dimarts, 31 de juliol de 2018

Eixoriviu-vos-la-hi o... Visca els pronoms febles!


Una piulada fet per Optimot sobre els pronoms febles m'ha fet recordar uns textos de fa uns quants anys sobre el mateix tema. Els havia fet servir molt en les classes de català quan tocava aprendre aquests pronoms.

Sempre havia dit als alumnes que la part de la llengua que més m'atreia era, precisament, els pronoms febles i els prometia que a final de curs els estimarien tant com jo... No sempre era així, però vull creure que aquesta promesa es va fer realitat en més d'un dels alumnes.

El primer text és de Montserrat Roig, escrit els anys 80 del segle passat i es titula "Amadeu, no em toquis el pronom feble". La part final de l'article (de fet tot ell) és la descripció més adequada que he trobat mai sobre els pronoms febles. Fins i tot hi ha un error verbal al final... A veure si el descobriu....

El segon és un petit conte d'Enric Larreula, titulat "Eixoriviu-vos-la-hi" dins del recull "T'han enganyat, Immaculada". No us el perdeu!

Ambdós textos, encara que de manera molt diferent, estan amarats de passió pels pronoms febles.

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada