dilluns, 4 de maig de 2015

Som inútils, nuls, idiotes, patètics, covards i subnormals?



Per si algú encara no entenia la frase d'en Partal: "Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre", feu un cop d'ull a "l'article" publicat en el blog de Ricard Biel i que titula "La inutilitat de l'ANC i altres nul·litats"

No m'entretindré gaire a comentar-lo, no crec que valgui la pena. Tampoc voldria donar-li massa publicitat i difusió i, en tot cas, vosaltres ja n'extreureu les pròpies conclusions. 

Cal dir que aquest article no és una flor d'estiu. L'autor ja ens havia obsequiat amb altres exquisideses com la titulada "Camp nou, concert per la idiotesa" (juny de 2013) . També forma part d'aquest ram de títols i continguts l'anomenat "Patètica reacció catalana davant la llei Wert" (desembre de 2012). I altres...En tots ells podreu observar el seu estil literari i la seva riquesa lèxica.

En tots els articles es respira una possessió de la veritat absoluta i un menyspreu, també radical i absolut, contra tot el que ha fet aquest país en els darrers anys. No us penseu que el seu menyspreu es limita a l'Assemblea, ni molt menys, el fa extensiu a tots els catalans i catalanes que han caigut en la inutilitat, la nul·litat, la idiotesa o les patètiques reaccions.

Personalment no estic en possessió de cap veritat, i molt menys de l'absoluta. Visc en l'independentisme des d'abans que nasqués en Ricard Biel. He format part d'aquest independentisme dels anys 70 que, sovint, he reivindicat i al qual crec que no se li ha fet el reconeixement que es mereix. Ara bé, ningú, absolutament ningú (això creia jo, ingenu de mi!), pot negar l'avenç del procés d'independència durant aquests darrers anys.

I això ha estat gràcies a la força de la gent. A aquesta gent que en Biel s'atreveix a anomenar  "catalanets que fan un espectacle patèticament grotesc..." o  "el catalanet mitjà, covard i poqueta cosa com és, que s'indigna i es manifesta amb estelades i pancartes, però que no actua en conseqüència..." o "la lamentable pobresa d'esperit del catalanet mitjà s’està demostrant un cop més..." o, més fort encara: "El nivell de subnormalitat del poble català no deixa de sorprendre’m..."

I que, com som tan inútils, nuls, idiotes, patètics, covards i subnormals, el 3014 encara continuarem parlant d'independència.

Per a mi, que no estic en possessió de cap veritat, aquests tipus d'opinions són les que fan vàlida la frase d'en Partal:

"Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre"

2 comentaris :

  1. He de dir que, fins a dia d'avui, desconeixia la existència d'aquesta persona i, puc suposar que, igual que jo, hi ha moltíssima gent que no sap qui és aquest tal. I segurament aquesta sigui la seva principal frustració com a persona, que no el coneguin.
    Si opina com la majoria, no pot destacar, però, en canvi, anant a la contra, al més pur estil Sostres, Boadella i altres herbes, fa que se'n parli i, evidentment ho aconsegueix, però no deixa que sigui en el seus propis i absurds més que ofensius relats (recordem que no ofèn qui vol, sinó qui pot) i això posa en evidència la seua segona frustració com a persona: la covardia.

    ResponElimina
  2. A més..., parla "dels catalans" en tercera persona del plural. Això és senyal que no s'hi considera. Llavors, és com si qualsevol mindundi del país veí ens posés a parir. Quin cas li hauríem de fer?

    ResponElimina