dimarts, 16 de març de 2021

"He mirat aquesta terra, / he mirat aquesta terra..." Cementiri de Sinera (Tot passejant amb Salvador Espriu 9 i final)

 

Salom: És tard... nois... Ha arribat l’hora que me’n torni a Sinera... Espero que aquesta estona us hagi resultat profitosa...

Heu pogut fer un petit tast del món poètic i narratiu d’Espriu. Heu pogut percebre enmig dels seus versos els temes dels quals es servia: la pàtria, el record, el pas del temps, el cansament, la solitud, la mort... Déu.

També heu vist amb els ulls de la ment les imatges i símbols espriuans: els xiprers, les barques, la boira, els núvols, la pluja, el vent, la sorra, el mar....I com,  tot plegat, ens condueix al gran i únic tema espriuà: la dialèctica, de vegades tensa, entre la vida i la mort.

Me’n torno a Sinera... la petita pàtria espriuana... l’etern món de la llibertat, fràgil i desprotegit, però també invencible. La mítica Sinera, símbol del món destruït, que va persistir en els versos d’Espriu...

La terra i l’home; la pàtria i el poeta, units per sempre més en la màgia dels versos:

(Cadascú recita una estrofa)

Llibre de Sinera (XXIV)

Quan la llum pujada des del fons del mar

a llevant comença just a tremolar,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

 

Quan per la muntanya que tanca el ponent

el falcó s 'enduia la claror del cel,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

 

Mentre bleixa l' aire malalt de la nit

i boques de fosca fressen als camins,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

 

Quan la pluja porta l' olor de la pols

de les fulles aspres del llunyans alocs,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

 

Quan el vent es parla en la solitud

dels meus morts que riuen d' estar sempre junts,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

 

Mentre m' envelleixo en el llarg esforç

de passar la rella damunt els records,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

 

Quan l' estiu ajaça per tot l adormit

camp l' ample silenci que estenen els grills,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

 

Mentre comprenien savis dits de cec

com l' hivern despulla la son dels sarments,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

 

Quan la desbocada força dels cavalls

de l' aiguat de sobte baixa pels rials,

he mirat aquesta terra,

he mirat aquesta terra.

Cap comentari :

Publica un comentari