Després de l’article de la setmana passada El coratge de debatre, hi haig de tornar, malauradament, per tal de refermar i ampliar les opinions d’aquell post.
Els fets ocorreguts a Vilafranca del
Penedès durant el debat sobre immigració del cicle Repensem-nos han
estat objecte de valoracions precipitades i, en alguns casos, tergiversades.
Aquest article vol contrarestar les afirmacions publicades a El Cargol
i La Fura, basades en un comunicat de Baula Xarxa Solidària que,
en part, han traslladat una visió distorsionada i injusta dels fets.
En cap cas es pot culpar ni
responsabilitzar els organitzadors, que fa sis anys impulsen aquestes
jornades amb rigor i coherència. Els Repensem-nos no són improvisacions:
són espais de reflexió serena sobre els reptes nacionals, socials i
culturals de Catalunya.
Des del primer dia, aquestes Jornades
de Pensament Nacional han estat un fòrum obert, lliure i plural, convençut
que el futur de Catalunya no s’improvisa ni s’imposa — es pensa, es
construeix i es comparteix.
Parlar d’immigració no és una
provocació, és una necessitat. És un fenomen que afecta la demografia,
l’economia, la cultura i la identitat nacional.
Sorprèn —i preocupa— veure com una part de l’esquerra no només defuig aquest
debat, sinó que intenta impedir-lo. Aquesta actitud només serveix per regalar
el relat a l’extrema dreta, que en fa la seva bandera. Si renunciem a
parlar-ne amb rigor i serenitat, deixem el camp lliure a la demagògia.
Segons van fer públic en un comunicat, algunes organitzacions (Penedès amb Palestina, La Gueralda, Endavant Alt Penedès, Assemblea Feminista La Ruda i Arran Vilafranca) van demanar a l’organització que reconsiderés la invitació a un dels ponents. Fins aquí, una petició legítima. Però el que va venir després ja no ho és tant: La Gueralda va refusar compartir amb Marxa de Torxes i Tot República el sopar Estellés previst al seu local.
De pressa i corrents vam haver de reubicar
l’acte, i —evidentment— sense la participació de La Gueralda, que no vol
col·laborar amb entitats que, segons diuen, “amaguen el feixisme”. Aquesta
actitud sectària és indigna d’un espai que es pretén obert i plural.
A partir de llavors, el que es va viure no va ser un debat
d’idees, sinó un intent d’imposar qui pot parlar i qui no. I això, en
democràcia, és perillós.
Alguns col·lectius van protestar per la presència d’un ponent vinculat a l’extrema dreta. Podem entendre la incomoditat, però impedir un debat o boicotejar-lo és censura, no antifeixisme. La llibertat d’expressió no és selectiva: o la defensem per tothom o deixem de tenir-la. La força de les idees no es demostra cridant, sinó argumentant.
També cal recordar que en cap
moment l’organització va trucar la policia. Si algú vol saber qui ho va
fer, que ho pregunti a l’Ajuntament o al Fòrum Berger, no als organitzadors.
Si volem que Vilafranca i el país siguin espais de pensament i convivència, cal deixar enrere la por, la intolerància i el dogmatisme. Una societat madura no censura el que no vol sentir: l’escolta, ho discuteix i decideix lliurement.
Només així serem dignes d’anomenar-nos
una democràcia.
Aquest article d’opinió vol oferir una visió alternativa als relats
publicats a El Cargol i La Fura arran dels fets de Vilafranca. El text expressa
únicament la reflexió personal de l’autor i no necessàriament la posició de
l’organització Repensem-nos ni de cap altra entitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada