Crítiques al Pacte Nacional per la Llengua: entre el debat necessari i la desqualificació gratuïta

Dedicat (encara que possiblement no el llegeixin) a tots els opinadors de sofà, als que només pensen en negatiu, que critiquen i menyspreen sense oferir solucions alternatives. I, sobretot, amb el meu més profund menyspreu, als que ens heu dedicat els insults més agressius.

L’aprovació del Pacte Nacional per la Llengua per part de nombroses entitats ha aixecat un allau de reaccions, moltes d'elles lluny del debat constructiu que la situació del català necessita. Tot i que és legítim i fins i tot desitjable qüestionar polítiques públiques, sorprèn la virulència d'algunes opinions, que deriven massa sovint en insults, desqualificacions i menyspreu, més que no pas en una crítica argumentada.

Una certa part de l’independentisme s’ha posat especialment virulenta davant aquest pacte pel fet que implica una entesa amb el govern actual del PSC. Molt bé, doncs no pactem amb un govern del que ben segur hem de desconfiar... Però... llavors, què fem? I quan dic “què fem?” necessito respostes realistes i viables. A mi no em val “aixequem la DUI” (perquè entre altres problemes els partits que estarien en disposició d’aixecar-la van perdre les eleccions). Aquestes posicions, més emocionals, més d’estómac que estratègiques, no aporten cap alternativa clara i, en canvi, bloquegen iniciatives que, si més no, ofereixen certes possibilitats de millorar la situació de la llengua.

Catalunya és un país acostumat al debat intens, però també cada cop més contaminat per una cultura de la confrontació estèril. En lloc d’aportar visions alternatives fonamentades, molts es limiten a assenyalar allò que no funciona, a deslegitimar les propostes i a ridiculitzar-ne i menysprear, (quan no insultar directament) els impulsors. Aquesta actitud no només empobreix o impedeix el possible debat, sinó que frena l’evolució i la millora de qualsevol projecte col·lectiu.

Amb tot el respecte que em mereix Vicent Partal, no puc acceptar que, des de la seva posició privilegiada a l’editorial de Vilaweb, es desacrediti públicament la feina de les entitats que fa dècades que lluitem incansablement per la llengua. Dir que fem sentir vergonya al país no només és injust, sinó profundament ofensiu. Les nostres accions han estat constants, valentes i compromeses, sovint suplint les mancances de les institucions. El que realment hauria de fer vergonya són algunes de les opinions que, des de la comoditat del judici fàcil, menystenen aquesta feina amb una frivolitat alarmant.

El Pacte Nacional per la Llengua pretén ser una eina per afrontar el retrocés del català en diversos àmbits socials. És insuficient, sí. És millorable, també; però per avançar calen propostes concretes, viables i amb voluntat de sumar. Criticar és fàcil, insultar encara més; contribuir amb solucions realistes i responsables, molt menys. Només des del respecte i l’aportació crítica podrem trobar respostes als grans reptes que té la llengua avui.