Ja no és cap secret.... 66 és la xifra (i 2)

El pas del temps no impedeix de cap manera el triomf exuberant del present (Parcerisas). 

Per això, i en paral·lel al poema anterior i a les seves reflexions cal recordar també el gran i incomparable Ausiàs Marc:

Malament viu qui delit perd de viure

O el mateix Parcerisas, el poeta del record:

I mentre riuen i s'estimen

van gravant, amb el foc de l'amor,

que de nou els ha lligat, cegament,

a despit del curs fatal del temps

- a despit de la por i de l'experiència -

aquest triomf exuberant del present,

un goig que ja mai més podrà exhaurir-se.

I, evidentment en Miquel Martí i Pol:

Se'ns omplen massa de presències inertes

aquests capvespres flonjos

amb pols de temps perdut que dilueix

el perfil dels objectes.

Tensem bé l'arc del gest,

perquè el cos, pacient, retrobi la perduda

cadència, l'afany de restablir,

mot rera mot,

el foc de tots els horitzons possibles.

Perquè, malgrat el pas del temps encara som capaços de ballar sols al ritme de la pluja:

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample gira-sol.

Es quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata

I també ens queda molta feina per fer:

Ara faig d’angle estèril de la llum.

Si em criden, tanmateix, diré que encara

no estic a punt, que tinc certes foteses

per endegar, mig de nit, mig de dia,

que de moment, sisplau, amb mi no hi comptin

que encara em queda molt passat per viure.

I aquest passat que hem de viure, el viurem a la manera també de Martí i Pol: 

Pledejo amb mi mateix i mai no sé

si guanyo o si perdo. Ja fa més

de no sé pas quants anys que dura el joc

i cada nit hi ha uns ulls que m’interroguen.

Onsevulla que vaig m’enduré

l’ombra estrafeta i el farcell dels dubtes

i els desenganys, perquè el blau dels miratges

no em faci perdre el nord i si envelleixo

sigui a ritme de plets amb mi mateix

per entendre, si puc, quin vent m’impulsa:

moriré més tranquil, quan sigui l’hora

Ja no és cap secret.... 66 és la xifra (1)

Ja no és cap secret...

Els bons amics i amigues ho han desvetllat.... 

Sí... avui compleixo anys amb una xifra repetida... 66 (només li falta un 6 més perquè esdevingui una xifra amb reminiscències satàniques... res a veure amb mi, evidentment!).

Reflexionem una mica...?

La vida -deia John Lennon-  és tot el que ens passa mentre fem altres plans. 

Francesc Parcerisas relatava a la perfecció el pas del temps en el seu poema Afaita't, del llibre L'edat d'or: 

Contempla’t al mirall, desconegut i igual,

ensopit pel son, sorprès de veure’t.

Aquests solcs o aquesta grisor a les temples

ja els has anat acceptant de grat

--hoste feliç, quasi imprevist,

que no recordes quin dia va aparèixer.

És el preu descarat que et cal pagar

per la fictícia intimitat del cos.

I, ara, comença a afaitar-te.

La fulla, abans ràpida i freda,

ja no llisca, tensa, per la pell

amb frec plaent d’esquí jovenívol:

has de tibar la galta flàccida

amb els dits. No desesperis.

Potser si evites, astut per força,

la marca vergonyant d’un tall

podràs oblidar que l’aliança amb el cos

ja ha començat a dissoldre’s.

La vida, les diferents etapes de la vida, se succeeixen unes a altres amb gran rapidesa i un dia qualsevol, quan deixem de mirar-nos per passar a observar-nos, ens adonem de la fugacitat del temps. La joventut comença a quedar enrere i la maduresa, en forma de senyals inequívocs damunt del propi cos, inicia la seva plenitud. Una maduresa que s’entesta a imposar-nos els nous límits i que, tanmateix potser obligats, ens ha fet, ens ha forçat a canviar. Una maduresa que, innocentment, intentem esquivar, intentem negar, malgrat que som nosaltres mateixos els que, constantment, ens la fem recordar.

Hem de viure amb les reflexions del poema d'en Parcerisas? Sí... sí... Ajuden a tocar de peus a terra, a resituar-se en el món.

Hem de viure NOMÉS amb les reflexions d'en Parcerisas? No... Per què a mi també m'exalta el nou i m'enamora el vell