Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (5. Xàtiva. M'aclame a tu. La memòria històrica)

Xàtiva... El poemari Llibre de Xàtiva obre aquest capítol...

“Tot el llibre (Llibre de Xàtiva) és un admirable exercici de memòria democràtica, és un antídot contra la desmemòria històrica i l’alzheimer polític...” (em sembla meravellosa aquesta definició: alzheimer polític...).

Possiblement, M’aclame a tu sigui, sinó el més conegut, un dels més coneguts del poeta. Pau Alabajos ens explica el sentit d’aquet poema que ell considera com el més rotund al·legat anrtifeixista.

M’aclame a tu, mare de terra sola.

Arrape els teus genolls amb ungles brutes.

Invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

 

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m’agafe a tu, os que més estimava

i cante el jorn del matí il·limitat.

 

El clar camí, el pregon idioma,

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum,

sempre, a la nit, il·luminant, enterc,

un bell futur, una augusta contrada!

 

Seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el solc i seràs la collita,

seràs la fe i la medalla oculta,

seràs l’amor i la ferocitat.

 

Seràs la clau que obre tots els panys,

seràs la llum, la llum il·limitada,

seràs confí on l’aurora comença,

seràs forment, escala i·luminada!

 

Seràs l’ocell i seràs la bandera,

l’himne fecund del retorn de la pàtria,

tros esquinçat de l’emblema que puja.

 

Jo pujaré piament els graons

i en arribar al terme entonaré

el prec dels béns que em retornaves sempre.

El 2017,quan l’Ovidi hauria complert 75 anys, Vilaweb va publicar un article que incloïa vint versions de M’aclame a tu. El recull l’obre l’Ovidi amb una esplèndida versió que correspon al concert d’homenatge a Raimon al Palau Sant Jordi el 1993 amb l’acompanyament d’un altre gran de la música: Toti Soler. Després hi trobarem la del mateix Pau Alabajos, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra,Feliu Ventura, Joan Reig i un llarg i esplèndid etcètera.

I no us podeu perdre la versió d’Alfred Tapscott amb la cantant Mireia Vives, la Unió Musical de Llíria, l’acordionista Cati Plana i la incorporació final de la Rumba Cuomo de Perpinyà. L’audiovisuals pertany a la primera edició dels premis El Temps de les Arts. El vídeo i les interpretacions us posaran la pell de gallina.

Alabajos completa el capítol amb el poema Els afusellats que pertany al llibre, molt extens i de llarg títol, Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941. Un homenatge a totes les víctimes de la repressió franquista.

La visita a Xàtiva es clou amb el poema "La veu d’un poble" en homenatge a Raimon.