dimecres, 24 de juny de 2015

La llista, el debat, el president... (Intentant aclarir-me/-nos. El debat)


Quan vaig escriure els dos darrers articles del blog, era conscient que comportaria, sobretot, un intens debat a les xarxes i que, com no podia ser d’altra manera, no agradaria a tothom.

Tenint en compte el que donen els 140 caràcters de Twitter o els petits comentaris del Facebook, diria que la majoria han optat per debatre el tema, però amb clares opcions partidistes (de partit) i que només uns pocs han optat per dir alguna bestiesa.

Com a conclusió d'aquest "debat" virtual de 140 caràcters, m'agradaria aclarir, sota el prisma subjectiu de la pròpia opinió, alguns conceptes que crec que han anat sorgint. 

Comencem pel....

Debat. Alguns comenten que el tema de la llista ja es va debatre i es va tancar. Que hi ha un pacte i que l’ANC el va signar. Que introduir aquest tema de nou crea tensions i divisions i alguns arriben a “amenaçar” amb donar-se de baixa de l’Assemblea i a assegurar que parlar de la llista trencaria la pròpia ANC.

Anem a pams.

El tema de la llista unitària no es va debatre en profunditat i en cap moment es va tancar definitivament, cosa que es pot confirmar en el darrer full de ruta aprovat per l’Assemblea General de l’ANC.

El pacte signat el mes de gener afecta només a dos partits, en cap cas a l’ANC.

Si volem complir el nostre full de ruta aquest deixa molt clar que “en el cas que en el marc de l’esmentada Taula no fos possible configurar un pacte en la línia anterior [...], es plantejarà la possibilitat d’impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país, representativa de totes les sensibilitats polítiques i socials, de manera transversal, que doni prioritat absoluta a l’assoliment de la independència.” I aquest és el punt on ens trobem ara mateix.

El debat no hauria d’espantar ningú. El debat tranquil, serè, sense crispacions de cap mena, en què uns i altres puguem exposar les nostres raons i arguments ens hauria de permetre votar  amb tota llibertat i també amb tota responsabilitat en una consulta a tots els associats, amb una pregunta clara i sense cap mena d’ambigüitat.

Si l’independentisme i els independentistes hem assolit la maduresa que es necessita per construir un nou Estat independent, ni el debat, ni la consulta, ni el resultat, fos el que fos, ens haurien d’afectar com a organització ni com a moviment popular.

Per damunt de tot, estic convençut que tots volem el mateix:  la independència de Catalunya. Parlem-ne, doncs, a fons, respectem-nos, votem si cal, acceptem-ne els resultats i tot seguit dediquem-nos en cos i ànima a guanyar el 27-S.


2 comentaris :