dimarts, 18 d’octubre de 2016

Els prejudicis lingüístics (4. Llengües "riques", llengües "pobres")


Llengües amb “molts parlants” (riques) i llengües amb “pocs parlants” (pobres).

Massa sovint, plantegem la riquesa comunicativa d’una llengua en funció del nombre de parlants que té... Ara bé, quina és la xifra que marca el límit d’una llengua rica o d’una llengua pobra?

Des d’aquest punt de vista, és clar, doncs, que els parlants del xinès mandarí es poden comunicar amb més gent que no pas els qui tenen com a llengua pròpia (pobres!) l’anglès.

Llengües “primitives” i llengües “de cultura”.... Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic...Llengües “locals” i llengües “internacionals”...

Si ens diguessin de comparar la llengua catalana o castellana o francesa... amb la llengua que fan servir la tribu dels navajos als Estats Units o el Yidín, una llengua australiana, molts de nosaltres segurament estaríem totalment convençuts i afirmaríem sense cap mena de dubte que les primeres són llengües molt més riques que no pas la segona.

Veiem què passa, però, amb el nostre verb menjar si el relacionem amb la llengua dels navajos.
O amb la paraula soroll en Yidin
Es té tendència  a creure que hi ha llengües primitives que no són aptes per a expressar segons quines idees. És evident que qualsevol llengua és apta per emetre qualsevol judici, i si no disposa d’algun element, el crearà quan el necessiti.

Com que ni l’espanyol ni l’anglès disposaven de paraules per denominar l’àtom, van haver de recórrer, com el català i altres llengües,  al grec... Això vol dir que aquests idiomes són inútils per a la ciència?

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada