La llengua no és patrimoni de la CAL. És cert... però...

El 7 d'abril d'enguany, el diari El Món publicava un article titulat "Un estudi de la UOC avala el projecte Vincles d’Òmnium i posa deures als catalanoparlants". En l'acte de presentació van intervenir-hi el president d'Òmnium, Xavier Antich i els investigadors de la UOC Maite Puigdevall i Joan Pujolar.

El Món hi torna el 12 d'abril amb l'article que titula: "Raons i raó dels aprenents de català d'Òmnium."

Arran d'aquests articles es van publicar algunes piulades com aquestes:

Evidentment, la llengua no és patrimoni de ningú, encara de que vegades ho pugui semblar; malament aniríem si fos així.

Hi ha feina per a tothom... i tant! I d'aquí plora la criatura...

Vagi per endavant, tal com hem expressat un munt de vegades, el nostre desig de tots els èxits possibles i impossibles per al projecte Vincles. Necessitem imprescindiblement que totes les accions, projectes i idees que tinguin com a eix vertebrador la llengua catalana, tinguin tots els èxits possibles. És l'única manera de lluitar contra el projecte desnacionalitzador que des de fa molt treballa contra la identitat nacional, cultural i lingüística dels Països Catalans.

Dit això i per aquell que ens vulgui llegir fem una mica de memòria històrica, a través de documents...

Quatre apunts d'història

Projecte Vincles d’Òmnium Cultural (OC) i projecte Xerrem Junts de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL. 

Com s’han pogut arribar a fer, per separat, dos projectes gairebé idèntics en els seus objectius, amb una metodologia molt similar i dirigit a un mateix públic?

Si voleu tenir una informació general llegiu l’article “Parlant de llengua: Vincles i Xerrem” publicat el desembre de 2024 a El Punt Avui.

Any 2019

A principis de 2019, Jordi Esteban, director del projecte Xerrem Junts, adreça una carta a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, per proposar una col·laboració més estable i profunda entre ambdues entitats. El projecte Xerrem Junts treballa per fomentar l’ús oral del català a través de la conversa en grup, especialment entre col·lectius allunyats de contextos catalanoparlants. Aquesta iniciativa busca reforçar tres grans eixos: la llengua, la cohesió social i la pertinença al país. Per fer-ho, es basa en la col·laboració amb agents socials del territori.

Amb l'objectiu de consolidar una relació amb Òmnium Cultural, el 28 de març de 2019es manté una reunió  amb alguns representants d’Òmnium Nacional i s'acorda de proposar d'impulsar el projecte Xerrem  a través de les seus territorials de l’entitat. Això inclouria presentacions breus del projecte en trobades generals o com a part d’accions concretes per difondre l’ús del català.

Esteban proposa formalitzar l’acord per tal de garantir continuïtat i solidesa a una col·laboració que considera clau per enfortir el català i la cohesió social al país. Demana el vistiplau de Cuixart per tirar endavant aquesta iniciativa. Jordi Esteban fa referència en aquest sentit a les reunions prèvies mantingudes amb membres de la Junta d’OC com Jordi Redondo i Lluís Duran.

Any 2021

Desembre de 2021. Hi ha un intercanvi de correus entre Jordi Esteban (CAL, projecte Xerrem Junts) i Joan Pujolar (membre de la Junta d’OC). Els correus giren a l'entorn d’una possible col·laboració entre la CAL i Òmnium per promoure espais de conversa en català.

Jordi Esteban inicia la conversa compartint materials formatius nous —els "Quaderns de conversa" (que no vam poder publicar fins dos anys després) així com diapositives utilitzades pel Xerrem Junts virtual.— i contactes relacionats amb el projecte, mostrant l’interès per fer-lo arribar a més persones i entitats, incloent les llibreries. Joan Pujolar, tot i haver detectat una recepció moderada a la seva proposta inicial dins d’Òmnium, proposa una via més concreta: obtenir la llista de municipis on actua el projecte Xerrem Junts per posar-los en contacte amb les seccions locals d’Òmnium.

Esteban destaca que, fa uns anys, ja s’havia intentat una col·laboració institucional amb Òmnium, incloent-hi una carta de suport enviada a Jordi Cuixart. Malgrat que no va prosperar, insisteix en la necessitat i actualitat de crear espais de col·loquialitat en català, i afirma que Òmnium és una entitat clau per fer-ho realitat.

Pujolar, que es mou entre el rol institucional i el del conveni UOC-ÒC, reconeix la complexitat de la col·laboració i recomana que la CAL formalitzi la proposta directament amb la junta d’Òmnium. Subratlla que el seu paper es centra en connectar entitats locals i que les aliances poden néixer tant des de la base com des de les cúpules institucionals. Ambdós coincideixen en la conveniència de mantenir una reunió per parlar-ne a fons. 

Any 2022

En l’acta de reunió de la Junta de la CAL de l’11 de gener de 2022 es tracta de la visita de Joan Pujolar a dos  grups de Xerrem (un amb mares d’escola i un altre amb joves extutelats). Està interessat en el projecte. També s'ha reunit amb el Grup Gestor del projecte. 

També es fa referencia a les converses mantingudes per Jordi Esteban amb membres de la Junta d’OC que coneixen molt bé el projecte Xerrem i de la seva recomanació que ens reunim amb el president d’OC amb l’objectiu de signar un conveni de col·laboració.

El novembre de 2022, el creador i director del projecte Xerrem, Jordi Esteban, i el tècnic de la CAL Saoka Kingolo es van reunir amb una tècnica d’Òmnium Cultural. Se’ls posa al corrent que OC posa en marxa un projecte anomenat Vincles.

En aquells moments no s’havien previst graus de competència lingüística ni metodologies per a cada grau. No tenien cap material propi i s’havien limitat a fer un recull de tot el que hi ha publicat que pugui fer referència a l’oralitat d’alguna manera (Oralpha, vídeos del curs A1 del CPNL... també del Xerrem Junts que es troba en obert al web).

 Any 2023

Correu intern de la CAL del gener de 2023, previ a la reunió prevista per al mes de febrer. 

És un correu d’un membre actiu d’una territorial d’OC que, en una assemblea de l’entitat, ha expressat el malestar de la CAL (i el seu personal) de com s'ha posat en marxa el projecte Vincles obviant que la CAL fa quinze anys que gestiona el Xerrem Junts i que sempre en l'àmbit local les dues entitats han tingut una bona col·laboració.

En Joan Pujolar, present a l’assemblea, va dir “que no n’hi havia per tant"! 

El febrer de 2023 tenim una nova reunió amb OC. Malgrat que la vam demanar personalment amb presidència (de president de la CAL a president d’OC) només hi assisteix la vicepresidència i un tècnic.

Els expressem la nostra estranyesa amb el fet que OC creï el 2022 el projecte Vincles sense comptar amb una altra entitat, la CAL, que des de 2008 s’ha immergit en el teixit social català per trobar cooperants concrets dins de múltiples sectors.

Se’ls comunica que, des de la CAL, veiem el projecte Vincles com una aportació que suma amb el projecte Xerrem Junts i altres projectes centrats en l’acollida tridimensional lingüística, cohesiva i intercultural. Ens ratifiquem que la resposta que ha de donar la llengua catalana ha de ser nacional. Els expressem la nostra decepció en veure que no ha estat així i que Vincles s’ha presentat com una opció d’OC independent de projectes similars, sense visió general. Ens agradaria haver trobat menys competència i més acció vinculada. 

Conclusió

Xerrem Junts va néixer l’any 2003 de la mà de la CAL com una proposta pionera per impulsar la conversa en català mitjançant grups informals conduïts per voluntariat. El seu enfocament es basa en la creació d’espais de confiança, amb una metodologia pròpia que dona molta importància a la interacció oral i a l’acompanyament personalitzat. El projecte inclou diversos nivells i ha esdevingut una eina molt arrelada al territori. 

Vincles, en canvi, és una iniciativa més recent, impulsada per Òmnium Cultural. Tot i que també es basa en grups de conversa i voluntariat lingüístic, la seva aparició ha generat polèmica per les evidents similituds amb Xerrem. Tant la dinàmica com els materials i el públic destinatari són pràcticament idèntics, cosa que ha fet que membres de la CAL i del sector lingüístic considerin Vincles una còpia oportunista d’un projecte consolidat.

Mentre que Xerrem s’ha desenvolupat durant dues dècades amb un fort component comunitari i militant, Vincles ha nascut sota el paraigua d’una entitat gran amb més recursos i projecció mediàtica. Això ha obert el debat sobre si cal sumar esforços o si, per contra, la duplicació de projectes desvirtua la feina feta i debilita l’impacte global del voluntariat lingüístic.a fr

L'escriptor i poeta francès Anatole France deia: 

“Quan un cosa s’ha dit i s’ha dit bé, no siguis escrupolós, Agafa-ho i copia-ho."

Catalunya i el repte demogràfic: per una reflexió lingüística, social i cultural

Catalunya es troba en un moment clau per repensar el seu futur. Amb una població que ja supera els 8 milions d’habitants i un creixement sostingut en les darreres dècades, cada cop és més evident que la “Catalunya dels 10 milions” no és viable, ni des del punt de vista mediambiental, ni social, ni identitari. Alguns estudis i anàlisis ja apunten que el país té una sobrepoblació estimada en dos milions de persones, la qual cosa genera tensions en diversos àmbits que afecten profundament el teixit del país.

En l’informe anual de la Síndica de Greuges corresponent al 2024, Esther Giménez-Salinas, ja va alertar  que l'administració catalana no està preparada per afrontar les necessitats d'una població que ha crescut fins als 8 milions d'habitants. Des de l'any 2000, la població ha augmentat en gairebé dos milions de persones, amb un 71,2% d'aquest creixement corresponent a ciutadans d'origen migrant. Actualment, un 21% dels habitants del país han nascut a l'estranger, i aquest percentatge s'eleva al 40% entre els joves de 24 a 40 anys.

Miquel Puig, en un article titulat “Catalunya: alguna immigració ja no suma" qüestionava la  idea que tota immigració sigui beneficiosa per a Catalunya. Argumentava que l'alta afluència d'immigrants poc qualificats ha contribuït a l'estancament de la productivitat i la renda per càpita catalana, que actualment és un 11% inferior a la del País Basc.

Més enllà de qualificar si l’arribada de tanta gent de fora és bona o dolenta, potser caldria reflexionar si el país no funcionaria millor amb un flux immigratori com el basc, que ha afegit 160.000 habitants a la seva població aquest segle, mentre que a Catalunya n’ha afegit gairebé 2 milions. Al mateix ritme que el basc, la població de Catalunya estaria lluny encara dels 7 milions, en comptes d’haver superat els 8.

Puig destaca que aquest creixement demogràfic ha sobrecarregat els serveis públics, encarit l'habitatge i pressionat a la baixa els salaris en sectors bàsics. Assenyala que, mentre alguns sectors econòmics es beneficien d'aquesta mà d'obra barata, el cost real recau en la societat mitjançant subsidis encoberts

En l’àmbit social, la sobrepoblació ha provocat un augment de la densitat en les grans ciutats i àrees metropolitanes, amb conseqüències directes sobre l’accés a l’habitatge, els serveis públics i la qualitat de vida. El creixement descontrolat genera barris segregats, desigualtats creixents i tensions en la convivència. La cohesió social es veu amenaçada quan la integració no es produeix de manera natural i quan les polítiques públiques no poden seguir el ritme del creixement demogràfic.

Un dels efectes més visibles d’aquest excés de població és el problema amb l’aigua. Catalunya pateix episodis recurrents de sequera, agreujats pel canvi climàtic i per una demanda creixent que supera la capacitat dels recursos hídrics disponibles. L’agricultura, la indústria i el consum domèstic competeixen per una aigua que no dona l’abast, i això genera situacions crítiques, especialment a l’estiu. La gestió sostenible del territori es veu compromesa per una pressió demogràfica que no para de créixer.

Miquel Puig, en l’estudi ·”Transicions: algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050”, assegura que Catalunya ja està en temps de descompte per garantir el subministrament d'aigua i d'energia a una població extra (un 20% més que l'actual) que ara com ara tampoc no té garantit un habitatge.

En el cas de l’habitatge, tornem a Miquel Puig que afirma que si bé el president Illa va anunciar un ambiciós programa per crear 50.000 habitatges públics en els pròxims sis anys, cal tenir present que ni amb  això solucionaríem el problema. Al ritme actual, la immigració exigiria crear-ne més de 30.000 cada any (és a dir, un mínim de 180.000 en els mateixos sis anys).

Per evitar la saturació actual de l’ensenyament i de la sanitat calen grans inversions econòmiques i també de personal. Si la població continua creixent la situació serà, encara, molt més greu,

Des del punt de vista lingüístic, aquesta sobrepoblació ha comportat un retrocés alarmant en l’ús del català. L’arribada massiva de persones provinents de fora del domini lingüístic propi, sovint sense coneixement de la llengua, ha afavorit la consolidació del castellà com a llengua franca en molts entorns socials i laborals. Això dificulta la normalització del català, que ja és minoritzat en àmbits com la justícia, el comerç o les plataformes digitals. Tot i els esforços del sistema educatiu, la transmissió intergeneracional de la llengua es debilita, i cada vegada més joves tenen el català com a segona llengua o només l’usen en contextos formals

Pel que fa a la cultura pròpia, Catalunya ha estat històricament un país acollidor i obert, i la diversitat ha aportat riquesa i pluralitat. No obstant això, la manca de polítiques efectives de promoció de la cultura catalana entre els nouvinguts ha fet que aquesta diversitat sovint no es tradueixi en una veritable integració. El risc és que la cultura pròpia es dilueixi en un mosaic on no hi ha un eix comú compartit, i que la identitat catalana, construïda al llarg de segles, perdi pes i centralitat.

Tornant a l’informe de la Síndica de Greuges, Garcés assenyala que el problema rau en contextos que generen segregació i dificulten l'accés a serveis bàsics. També adverteix contra la politització de la immigració, que pot alimentar l'extrema dreta, i defensa la necessitat d'un debat sincer i estructurat. De fet és el que està passant, les polítiques demogràfiques s'’han  deixat en mans de l’extrema dreta i la resta de formacions polítiques eviten aquest debat que demanava la Síndica. .

En definitiva, la demografia és avui un dels grans reptes de Catalunya. Cal afrontar-lo amb valentia i realisme, entenent que el territori té uns límits físics i socials que no es poden ignorar. Si no es prenen mesures decidides per contenir el creixement poblacional, garantir l’ús del català, reforçar la cohesió social i preservar els recursos naturals, el futur de Catalunya com a nació sostenible, cohesionada i amb identitat pròpia estarà en un risc més que evident,

Fonts:

Informe anual Síndica de Greuges 2024 

La Catalunya (econòmica) dels 8 milions d’habitants . GemmaFonseca.Via Empresa 

Catalunya: alguna immigració ja no suma. Miquel Puig. DiariARA 

Transicions: algunes mutacions de l’economia catalana enl’horitzó 2050. Miquel Puig