divendres, 25 d’octubre de 2019

Adéu a l'Illa de Robinson. Adéu al Punt Avui TV. Ha estat un honor....

Farà ben aviat sis anys. Crec recordar que va ser sobre el gener de 2014, potser una mica abans. Era el meu primer any com a vicepresident de l’ANC i un bon dia el bon amic Oriol em va dir: “Jaume, el Punt Avui està intentant muntar una televisió amb una línia política que ens interessa molt. N’hem de parlar”. Aquí va començar tot plegat. Les primeres converses amb  en Xevi Xirgo, amb el gerent del Punt Avui.... i ja més tard amb l’Igor Llongueres.

Tenien en ment començar les emissions per Sant Jordi del 2014 amb un programa, sense nom encara, d’informació, entrevistes i tertúlia. Abans, però, havien pensat fer un mes d’emissió en proves i aquí hi entràvem nosaltres.

Després d’unes quantes converses, vam decidir que el Punt Avui TV emetria durant un més la famosa Gigafoto de la Via Catalana de 2013. Anunciaríem els trams que sortirien en l’emissió de cada dia i tot això aniria acompanyat d’un programa d’entrevistes a càrrec de l’Igor Llongueras. El nostre paper, a més de facilitar les imatges de la Gigafoto, era el de proporcionar els convidats per a les entrevistes. I així ho vam fer. Durant aquelles setmanes de març i abril de 2014 vam col·laborar en el programa “Fent Via”.

El dia de Sant Jordi de 2014 naixia El Punt Avui TV i el programa “L’Illa de Robinson”. Les primeres temporades es va emetre des d’uns estudis situats a Sant Just Desvern. Més tard, es van inaugurar uns nous estudis ubicats a Girona, al mateix lloc on hi havia la redacció del diari. El presentador de les primeres temporades va ser el gran professional Eduard Berraondo. També hi havia la participació de l’Igor Llongueres i la informació d’actualitat a càrrec d’Antònia Castelló. Inicialment, jo hi feia una intervenció setmanal en què parlava sobre l’Assemblea: actes, informació, etc.

Més endavant, si la memòria no em falla, el setembre de 2014, vaig començar a participar com a tertulià en el programa. Van ser unes tertúlies fantàstiques. Al costat d’uns autèntics “monstres” de la comunicació com Vicent Sanchis i Vicent Partal. Qui no recorda els davantals d’en Sanchis! O la pissarreta d’en Partal! Sempre aguts, sempre incisius, sempre interessants... Quan algú em preguntava pel programa, la meva resposta era “Jo hi vaig per aprendre”. I així era. Durant aquests anys he après molt en cada tertúlia de l’Illa de Robinson.
Va marxar en Berraondo. L’Igor, a qui ja havia conegut el 2013 quan estava a Canal Català, es va fer càrrec de la conducció del programa. Primer amb l’Antònia Castelló i tot sol quan l’Antònia va marxar. El programa continuava sempre endavant. Un programa clarament al servei del país. Una televisió que, com molts dèiem, aquesta sí que era la nostra!

El format de l’Illa de Robinson va anar canviant amb el temps. Van marxar primer en Sanchis i després en Partal. El programa es va suspendre temporalment durant els mesos que el Punt Avui TV va retransmetre íntegrament el judici. De fet, però, la meva vinculació amb la televisió va continuar perquè s’emetien tertúlies de petit format directament des del Parlament de Catalunya.
Fa uns mesos ja ens vam assabentar de la intenció de l’empresa de tancar el Punt Avui TV. Fins al final hem estat esperançats que això no passés i que es pogués trobar una solució que permetés continuar mantenint la televisió i, sobretot, el gran equip humà que hi ha estat sempre al darrere. Avui, però, he rebut una trucada de l’Igor: S’ha acabat l’Illa de Robinson. S’ha acabat el Punt Avui TV.

Com en un flashback, per la meva ment he visionat aquests gairebé sis anys amb el Punt Avui TV. Sis anys amb l’Illa de Robinson. Imatges de persones amb qui, d’una o altra manera hem anat compartint aquestes anys: l’Eduard Berraondo, l’Antònia, la Maria, en Martí i molts altres. La gent de les càmeres, de realització, de so... Els “mestres” Vicent Partal i Vicent Sanchis. Infinitat de companys de tertúlia.... I, evidentment, l’Igor Llongueres, extraordinari professional i millor persona encara.

El passat dimarts 22 d’octubre, el dia de la gran i tràgica llevantada, va ser, doncs, la meva darrera participació en el programa. Trobaré a faltar l’Illa de Robinson. Trobaré a faltar el Punt Avui TV. Trobaré a faltar les tertúlies, per a mi sempre intenses i interessants. Per damunt de tot, trobaré a faltar l’Igor, les trucades del Marti, el company de so que em col·locava el micro, l’entrada al plató saludant els càmeres... Fins i tot el viatge de l’AVE fins a Girona...Tantes coses!
El meu agraïment i reconeixement per tota la gran feina que ha fet el Punt Avui TV i especialment l’Illa de Robinson, que és el mateix que agrair i reconèixer tota la bona feina feta per aquest gran equip humà que ha fet possible la televisió durant tots aquests anys. Us desitjo el millor, perquè sou molt bons i perquè us ho mereixeu.

Umberto Eco va dir: “La civilització democràtica se salvarà únicament si fa del llenguatge de la imatge una provocació a la reflexió crítica i no una invitació a la hipnosi.”

Gràcies Illa de Robinson per la vostra provocació constant i diària que ens ha servit per aprendre moltes coses, que ens ha servit per aprendre a reflexionar.

Fins aviat...

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada