Uns
diuen que un exèrcit a cavall; altres a peu,
i
altres, de naus, és el més formós
sobre
la negra terra; i jo dic que és
el
que un estima.[i]
A Renée Vivien se l’anomena,
sovint, “Safo 1900” perquè, probablement, després de la poeta grega Viivien és
la primera que glosa l’amor entre dones
i el fa eix central de la seva poesia. En descobrir Safo, la va convertir en la
seva guia i exemple a seguir. Va traduir l’obra de la poeta grega al francès i
va viatjar repetidament a Lesbos per conèixer a fons qui va ser la seva gran
mestra.
En certa manera, el projecte
de Renée Vivien era ser l’hereva de la mítica Safo de Lesbos, que va escriure
les més belles poesies líriques de l’antiga Grècia. La poeta grega (580 A.C.)
va crear a Mitelene un univers femení de sensualitat i cultura.
Renée Vivien va viuure
llargues temporades a Mitelene. Sara T. també viatja fins a l’illa de Safo i
així ens descriu la seva arribada a l’illa:
He
vingut a Mitelen. Lesbos: l’illa de nom difícil de pronunciar amb naturalitat,
segueix oferint, per als ulls avisats, la seva forma de lira cinglada de blau
intens. A les seves platges potser, invariables llits d’algues seques acullen
encara els cossos abraçats d’unes amants qualssevol, anònimes i oblidades,
semblants a aquelles riquíssimes i belles estrangeres que a principi de segle
sembraven la curiositat i l’estupor a l’illa. Jo hi he vingut sola. [ii]
Ens diuen les històries que,
talment com van intentar Renée Vivien i la seva amant Natalie C. Barney, Safo
va crear a Mitelene un cercle de dones que va anomenar “La Casa de les
Servidores de les Muses” on anaven les filles de la millor societat de Lesbos a
aprendre i recitar poesia. Segons sembla, existien altres dos cercles similars:
el d’Andròmeda i el de Gorgo.
Safo sent una especial
devoció per Afrodita, la deessa de l’amor. Ens ha arribat un esplèndid poema en
què invoca la deessa per tal que vingui amb el seu carro portat per ocells i
sigui la seva aliada en un tema amorós relacionat amb una altra noia:
Immortal
Afrodita, la de policrom tron,
filla
de Zeus, ordidora d'enganys, t'ho prego,
no
em oprimeixis amb penes ni amb fatigues,
Senyora,
l'ànim. (...)
"Qui
és, oh Safo, la que et fan mal? Que si et fuig, no trigarà a seguir-te; (...)
si
no us estima, no trigarà a estimar-te
mal
que li pesi ".
“Safo, un ocell en llit de
roses, la flor consagrada a la seva deessa predilecta. Molts dels seus versos
es dirigeixen a les seves companyes, i en tots es mostra delicada i
apassionada”:
Quan
et miro davant meu asseguda
(...)
a la rossa Helena
no
seria impropi comparar-te.
Ja
fa molt, Atis, que vaig caminar enamorada de tu.
De
nou Eros, que els membres arronsa, em sacseja,
una
fera agredolça, imbatible.[iii]
[i]
Safo. Poemes https://ja.cat/g8MFl
[ii]
M.M. Marçal. La passió segons Renée Vivien. Pàg. 185
[iii]
Arístides Mínguez Baños. Safo de Lesbos: el gorrión entre las rosas https://ja.cat/sC4ch
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada