dimarts, 9 de juliol de 2019

La guitarra, Catalunya i el Nou Món (DAVANTAL del programa 145 de LA CLAU de la nostra història)


El músic i tractadista flamenc Johannes Tinctoris, que va servir a la cort de Nàpols des del 1472, afirmava que la guitarra l’havien inventat els catalans. Existeixen referències de luthiers antics i pintures de dones tocant el llaüt que es relacionen directament amb les corts de Pere III de Catalunya i el príncep Joan a finals del segle XIV.

Joan I va acollir l’art i els trobadors occitans, i l’ús de la guitarra deuria expandir-se cap a les successives corts dels Trastámara a Nàpols, València i Castella. Des d’allà, Juan del Encina, poeta, músic i autor de teatre de finals del segle XV i principis del XVI,  d’on fora que vingués, amb el seu talent i amb la instrumentalització de la guitarra, va saber captar un exotisme insòlit i refrescant, sorgit d’algun descobriment prou màgic com per a inspirar la creació d’un nou estil i marcar una nova època.

Juan del Encina, coincidint amb els anys dels viatges de Colom a Amèrica, per alguna raó va deixar més de banda el teatre i és posà a escriure cançons amb gran èxit. El Cancionero de Palacio, que recull el repertori de què gaudien a la casa reial fins al 1496, conté més de seixanta cançons seves d’entre unes 400. Va compondre cançons amb un ritme a tres temps que no tenia precedents i, en molt poc temps, aquestes cançons de ritme ternari van esdevenir el corpus més genuí de la nostra música. Les «folies», «pasacalles», sarabandes, fandangos, xacones i gallardes ―totes a tres temps― foren els gèneres més populars. També en altres corts europees.

El nostre convidat d’avui argumenta que l’encontre amb els indis del Nou Món deuria haver impactat en aquells músics, sacsejant el seu sentit rítmic i despertant el renaixement del ritme ternari, possiblement oblidat en el passat. La coincidència entre el descobriment del Nou Món i el sorgiment d’aquella nova música no sembla, doncs, una casualitat, sinó que l’aparició dels ritmes ternaris i percussió a la cort s’hi relaciona directament.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada