Cultura