dissabte, 2 de maig del 2015

"Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre"



Hi ha una frase d’en Vicent Partal que considero clau i que sovint m’esforço a recordar: 

“Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre.”

M’ha vingut de nou al cap en llegir el titular d’avui de LaVanguardia en que, segons la seva enquesta, el no a la independència guanya en 4 punts als partidaris del si.

No és només aquesta la “perla” de l’enquesta. N’hi una altra que també vol incidir en la societat catalana, particularment en la partidària de la independència, per tal de començar a condicionar-la de cara al futur. L’enquesta ens diu que hi ha una majoria de ciutadans, un 43%, que reclama que, per tirar endavant amb el procés de secessió d’Espanya, sigui necessària una majoria de dos terços del parlament. És a dir, necessitaríem obtenir un mínim de 90 escons perquè el procés de transició cap a la República catalana independent pogués tirar endavant.

“Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre.”

Podem perdre si comencem a donar crèdit a rumors, globus sonda, declaracions, notícies i enquestes.

Sobre les enquestes, no us perdeu l'article d'en Pere Cardús Deu consells per a no caure en el parany de les enquestes.

Podem perdre si abandonem els dos grans valors de què disposem i que ens han fet arribar fins aquí: la il·lusió i el convenciment. La il·lusió en un la construcció d’un nou país que només és possible a través de la independència. El convenciment que, no només podem guanyar i guanyarem, sinó que estem fent el que cal per aconseguir-ho.

Aquests dos grans valors, la il·lusió i el convenciment, són els que ens confereixen la força i el coratge per continuar ferms en el procés, per ser capaços de resistir tot el que ens pugui caure al damunt i per avançar sense treva cap a l’objectiu final.

“Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre.”

Podem perdre si deixem el procés únicament a mans dels partits polítics. Si caiem en el parany del partidisme. Si deixem que els partits, sigui el que sigui, ens facin caure un dia sí i un altre també en la discussió i en la polèmica partidista i comencem a atorgar, a un o a un altre, distincions de més bo o més dolent, de més independentista o menys, de molta o poca honradesa.

Podem perdre si no reconduïm la situació actual. Si no som capaços d’arribar a les portes del 27-S amb una unitat d’acció, partits, societat civil i institucions, que sigui visible i inqüestionable. Una unitat d’acció que ens permeti votar el 27-S amb la seguretat que el nostre vot servirà perquè guanyi l’independentisme i que els resultats que obtingui siguin del tot clars i inqüestionables.

Estic convençut que el 27-S guanyarem. Guanyarem perquè farem omís dels cants de sirena que ens arriben i ens arribaran en formes multidiversificades. Guanyarem perquè sabrem mantenir els valors de la il·lusió i el convenciment que ens conferiran la força i el coratge necessaris. Guanyarem perquè treballarem per aconseguir la millor arma de que podem disposar: la unitat d’acció. Guanyarem perquè farem l’impossible per aconseguir la més gran majoria independentista en les eleccions del 27-S; sabedors, però, que només necessitem tenir la majoria al Parlament per poder iniciar el procés de transició cap a la independència.

I guanyarem perquè procurarem tenir sempre present la frase d’en Partal:

“Espanya ja no ens pot guanyar, però nosaltres podem perdre.”

2 comentaris :

  1. M'agradaria creure't Jaume, però he perdut la il·lusió en aquest projecte. El desànim m'ha pogut i ja no confio en el procés. Crec que els principals enemics no es troben a Madrid sinó a casa nostra, i son els nostres partits. Renego de tots i cadascun dels que s'han abanderat amb l'estelada, CiU, per ser excessivament ambigu, amant de l'èpica i la retòrica però poc eficaç, ERC, per no ser capaços de vertebrar l'eix intermig entre la dreta i l'extrema esquerra que representa la CUP, i aquest darrer, per ser massa inflexibles amb el seu discurs de "o estàs amb mi o contra mi". Sí, és un projecte fallit que no arribarà ni a treure un escó al parlament.

    I l'ANC? On és? Quin és el seu paper? Altaveu de la societat? O gosset falder del poder establert que diu "amen" a tot el que digui la Generalitat? Ho sento però, d'il·lusió no es viu, i el procés d'alliberament nacional necessita fets empírics, no retòrica; necessita rebel·lió, no acatament. Com deia el poeta "Catalunya serà lliure quan realment ho mereixi, i ara per ara, crec que no ho mereixem". Pareu el tren que baixo.

    ResponElimina
  2. Comparteixo amb tu bona part de l'escrit... excepte, evidentment, el fet que jo encara tinc plena confiança en el procés. No podem caure en el desànim tan aviat! Encara hi ha molt a fer i si ens hi posem, sense partidismes i pensant en el país i en el procés, ens en sortirem segur! Per això insisteixo en la frase"... son nosaltres, únicament nosaltres, els que podem perdre". Ens hi posem de veritat?

    ResponElimina