El Pacte Nacional per la Llengua no ha comptat amb la signatura de partits com JuntsxCat o la CUP i de sindicats importants de l’ensenyament com l’USTEC.
Puc
compartir algunes de les inquietuds que als han portat a no donar-hi suport.
Des de la de no confiar en un Govern que no prioritza el català a la que el Pacte no acaba d’oferir una
resposta adequada a les amenaces que afronta el català i que cal un compromís més ferm del Govern en la defensa de la llengua.
Una raó que és comuna en els dos partits i el sindicat és que el Pacte no
rebutja amb prou fermesa la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules
ni defensa clarament el model d’immersió. Reclamen que el Pacte hauria d’haver
inclòs un rebuig explícit a l'aplicació de la sentència, pendent encara del
Tribunal Constitucional, i una aposta clara per la desobediència institucional o
la resistència legal més contundent.
La imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei catalana
que pretén esquivar la imposició del 25% de classes en castellà pot marcar un
punt d’inflexió. Si, com tot sembla indicar, el TC dona la raó a la tesi
espanyolitzadora, ens trobarem davant una nova vulneració de la capacitat de
Catalunya per definir el seu propi model educatiu i lingüístic.
La sentència és previsible. Ho és perquè el tema del 25% mínim de castellà
a les escoles ve de lluny. Així com també ve de lluny l'intent de garantir la "igualtat" de les dues llengües i que el castellà sigui també una llengua vehicular a l’ensenyament.
Cal fer, doncs, una mirada històricojudicial i comprovar d’on prové tot plegat
i el perquè poc tenim a fer ("legalment") davant les sentències de la justícia espanyola.
Resum dels antecedents
- Model d’immersió lingüística
- Implantat a Catalunya des
dels anys 80.
- El català és la llengua
vehicular principal a l’escola.
- Sentència del TC sobre
l’Estatut (2010)
- El Tribunal Constitucional
diu que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l’ensenyament.
- Sentències del Tribunal Suprem
(2013–2021)
- El Suprem fixa que el
castellà ha de tenir un mínim del 25% en l’ensenyament,
aplicant-se primer a casos individuals.
- Sentència del TSJC (2020)
- El Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ordena que totes les escoles apliquin aquest
25% de castellà.
- Reacció del Parlament de
Catalunya (2022)
- Aprova una nova llei que
evita percentatges i reafirma el català com a llengua vehicular
principal.
- Es fa un decret llei per
evitar aplicar la sentència del 25%.
- Recurs davant del Tribunal
Constitucional
- El Govern espanyol recorre la
nova llei catalana.
- El TC ha de decidir si és
constitucional o no, i si es pot esquivar el 25%.
El model d’immersió lingüística, reconegut internacionalment, ha estat un
èxit pedagògic i de cohesió social. La seva desarticulació, sota pretextos
jurídics, només respon a una voluntat política: diluir el català i encara més a les aules. Davant d'aquest escenari, què podem fer?
És evident que el Govern de la Generalitat no optarà per la desobediència
institucional. L’experiència dels darrers anys (i ara encara més amb un Govern
del PSC) l’ha portat a una estratègia de compliment formal i resistència legal
dins els marges del sistema. “Legalment”, és a dir, amb lleis, jutges i
tribunals espanyols, no hi ha recorregut possible.
Per això, si la defensa del català en el món de l’ensenyament ha de continuar,
només pot venir de baix: de la comunitat educativa, la direcció i molt especialment
del professorat, amb el suport decidit de les famílies i de la societat civil.
Però és factible una desobediència d’aquesta naturalesa? Voldria creure que
sí. Tanmateix, cal ser honestos: el context actual no convida a l’optimisme. La
por, la fatiga política i la desmobilització social fan difícil imaginar una
resposta col·lectiva sostinguda i eficaç.
La qüestió de fons, doncs, no és només jurídica o política, sinó
profundament cívica: estem disposats, com a societat, a assumir el cost de
defensar la nostra llengua a les aules? La pregunta no és si ens imposaran el
25%, sinó si estem disposats —com a poble— a no acatar-ho. I la resposta, per
ara, fa pensar que no.
Magnífica argumentació. Convé introduir les al·legacions, o les crítiques, d'Òmnium al pacte que han signat. Pena que la CUP no hagi pogut fer com Òmnium. El que es decisiu, és arrancar, aconseguir, que la Generalitat 'socialista' posi diners suficients, de veritat, no de paraules buides o de proclames, per resoldre que l'onada de nova gent immigrada i les seves criatures els hi sigui fàcil, plaent i útil aprendre i emprar el català. Que a les escoles i els barris es pugui aprendre el català. Que a l'administració, i els cossos de seguretat, et parlin en primera instància en català, que la judicatura et parli en català. Perquè ara, ho saps, parlen en castellà.
ResponElimina