dilluns, 17 de juliol de 2017

Pedrolo i Temps obert: Compromís i llegat (3. L'existencialisme, Pedrolo i Temps Obert)


En l’obra de Pedrolo hi ha una gran influència de l’existencialisme, més acusada segurament en els seus inicis.  Les seves novel·les, en general, procuren reflectir situacions reveladores de la condició humana. És el concepte de situacions límit que van impulsar Jaspers des de la filosofia i Sartre des de la literatura. Com deia el mateix Pedrolo:

“Definicions com la de les situacions límit no fan més que precisar i donar un nom concret a totes aquelles situacions humanes indefugibles amb les quals tots els creadors s’han encarat.” 

És l’existencialisme que es reflecteix, per exemple, en les seves narracions curtes que se situen en un món de transició a la mort com “Míster Chase, podeu sortir”, del 1953; “Introducció a l’ombra, del 1956” o  “Entrada en blanc”, del 1958. La primera d’elles, per cert, d’una semblança extraordinària amb l’obra de Sartre “Huis clos”, del 1944.

La idea existencialista sobre el concepte de llibertat, elaborada per Sartre tot seguint Kant, és present, també, en la idea germinal del cicle Temps Obert. El raonament de Sartre ens diu que la llibertat no és una essència de l’home, sinó de l’existència mateixa. Ell l’anomena “llibertat d’elecció”. És a dir, cada persona pot elegir qui vol ser i els objectius que vol assolir. És el seu “projecte d’existència” i de cada elecció –en llibertat- que prengui en dependrà tot el projecte. L’ésser humà es veu obligat contínuament a elegir i en aquest sentit, com deia Sartre, “està condemnat a ser lliure”.

És evident que Pedrolo, en el seu Temps Obert, ens planteja aquest concepte filosòfic existencialista de la “llibertat d’elecció”. Una llibertat, però, que com tots sabem no depèn únicament i exclusiva de l’ésser humà, sinó que, malgrat ser ell qui finalment ha d’escollir

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada