dimecres, 5 de setembre de 2018

Lo somni, de Bernat Metge (4). Intel·ectuals, moralistes, predicadors...



L’autor, a través de la presència  dels clàssics com, entre altres, Ciceró i Ovidi, pren –tal com li pertoca- una posició intel·lectual pròpia. Aquesta intel·lectualitat racional l’allunya directament d’altres autors medievals com és el cas de sant Vicent Ferrer o Francesc d’Eiximenis. Aquests darrers autors són predicadors i moralistes. Per tant, la valoració que podien fer de la literatura i dels clàssics era força diferent a la que podem trobar a través de les obres de Bernat Metge. 
Sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons cita directament clàssics com Virgili i Ovidi i diu: La segona clàusula: “praedicate Euangelium”; no diu “Virgilium”, ne “Ovidium”, sed “Euangelium”, car les doctrines poeticals no salven les ànimes... El frare dominicà atacava durament el racionalisme i la mancança de fe i no consentia l’ús de doctrines o de faules poètiques i, en aquest aspecte, seguia de prop l’Ars d’Eximenis, força conservadora. Fra Vicent era un home de llenguatge clar i directe, popular i col·loquial que es basava gairebé sempre en les Sagrades Escriptures.
El franciscà Eiximenis, més obert en algunes qüestions, si més no aparentment, que el dominicà, mantenia en aquest camp, però, força coincidències amb sant Vicent Ferrer. La seva extensa obra Lo Crestià és essencialment una vasta obra teològica. Un estudi de la teologia basada, evidentment, en els fonaments de la doctrina cristiana i que refusava les obres paganes i mundanes i, per tant, les poètiques : ...en especial és vedat a crestià de no llegir en los llibres dels poetes, car les ficcions aquelles poètiques encenen los lligents a carnals delits e a altres mals.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada