Vivim en una societat amb violències estructurals. La necessitat permanent d’apel·lar a la noviolència, a la desobediència civil i a la resistència pacífica neix, precisament, d’aquesta constatació. Desobeïm, sempre i sobretot, cada violència.
Vivim sota una etapa llarga d’excepcions, sota cops, presons i exilis i un relat oficial que vol amagar allò ja innegable: una sentència que violenta el present i emmordassa el futur. És això el que més cal desobeir, alçant la veu, donant la cara i posant el cos.
La hipocresia del poder –només condemnen una violència, mai la seva, mai les altres– cerca una espiral que reforci lògiques repressives i autoritàries. 256 ferits, 19 detinguts o 19 periodistes agredits. Cal una protesta general i continuada contra la repressió.
Vivim en un context de policialització creixent, de criminalització mediàtica i de violència institucional per bloquejar tota resolució democràtica. Vivim ja en un lloc pitjor, on fer crides a la mobilització pacífica implica la brutalitat de 9 anys de presó
D’ahir i d’avui, aquí i arreu, aprenem i resistim. De la memòria recent, hem de dir que les dues darreres vegades que vam poder desactivar i frustrar la violència policial van ser el 27M del 15M a Plaça Catalunya i l’1-O. Aquest és, humilment, el nostre camí.
Cal agafar aire, això va per llarg. Ser noviolent, com recorda la feminista Judith Butler, és tot just renunciar a la violència en un context de violència. Les estratègies de noviolencia activa són el que més temen –i a una sentència suprema i indigna ens remetem
Són temps difícils i calen estratègies sòlides. No apareguem mai allà on ens esperen. Marquem nosaltres les regles de la protesta. Construïm, estenem i enxarxem l’ètica de la desobediència. I desobeïm cada violència. Ni la volem ni la necessitem.
El què” compta tant com el “com”. Contra la jerarquia de la violència, la horitzontalitat de la solidaritat. Decidim-nos cada dia: continuem fent que la vida tingui sentit, posant-la al centre. On ni al diàleg ni a la dissidència li imposin la por. s
Sempre En peu de pau
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada