dijous, 8 d’agost de 2019

"El que un estima és el més formós sobre la negra terra" (La passió segons Renée Vivien. 4)



Uns diuen que un exèrcit a cavall; altres a peu,
i altres, de naus, és el més formós
sobre la negra terra; i jo dic que és
el que un estima.[i]

A Renée Vivien se l’anomena, sovint, “Safo 1900” perquè, probablement, després de la poeta grega Viivien és la primera que glosa l’amor entre  dones i el fa eix central de la seva poesia. En descobrir Safo, la va convertir en la seva guia i exemple a seguir. Va traduir l’obra de la poeta grega al francès i va viatjar repetidament a Lesbos per conèixer a fons qui va ser la seva gran mestra.

En certa manera, el projecte de Renée Vivien era ser l’hereva de la mítica Safo de Lesbos, que va escriure les més belles poesies líriques de l’antiga Grècia. La poeta grega (580 A.C.) va crear a Mitelene un univers femení de sensualitat i cultura. 

Renée Vivien va viuure llargues temporades a Mitelene. Sara T. també viatja fins a l’illa de Safo i així ens descriu la seva arribada a l’illa:

He vingut a Mitelen. Lesbos: l’illa de nom difícil de pronunciar amb naturalitat, segueix oferint, per als ulls avisats, la seva forma de lira cinglada de blau intens. A les seves platges potser, invariables llits d’algues seques acullen encara els cossos abraçats d’unes amants qualssevol, anònimes i oblidades, semblants a aquelles riquíssimes i belles estrangeres que a principi de segle sembraven la curiositat i l’estupor a l’illa. Jo hi he vingut sola. [ii]
Ens diuen les històries que, talment com van intentar Renée Vivien i la seva amant Natalie C. Barney, Safo va crear a Mitelene un cercle de dones que va anomenar “La Casa de les Servidores de les Muses” on anaven les filles de la millor societat de Lesbos a aprendre i recitar poesia. Segons sembla, existien altres dos cercles similars: el d’Andròmeda i el de Gorgo.

Safo sent una especial devoció per Afrodita, la deessa de l’amor. Ens ha arribat un esplèndid poema en què invoca la deessa per tal que vingui amb el seu carro portat per ocells i sigui la seva aliada en un tema amorós relacionat amb una altra noia:

Immortal Afrodita, la de policrom tron,
filla de Zeus, ordidora d'enganys, t'ho prego,
no em oprimeixis amb penes ni amb fatigues,
Senyora, l'ànim. (...)
"Qui és, oh Safo, la que et fan mal? Que si et fuig, no trigarà a seguir-te; (...)
si no us estima, no trigarà a estimar-te
mal que li pesi ".

“Safo, un ocell en llit de roses, la flor consagrada a la seva deessa predilecta. Molts dels seus versos es dirigeixen a les seves companyes, i en tots es mostra delicada i apassionada”:

Quan et miro davant meu asseguda
(...) a la rossa Helena
no seria impropi comparar-te.
Ja fa molt, Atis, que vaig caminar enamorada de tu.
De nou Eros, que els membres arronsa, em sacseja,
una fera agredolça, imbatible.[iii]


[i] Safo. Poemes https://ja.cat/g8MFl
[ii] M.M. Marçal. La passió segons Renée Vivien. Pàg. 185
[iii] Arístides Mínguez Baños. Safo de Lesbos: el gorrión entre las rosas  https://ja.cat/sC4ch

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada