En l’obra de Pedrolo hi ha una
gran influència de l’existencialisme, més acusada segurament en els seus
inicis. Les seves novel·les, en general,
procuren reflectir situacions reveladores de la condició humana. És el concepte
de situacions límit que van impulsar Jaspers des de la filosofia i Sartre des
de la literatura. Com deia el mateix Pedrolo:
“Definicions com la de les
situacions límit no fan més que precisar i donar un nom concret a totes
aquelles situacions humanes indefugibles amb les quals tots els creadors s’han
encarat.”
És l’existencialisme que es reflecteix, per exemple, en les seves
narracions curtes que se situen en un món de transició a la mort com “Míster
Chase, podeu sortir”, del 1953; “Introducció a l’ombra, del 1956” o “Entrada en blanc”, del 1958. La primera
d’elles, per cert, d’una semblança extraordinària amb l’obra de Sartre “Huis
clos”, del 1944.
La idea existencialista sobre
el concepte de llibertat, elaborada per Sartre tot seguint Kant, és present,
també, en la idea germinal del cicle Temps Obert. El raonament de Sartre ens
diu que la llibertat no és una essència de l’home, sinó de l’existència
mateixa. Ell l’anomena “llibertat d’elecció”. És a dir, cada persona pot elegir
qui vol ser i els objectius que vol assolir. És el seu “projecte d’existència”
i de cada elecció –en llibertat- que prengui en dependrà tot el projecte.
L’ésser humà es veu obligat contínuament a elegir i en aquest sentit, com deia
Sartre, “està condemnat a ser lliure”.
És evident que Pedrolo,
en el seu Temps Obert, ens planteja aquest concepte filosòfic existencialista
de la “llibertat d’elecció”. Una llibertat, però, que com tots sabem no depèn
únicament i exclusiva de l’ésser humà, sinó que, malgrat ser ell qui finalment
ha d’escollir
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada