Fa poc, vaig llegir l’article de l’Andreu
Barnils “Disposats a morir?” i, durant aquests dies m’ha donat voltes pel cap
la idea de la mort... de la mort heroica... de la mort pels ideals... de la
mort per la pàtria.
Aquesta idea de “morir per la pàtria” és tan
antiga com la civilització humana. Abans de la civilització (que no sé ben bé
quan va començar... si és que ha començat) l’home era capaç de morir només per
procurar-se aliment o per defensar el seu espai vital de subsistència; per poca
cosa més.
La citació més antiga del “morir per la pàtria”
segurament prové de l’Antiga Roma, d’un poema escrit per Horaci dedicat a les Guerres Pàrtiques (Tot un seguit de campanyes que van enfrontar els imperis de
Partia i de Roma pel control de l’Orient Pròxim). La frase diu aixÍ: Dulce
et decorum est pro patria mori que, traduït al català vindria a ser: Dolç
i honorable és morir per la pàtria.
Una altra de les frases més conegudes és la pronunciada per Fidel
Castro el 5 de març de 1960: Pàtria o mort!
L’himne de Cuba també recull una frase similar quan, en la primera
estrofa es canta:
Al combate corred bayameses,
que la patria os contempla orgullosa.
No temáis una muerte gloriosa
que morir por la patria ¡es vivir!
que la patria os contempla orgullosa.
No temáis una muerte gloriosa
que morir por la patria ¡es vivir!
Els espanyols han estat sempre uns “referents” pel que fa al tema de la
“muerte por la patria”. Un bon exemple el trobem en l’himne de la Legión (un
cuplé cantat per Lola Montes a finals del segle XIX):
Cuando más
rudo era el fuego
y la pelea
más fiera,
defendiendo
su Bandera,
el
legionario avanzó.
Y sin
temer al empuje
del
enemigo exaltado,
supo morir como un bravo
y la
enseña rescató.
I què me’n dieu de l’himne de la infanteria espanyola “Ardor guerrero”!:
Nuestro anhelo es tu grandeza
que seas noble y fuerte
y por verte temida y honrada
contentos tus hijos irán a la muerte.
Si al caer en lucha fiera
ven flotar
victoriosa la Bandera
ante esa visión postrera
orgullosos morirán.
I, en aquest afany de col·locar-li una lletra l’himne espanyol, veieu una mostra d’alguna
de les idees que els bullen pel cap:
Para que, un día, nos pueda cubrir,
¡danos, España, el gozo de morir por ti!
I més encara...La religió (ara que critiquem tant els musulmans) ens
deixa “perles” com aquesta:
Para un soldado cristiano el morir por la Patria es un acto sublime de caridad. Si mueres por la Patria en gracia de Dios,
tendrás gran mérito y poco purgatorio".
També els catalans hem fet servir el lema en més d'una època. La coneguda bandera negra, algunes vegades amb una calavera pintada o amb el conegut lema de "Lliures o morts" i que és molt similar a altres banderes com la de l guerra d'independència grega (llibertat o mort) i la nord-americana (Join or die... Uneix-te o mor).
Disposats a morir, doncs?
Què voleu que us digui… Particularment, i corrent el risc
de rebre un bombardeig de la xarxa, us haig de dir que, per bé o per malament,
pertanyo a la revolució dels somriures, estimo la paraula i, -ingenu de mi!-
crec en el que deia Ramon Llull “la paraula és l’arma més poderosa”. Això de la
mort no ho porto gens bé.
Al principi de l’article us parlava de la frase més
antiga que exalça i enalteix la mort per la pàtria. Dulce decorum est és també un poema del poeta anglès Wilfred Owen,
tot un emblema de l’antibel·licisme. El final del poema diu així:
Amic meu, no
explicaries amb tant d’entusiasme
Als nens que anhelen
la glòria
Aquesta vella
mentida: Dulce et decorum est
Pro patria mori
Jo, ingenu revolucionari del somriure i amant de la
paraula, em quedo amb la versió que en feien els estudiants del segle XIX de la
famosa frase d’Horaci: "Dulce et decorum est pro patria
mori, sed dulcius pro patria vivere, et dulcissimum pro patria bibere. Ergo,
bibamus pro salute patriae" que, traduïda al
català, seria, més o menys:
“Dolç i honorable és morir per la pàtria, però encara és
molt més dolç viure per ella i, més encara beure per ella. Per tant, brindem a
la salut de la nostra pàtria.”
Jo,
deixeble de la paraula, estimo també la poesia perquè com deia Montserrat Roig:
Necessito cada vegada més aquesta força dels poetes, perquè em fa
redescobrir el valor i el so de les paraules.
El valor, el so...i la força de les
paraules. Per això, jo, que no sóc religiós us deixo amb un poema de Santa Teresa de Calcuta, “Cant a la vida:
La vida és una
oportunitat, aprofita-la.
La vida és bellesa,
admira-la.
La vida és una
benedicció, gaudeix-ne
La vida és un
somni, fes-lo realitat.
La vida és un
repte, afronta'l.
La vida és un joc, juga'l.
La vida és una cosa
preuada, cuida-la.
La vida és una cosa
valuosa, conserva-la.
La vida és un
misteri, descobreix-lo.
La vida és una
promesa, compleix-la.
La vida és dolor, supera’l.
La vida és un
himne, canta’l.
La vida és un
combat, accepta’l.
La vida és una
aventura, arrisca-t’hi.
La vida és una
tragèdia, enfronta-t’hi.
La vida és sort, mereix-la.
La vida és vida, defensa-la.
I, malgrat tot... Independència o mort!... de la pàtria. La lluita continua.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada