Benvingudes i benvinguts a
LA CLAU de la nostra història. Programa 172.
Voler fer un programa de 25
minuts parlant de la història de la cuina catalana és intentar un impossible.
La cuina, l’art de cuinar és tot un món d’experiències del qual han parlat gran
quantitat d’autors, molts d’ells de renom. Noms com Josep Pla, Néstor Lujan,
Joan Perucho, Manuel Vazquez Montalban, Josep Lladonosa, Jaume Fàbrega, Ignasi
Domènech o Pere Sans són alguns dels escriptors que han escrit des de diferents
vessants sobre aquest món extraordinari de la cuina.
La cuina catalana és una
cuina molt elaborada que demana temps i paciència; que és resultat de
migracions i emigracions. Una de les més importants la descoberta i
colonització del Nou Món que va abastir de nous productes la cuina tradicional:
el tomàquet, la patata, la xocolata... la llista seria interminable.
Jaume Fàbrega, considerat el
primer escriptor gastronòmic de Catalunya, escriu que la cuina catalana ha
estat capdavantera durant moltes èpoques de la història. Cita, sobretot, dos
períodes d’excel·lència. El primer, entre els segles XV i XVI dels quals es
troba documentació del menjar i dels costums de l’època a càrrec de Francesc
Eiximenis, i com a màxim exponent culinari el mestre Robert, cuiner de la cort
de Nàpols -la més refinada de l’època-. També, des de la cort vaticana liderada
per la família Borja la cuina catalana es va situar al centre del món durant
aquests segles. Fàbrega situà el segon període d’excel•lència en l’actualitat a
partir de l’eixida de cuiners de la talla de Santi Santamaria, Carme
Ruscalleda, Ferran Adrià i els germans Roca.
En la història de la cuina
catalana hi trobarem detalls destacables com, per exemple, que la forquilla a
la nació catalana ja era utilitzada en ple segle catorze quan no és fins al segle
divuit que no esdevé d'ús comú a la refinada cort francesa de Versailles.
En aquest impossible que ens
plantegem avui, parlarem del Llibre de Sent Soví o Llibre de totes maneres de potatges de menjar, un receptari
medieval de l’any 1324. Un dels manuscrits més antics d’Europa. O del Llibre d'aparellar de menjar, de mitjans
segle XIV. El Llibre del Coc del
Mestre Robert, Rupert de Nola, cuiner del rei Ferran I de Nàpols de finals del
segle XV.
Del capítol “Com usar de beure i menjar” de l’obra
Lo Crestià, de Francesc Eiximenis de 1384. O del llibre de receptes “La Cuynera
Catalana“ del 1835.
Ho farem amb en Víctor
Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i
Cultura.
Final
La frase de la setmana del
polímata Benjamí Franklin
Al
vi hi ha saviesa. A la cervesa hi ha força. A l’aigua hi ha bacteris.
Marxem amb el pensament
posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem
lliures. Els volem a casa.
Us esperem la setmana que ve
per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.
Cuideu-vos molt i fins aviat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada