dimarts, 28 de març de 2017

Els gitanos catalans de França (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)


Segons on siguis de França, si et poses a parlar en català, et diran que parles gitano.

"Sempre hem parlat català, 'naltrus' ; els 'jaius'  ja el parlaven". Així parlen alguns gitanos de França, amb naturalitat i sense donar-li més importància.

L’origen del poble gitano sembla situar-se en poblacions nòmades del centre de l’ Índia que a mitjan segle X van emigrar a Pèrsia, on es van assentar durant un temps i van donar lloc a la nació gitana. Des d’allí, van passar als Balcans. El 1425 ja són vistos al Pirineu i, el dietari del Consell de Cent, situa l’arribada dels gitanos a Barcelona el 9 de juny de 1447.

A França existeix un col·lectiu de desenes de milers de persones que parlen català i que es defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans”. Van començar a radicar-se al Rosselló a final del segle XVIII arran de la pragmàtica de Carles III del 1783, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions.

Perpinyà ha estat en tot moment punt d’arribada, de partença i de retorn, de manera que els gitanos catalans de França han homogeneïtzat la llengua segons les pautes del col·lectiu perpinyanès, que parla una variant pròpia basada en el rossellonès, amb molts elements del català central i amb particularitats úniques. Avui, la parla dels gitanos catalans de França està fortament influenciada pel francès, especialment en les noves generacions i en els indrets més allunyats del territori mare.

Els gitanos catalans de França han heretat les pautes culturals dels seus ancestres del Principat: els rituals del matrimoni i funeraris, la celebració de les festes, els hàbits alimentaris... El punt que ells consideren central de la seva cultura és el mocador com a ritual de casament, i també un respecte per la gent gran i pels difunts.

Avui, a LA CLAU de la nostra història parlarem dels gitanos catalans amb Eusebi Casanova.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada