El psiquiatre i escriptor estatunidenc Franz Fanon va dir: “La tortura és una modalitat de les relacions entre els ocupants i els ocupats.”
El Coronavirus s’ha cobrat avui una altra víctima. L’ex-policia espanyol Antonio González Pacheco, anomenat “Billy el Niño. Torturador franquista, possiblement un símbol, no només de les tortures, sinó de la impunitat en què ha pogut viure durant els anys de la transició i fins ara.
No només va gaudir d’impunitat absoluta, sinó que fins i tot va rebre quatre medalles, dues d’elles en període democràtic, que li van arribar a representar una augment de fins a un 50% en la pensió. La justícia argentina va intentar extradir-lo i jutjar-lo pels crims comesos durant el franquisme. Mai ho va aconseguir perquè la justícia espanyola sempre ho va impedir.
Les darreres dades que tinc dels morts pel COVID-19, canviants a cada moment, ens diuen que hi ha hagut fins ara 12.427 morts als Països Catalans. 10.831 d’aquests al Principat. 26.070 a l’Estat espanyol. Més de 250.000 arreu del món.
Totes les morts són lamentables, algunes inevitables (llei de vida, diuen), però sempre hi ha morts diferents, morts acompanyades d’amargor, de desconsol morts, encara, molt més tristes...
La majoria de les morts a causa del COVID19 són morts particularment carregades de tristor, d’amargura, perquè es produeixen isolades, en soledat. Per als familiars i amics, ha estat impossible acompanyar l’avi o l’àvia, el pare o l a mare... el germà... l’amic... La immensa majoria de morts pel COVID19 han passat els seus darrers moments en aquest món en solitud.
Llegia en algun lloc...”El pacient amb símptomes severs és embarcat tot sol en una ambulància, sense acompanyant; aïllat en una habitació, o a l'UCI, sense poder tenir contacte amb l’exterior per por del contagi.”
El malalt, doncs, ha d'anar deixant passar les hores, els dies, en soledat només en companyia dels seus pensaments, dels seus sentiments, de les seves angoixes, de les seves pors.
Si finalment el malalt empitjora i mor, la notícia la reben els familiars més directes per telèfon. I per finalitzar aquesta darrer camí, el comiat final serà també en la més estricta soledat. Guardem per a tots ells un petit racó en el nostre cor.
Montserrat Roig, del seu llibre “Un pensament de sal, un pessic de pebre” va deixar escrit: “Cada dia, cada minut, algú se'n va i amb ell se'n va una part del món”
I ara.... la frase de la setmana amb la Clara Ardèvol.
De l'escriptor i humorista nord-americà Mark Twain:
"No discuteixis mai amb gent estúpida, t'arrossegaran al seu nivell i llavors et guanyaran amb l'experiència"
Una abraçada molt gran a la Clara Ardévol, en Josep Pedrol i en Xavi Portet. També una abraçada per a tots els nostres convidats que han anat passant pel Vull una resposta en aquestes vuit temporades. I, com no, a tota la gent d'ETV Llobregat i a tots els que, d'una o altra manera ens aneu seguint. Esperem tornar ben aviat al plató d'ETV Llobregat.
I, com sempre, marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent. Mai no els oblidem. Els que pateixen repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Fins ben aviat... Cuideu-vos molt i... bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada