Els catalans en la colonització de Guinea

Segurament pocs recordaran que l’actual Guinea Equatorial va ser, durant molts anys i fins al 1968, una colònia espanyola. Un territori de poc més d’un milió sis-cents mil habitants en què es parlen fins a 7 llengües diferents, encara que les oficials són només el castellà, el francès i el portuguès.

Guinea Equatorial ha estat una de les darreres colònies espanyoles i aquesta proximitat en el temps ens ajuda a entendre millor les històriques actuacions colonials de l’Estat espanyol.

Hi ha tres ingredients bàsics en tot procés colonitzador:  el polític, des del que s'exerceix el domini del territori i l'administració; l'econòmic, en mans de companyies autoritzades pel poder, les quals desenvolupen les seves activitats extractives o productives exclusivament segons els seus interessos lucratius, explotant els recursos naturals i humans del país que en resulta notòriament empobrit. I, finalment, l'element ideològic, exercit habitualment per l'església,  que s'utilitza per justificar l'estatu quo imposat pel colonitzador i els seus interessos.

La participació catalana en la colonització de Guinea va ser intensa, important i nombrosa, malgrat que ha estat esborrada per raons d’estat i per interessos econòmics.

A partir de 1900, els capitalistes catalans van veure de seguida les perspectives de negoci que s’obrien en aquell territori. Amb el transcurs dels anys, els colons catalans van anar arribant a la llavors Guinea Espanyola i van obtenir una important presència en diferents sectors, sobretot en els transports, el comerç i la producció i comercialització del cacau i del cafè.

La colònia catalana va arribar a ser força nombrosa a Guinea. Algunes de les grans plantacions eren a mans de "finqueros" catalans i van ser també els catalans els que van tenir un paper clau en l’evangelització de la Guinea.

Després de la seva independència, l’oblit de la colònia va durar gairebé trenta anys. Ben aviat, però, es van començar a publicar obres que partiren de la mitificació del colonialisme i Catalunya es va convertir en un espai crític de reflexió sobre la Guinea colonial i postcolonial. 

Quan volem conèixer la realitat del poble que ha sofert un procés de colonització, el més difícil és saber i comprendre el punt de vista de l'altre, del colonitzat, ja que en molts casos es tracta de cultures sense escriptura, que configuren el seu corpus de coneixement sobretot en base a la transmissió oral. 

Guinea Equatorial continua sent un tema desconegut, però molt important per a la societat catalana. Per això, avui hem volgut convidar a visitar LA CLAU al doctor Jacint Creus, perquè ens ajudi a fer una aproximació a la cultura dels pobles fang, bubis i altres dels pobladors que habiten les terres continentals del golf de Guinea i les seves illes.