Hola a
tothom... Gràcies per compartir amb nosaltres aquest espai de Terra de Marca
XXI, un programa del Grup Terramar TV i Tot República. Avui, excepcionalment, l'emetem des del plató d'ETV Llobregat
Fa uns
mesos, el nostre convidat d’avui escrivia un article titulat “Vivim en el
paisatge. Una reflexió a fons sobre el Pla Territorial del Penedès.” Entre
altres aspectes, escrivia: Molt Pla i poc paisatge. Un 95% del temps s’ha
dissertar sobre la necessitat de ser solidaris amb la resta del País -acollida
de població sobrant de l’AMB, la necessitat d’instal·lar plaques solars sobre
les vinyes, l’acceptació de polígons logístics,..- i un 5% a la Carta del
Paisatge. Un detall significatiu del valor residual que se li dona, dins del
Pla, a la vegueria i de retruc als seus paisatges, tot i que -segons la UE- són
un dels principals elements que qualifiquen, singularitzen i valoritzen el
territori, sobretot els agrícoles, en una època on l’agricultura es fa cada
vegada més imprescindible i necessària. El paisatge és un valor en alça i el
Pla el menysté substituint-lo per l’asfalt dels polígons.
Avui,
a Terra de Marca XXI, en parlarem amb Pau Batllearquitecte,
màster en arquitectura del paisatge. Ha
participat en estudis d’Impacte ambiental, paisatgisme i planificació urbana.
Activista ambiental
Benvingudes i benvinguts
a una nova CLAU de la nostra història. Programa 292
El caos que es produeix
dia sí i dia també a Rodalies de Catalunya ens porta avui a comentar l’article
de Marc Pons titulat “Qui va crear Renfe i per què van desaparèixer les
companyies catalanes de trens?”
El 1941, dos anys després
del final de la Guerra Civil, el Consell de Ministres de Franco va aprova la
creació de l’organisme públic RENFE i la nacionalització de la xarxa
ferroviària de l’Estat espanyol formada per 12.000 quilòmetres de vies.
Quines eren les
companyies qye havien operat a Catalunya abans d’aquesta nacionalització? El
1848 va entrar en funcionament la primera línia ferroviària de tot l’estat que
cobria Barcelona i Mataró en només mitja hora. Aquesta línia havia estat
promoguda per l’empresa catalana Compañía del Camino de Hierro de Barcelona
a Mataró, fundada el 1845 per Miquel Biada i Bunyol.
El gegant empresarial
català Girona Hermanos, Clavé y Compañía; fundador del Banc de
Barcelona, primera entitat financera comercial de la península (1844); i
constructor del Canal d’Urgell, l’obra civil més important de la Catalunya del
segle XIX (1847-1861) El 1852 unia Barcelona amb Granollers. I el 1862
completava la línia que unia la capital catalana amb Sabadell, Manresa, Cervera
i Lleida.
El 1852 Manuel Girona
crearia la Compañía del Norte i el 1862 es fusionaria amb la Compañía del Este.
Durant la dècada de 1860, aquestes companyies catalanes completarien la
connexió ferroviària entre Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida i Girona. El 1875
ja s’havia produït la concentració del negoci ferroviari català a mans de la
TBF (Compañía del Ferrocarril Tarragona-Barcelona-Francia). I el 1898 es
produiria la fusió entre els dos grans operadors ferroviaris de l’estat
espanyol: la TBF i la MZA (Compañía del Ferrocarril Madrid-Zaragoza-Alicante),
que operaria únicament amb les sigles de la segona, però que tindria una
direcció bicèfala.
En esclatar la Guerra
Civil, la xarxa ferroviària de Catalunya era propietat de la xarxa autònoma
catalana de la MZA; que era dirigida des de Barcelona estrictament per
directius catalans. Durant el conflicte patiria la col·lectivització per part
dels comitès revolucionaris. Després de la guerra, el règim franquista
revertiria totes les col·lectivitzacions als seus legítims propietaris; però,
curiosament, els ferrocarrils de la MZA passarien de mans dels revolucionaris a
les de l’Estat.
El règim franquista
concebria i crearia Renfe com un instrument més de domini sobre la societat.
Seria, també, un instrument al servei personal dels capitostos de règim. Renfe
seria convertida en el recer de milers de “afectos al régimen” que veurien recompensada
la seva adhesió a la rebel·lió i a la dictadura franquistes amb una còmoda i
ben remunerada ocupació.
Final
La frase de la setmana del poeta,
assagista i escriptor uruguaià, Mario Benedetti
“Els llibres, les ments i els
paraigües, només serveixen si s’obren”
Tornem la setmana que ve. Us
esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Carles Coloma i Collado, la
presentació feta per ell mateix: català, culer, professional del món de
l’empresa, marit i pare, àvid lector i aspirant a escriptor. Tinc la dèria
d’escriure per divertir-me jo i de passada intentar que tu, lector, també et
diverteixis. Aconseguir-ho... ja és una altra cosa. Tant de bo.
Lourdes Escardívol, mestra,
ex-SN ANC
Francesc Abad,
analista polític
Davantal
Diumenge
passat, milers de persones es van manifestar a Perpinyà darrere de la pancarta “Bressola
viva, llengua viva: suport institucional ja!” El centre de la capital es va
omplir de crits a favor de la llengua catalana i pancartes a favor de
l’educació en català a la Catalunya del Nord.
Sense
deixar el tema, us recomanem la lectura d’un molt bon reportatge de Clara
Ardèvol a Vilaweb, titulat La Bressola: així es fa la immersió real en
català al nord. Per cert, la
temporada 2020-2021 vam tenir el plaer de tenir-la com a col·laboradora
al Vull una resposta.
En el
reportatge es fa la pregunta: El mètode (exitós) de la Bressola es podria
aplicar a la resta del país? Malgrat reconèixer que la situació de la Catalunya
del Nord no és comparable a la resta dels Països Catalans, a la Bressola veuen molt clar que tots els
mètodes d’intervenció, traducció i reformulació constants, verticalitat i
exigència amb la llengua es podrien aplicar a totes les escoles del país. Ara
bé, en primer lloc seria indispensable que tots els professors tinguessin una
bona formació lingüística. Em el cas de la Bressola, reben sol·licituds de
professionals del nord i del sud i, alguns (sobretot del sud) no els incorporen
per manca de competències lingüístiques. A més, el primer any tot el
professorat té un tutor que els fa el seguiment i cursos de català per millorar
la llengua.
Més
coses... Una de les mestres diu: “He estat en escoles del sud en què no se sent
un mot de català. ‘És que acaba d’arribar’. I què? Li has de donar les eines!
És com si nosaltres aquí ploréssim perquè el 90% dels nostres mainatges parlen
francès a casa.”
Quin
és, doncs, el secret de l’èxit de la Bressola? La directora Ester Franch afirma
que els conceptes claus són intervenció i verticalitat. “I, sobretot, fer de la
llengua el pal de paller constant, des de l’espai més important al detall més
petit. De la classe de matemàtiques a la corda de saltar.”
Els
professors són també els dinamitzadors lingüístics del pati. Gràcies al joc va
anticipant les paraules abans que ells les diguin. Els jocs, cançons i paraules
que coneixen els nens són en francès. “Si no hi hagués un adult a l’inici
donant paraules, acabarien canviant la llengua” diu una de les mestres.
La
verticalitat... El mestre és el primer referent, però els alumnes més grans
també tenen la missió d’ensenyar el català als més petits i als qui acaben
d’arribar. Una de les nenes, la Cerise, de nou anys, diu: “Quan parlo amb la
Lia, que és nova, quan diu un mot en francès, l’hi dic en català, com als
petits.”
L’educació
per projectes, a les escoles del sud, ha provocat la greu disminució en l’ús de
la llengua. A la Bressola defensen molt aquest mètode pedagògic, però amb una
intervenció del mestre perquè la llengua no es perdi. La directora pedagògica,
Olatz de Bilbao és rotunda en aquest tema: “Si una activitat no beneficia la
llengua, no la farem, en buscarem una altra. La llengua és l’eina, però també
l’objectiu.”
Avui
també parlarem de dos llibres separats per un marge de temps de 10 anys: “NI.
La història d’un nacionalista qualsevol” i “NO. Un canvi existencial”
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana... Manllevo un altre microconte del bon amic David Vila,
del recull “La revolta de Cramòvia i altres contes” El que porta per títol
“Massa”
Volíem
fer la revolució, però ens agradava massa el peix...al cove.
Tornem la setmana que ve.
"Permetre una injustícia
significa obrir el camí a totes les que la segueixen"
Que tingueu una bona setmana i
com sempre, molt bona feina!
Dimarts, 18 de juny de 2025, Tot República, Plataforma Sobiranista del Penedès, va presentar a l'ajuntament de Vilafranca i a tots els mitjans locals, la campanya "En català arreu".
Tot seguit, us reprodueixo el comunicat sobre la campanya. En primer lloc, hi torbareu un resum i després el comunicat sencer.
La Plataforma Tot República està integrada per Marxa de Torxes, ANC de Vilafranca del Penedès, CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua), Consell de la República de Vilafranca, Centre Artístic l'Agrícol i Òmnium Alt Penedès.
Resum
En català encara
La
Llei de Política Lingüística de Catalunya del 1998 diu, en el seu article 32
punt 3, que “els rètols i cartells informatius de les empreses i establiments
han de ser almenys en català.”
Us
presentem un petit estudi, sense pretensions exhaustives, que demostra un a un,
fotografia a fotografia, els 143 incompliments de la llei que hem estat capaços
d’inventariar en dues setmanes voltant pels carrers de Vilafranca.
Aquest
ajuntament del 155 –ni oblit ni perdó– que ens governa, ara s’ha vist empès a
crear una Regidoria de Política Lingüística i a fer passos aparents cap a una
presència més important del català entre les seves prioritats. De moment les
paraules sonen bé, esperarem els fets.
Mai
cap ajuntament vilafranquí hi ha mostrat el més mínim interès real, si en
traiem el petit període que ERC va tenir responsabilitats en política
lingüística. Mai, tampoc, no s’ha posat cap sanció administrativa per incomplir
la Llei de Política Lingüística a Vilafranca. Vint-i-cinc anys de fer veure que
no passa res. És gros, això!
Ha
arribat el moment de començar a actuar abans no sigui massa tard, que boi ho
és. Cal defensar el català, també des de les institucions.
No
tota la responsabilitat és de les administracions. Els ciutadans també hi tenim
força culpa.
És per
tot això que avui us presentem aquest mapa que hem anomenat “de la vergonya”
amb 143 incompliments flagrants ubicats clarament al mapa de Vilafranca –i que
us animem a consultar amb detall al web totrepublica.cat– i dels que, sembla,
l’ajuntament no n’ha fet mai cabal. Esperem i desitgem que aquesta eina ajudi a
normalitzar el que ja hauria de ser la normalitat a la Vila.
Text complet
En català encara
La
Llei de Política Lingüística de Catalunya diu, en el seu article 32 punt 3, que
“els rètols i cartells informatius de les empreses i establiments han de ser
almenys en català.” Això és així des de l’any 1998, en fa més de vint-i-cinc.
En tots aquests anys, malgrat la pressió constant de l’espanyolisme nostrat,
malgrat la manca vergonyant d’inspeccions i sancions per part de les
administracions i malgrat la poca autoestima que de vegades mostrem com a
poble, la situació ha millorat, certament, però encara és lluny de ser la que
hauria de ser.
Sense
anar més lluny, avui us presentem un petit estudi, sense pretensions
exhaustives, que demostra un a un, fotografia a fotografia, els 143
incompliments de la llei que hem estat capaços d’inventariar en dues setmanes
voltant pels carrers de Vilafranca. Si nosaltres, en dues setmanes, hem estat
capaços de trobar-los sense massa esforç, no hauria de ser tampoc difícil que
la inspecció municipal s’hi hagués fixat. Però, malauradament, vivim en una
societat –no només Vilafranca– en què acabes sancionat si et passes 5 minuts
del temps d’aparcament en una zona blava, o per dur el CAT legalment a la
matricula, però no et passa res si incompleixes durant més de 25 anys la llei
que obliga a retolar en català.
A
Vilafranca ara vivim amb les ganes del consistori d’agradar tothom per mirar
d’assegurar-se la reelecció. Fruit d’això cal reconèixer que aquest ajuntament
del 155 –ni oblit ni perdó– que ens governa, que mai no havia mostrat una
especial preocupació pel català, ara s’ha vist empès a crear una Regidoria de
Política Lingüística i a fer passos aparents cap a una presència més important
del català entre les seves prioritats. De moment les paraules sonen bé,
esperarem els fets.
Malauradament,
si hem de ser justos, no podem obviar que no ha estat només aquest ajuntament.
Mai cap altre ajuntament vilafranquí hi ha mostrat el més mínim interès real,
si en traiem el petit període que ERC va tenir responsabilitats en política
lingüística. Fossin del color que fossin, el català no ha estat mai una
prioritat i potser per això podem constatar que mai, tampoc, no s’ha posat cap
sanció administrativa per incomplir la Llei de Política Lingüística a
Vilafranca. Vint-i-cinc anys de fer veure que no passa res. És gros, això!
Per
això pensem que ha arribat inexcusablement el moment de començar a actuar abans
no sigui massa tard, que boi ho és. L’amabilitat i l’acord sempre seran
preferibles a la sanció, és clar, però no poden servir de coartada per a la
inacció i aquest laisser faire, laisser passer suïcida. Cal defensar el català,
també des de les institucions. Quina força, quina seriositat pot presentar una
llengua que no som capaços de defensar ni amb les poques eines que tenim?
No
seríem justos del tot, però, si no poséssim de manifest que no tota la
responsabilitat és de les administracions. Els ciutadans també hi tenim força
culpa. De la mateixa manera que quan la llei no ens hi obligava, molts ja ho
fèiem tot en català, també és cert que encara hi ha catalans que per desídia,
per mandra o per inconsciència, encara retolen, especialment notes
informatives, en espanyol. Cal consciència lingüística en tots els actors de la
nostra societat.
És per
tot això que avui us presentem aquest mapa que hem anomenat “de la vergonya”
amb 143 incompliments flagrants ubicats clarament al mapa de Vilafranca –i que
us animem a consultar amb detall al web totrepublica.cat– i dels que, sembla,
l’ajuntament no n’ha fet mai cabal. Esperem i desitgem que aquesta eina ajudi a
normalitzar el que ja hauria de ser la normalitat a la Vila. Una normalitat per
la que, malauradament, encara hem de batallar des del carrer. març de 2025
Hola a
tothom... Gràcies per compartir amb nosaltres aquest espai de Terra de Marca
XXI, un programa del Grup Terramar TV i Tot República. Que emetem des del plató
de Canal 20 Olèrdola.
Si en
alguna cosa estarem d’acord, és que un metge sobretot ha d’escoltar i ha de
poder tenir una interacció clara amb el pacient. Si quan anem, com dèiem abans,
a cal metge i li diem que tinc el cor agre o que m’ha sortit un voltadits o que
tinc tos de gos ens hi hem d’entendre perquè el professional ens pugui ferun
bon diagnòstic.
Avui
parlarem d’un llibre que ens proposa conèixer i recuperar un vocabulari viu,
senzill i aclaridor (el que en diríem clar i català) relacionat amb el
llenguatge popular i amb un món tan important per a tots com és el de la salut.
Convidats
DIAPOSITIVES 1 i 2
Antoni Beltran, metge,
especialista en medicina interna i en medicina familiar i comunitària. Exerceix
de metge d’atenció primària i geriatre a Sant Feliu de Guíxols. Autor
d’”Ensenya’m la llengua”
Hola a
tothom... Gràcies per compartir amb nosaltres aquest espai de Terra de Marca
XXI, un programa del Grup Terramar TV i Tot República. Que emetem des del plató
de Canal 20 Olèrdola.
Possiblement
Fiòdor Dostoievski sigui un dels literats que ha tractat més sobre el tema del
mal, el mal i el sofriment dels innocents, a la recerca de Déu...Crim i
càstig, Els dimonis, Els germans Karamàzov, Apunts del subsol (1864) on
escrivia... Hi ha secrets que confessem a unes poques persones... altres que
no confessem mai ningú i ens turmenten... i altres que, com la maldat, fan niu
en les profunditats més impenetrables i amagats de l’ànima.
El
mal...Avui en parlarem amb Teresa Costa-Gramunt
Convidats
Teresa Costa-Gramunt és una escriptora de
múltiples registres (crítica literària, assaig, ficció, poesia) i múltiples
focus: la filosofia, la tradició espiritual, tant oriental com occidental, la
psicologia (amb una devoció especial per Carl Gustav Jung), el disseny gràfic (és
fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes) o la grafologia
Hola a
tothom... Gràcies per compartir amb nosaltres aquest espai de Terra de Marca
XXI, un programa del Grup Terramar TV i Tot República. Que emetem des del plató
de Canal 20 Olèrdola.
El 14
de febrer passat es van complir nou anys de la mort de Muriel Casals. L’any
2010, en la manifestació per la sentència del TC contra l’Estatut va dir: "Si
estem junts, serem invulnerables".
De
frases, proclames i discursos a favor de la unitat per un objectiu comú les
hemeroteques i les xarxes n’estan plenes. A l’hora de la veritat, però, aconseguir
la unitat, ni que sigui d’acció, no passa de les bones intencions i difícilment
arriba a fructificar.
En el
programa d’avui, coneixerem, però, una proposta d’unitat a Vilafranca del
Penedès que ha acabat tenint èxit. Tot República és la Plataforma Sobiranista
del Penedès que actualment està integrada per sis entitats diferents que
treballen en accions conjuntes
Convidats
Jaume Claramunt representant
de la Marxa de Torxes
