Continuem veient la riquesa de matisos que pot anar agafant la paraula en qüestió:
Veiem que passa quan li afegim prefixos i sufixos que canvien i modulen el significat:
Amb el prefix -A expressa por (acollonit)
Amb -DES significa riure (descollonar-se)
Amb el sufix -UT indica perfecció, satisfacció (collonut)
Amb el sufix -ASSOS indica indolència o abúlia (quins collonassos!)
I, segons la preposició que li posem al davant, matisem el significat:
Amb la preposició DE significa quantitat (feia un fred de collons)
però, alhora, també pot significar èxit (va anar de collons)
Amb la preposició PER significa decisió (ho faré per collons!)
I si el fem precedir de la preposició SENSE indica covardia (és un home sense collons)
Segons sigui el color, la forma, la polidesa, la mida, la posició o la
mesura el significat canvia:
El color violeta significa fred (em van quedar els collons
morats!)
La forma pot significar cansament (tinc els collons
quadrats)
El desgast indica experiència (en tinc els collons pelats!)
La mesura pot expressar rancúnia (en tinc els collons
plens!)
La mida (els té ben grossos)
La posició (els té ben posats)
Però hi ha mides que són extremes:
Una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un
toro!)
Si s’ultrapassa la mida màxima, indica vagància (li pengen,
se’ls trepitja!)
També existeix una mida mínima (de colló de mico)
Poden definir també un determinat estat anímic:
Sorpresa, admiració (collons!)
Estat depressiu (tinc els collons pel terra!)
Estat eufòric (m’ha sortit de collons!)
Menyspreu (això és una collonada!)
Incomoditat, rebuig (toca’t els collons!)
Amenaça, advertiment (no em toquis els collons!)
Voluntat (ho farem de collons!)
Decisió (em surt dels collons!)
En fi.... la riquesa de la llengua, en aquest cas concret, de la semàntica no té límits!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada