dimarts, 25 de novembre de 2014

Ja no és cap secret.... 66 és la xifra (i 2)



El pas del temps no impedeix de cap manera el triomf exuberant del present (Parcerisas). 

Per això, i en paral·lel al poema anterior i a les seves reflexions cal recordar també el gran i incomparable Ausiàs Marc:

Malament viu qui delit perd de viure

O el mateix Parcerisas, el poeta del record:


I mentre riuen i s'estimen
van gravant, amb el foc de l'amor,
que de nou els ha lligat, cegament,
a despit del curs fatal del temps
- a despit de la por i de l'experiència -
aquest triomf exuberant del present,
un goig que ja mai més podrà exhaurir-se.

I, evidentment en Miquel Martí i Pol:

Se'ns omplen massa de presències inertes
aquests capvespres flonjos
amb pols de temps perdut que dilueix
el perfil dels objectes.

Tensem bé l'arc del gest,
perquè el cos, pacient, retrobi la perduda
cadència, l'afany de restablir,
mot rera mot,
el foc de tots els horitzons possibles.

Perquè, malgrat el pas del temps encara som capaços de ballar sols al ritme de la pluja:

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata

I també ens queda molta feina per fer:

Ara faig d’angle estèril de la llum.
Si em criden, tanmateix, diré que encara
no estic a punt, que tinc certes foteses
per endegar, mig de nit, mig de dia,
que de moment, sisplau, amb mi no hi comptin
que encara em queda molt passat per viure.

I aquest passat que hem de viure, el viurem a la manera també de Martí i Pol: 

Pledejo amb mi mateix i mai no sé
si guanyo o si perdo. Ja fa més
de no sé pas quants anys que dura el joc
i cada nit hi ha uns ulls que m’interroguen.
Onsevulla que vaig m’enduré
l’ombra estrafeta i el farcell dels dubtes
i els desenganys, perquè el blau dels miratges
no em faci perdre el nord i si envelleixo
sigui a ritme de plets amb mi mateix
per entendre, si puc, quin vent m’impulsa:
moriré més tranquil, quan sigui l’hora

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada