La consulta de la Crida. Eleccions sí o no.

A partir d’ahir, la Crida està consultant als seus associats la postura que ha d’adoptar davant les imminents eleccions al Congrés dels diputats d’Espanya. S’hi plantegen dues preguntes:

1. Consideres que la Crida Nacional ha de promoure una candidatura tan unitària com sigui possible de cara al 28 d’abril entre formacions independentistes i sobiranistes partidàries del dret a l’autodeterminació?

2. Si altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència electoral, veuries bé que la Crida participés com a tal en les eleccions del 28 d’abril?

Res a dir a la primera. L’objectiu pel qual neix la Crida és, principalment, treballar per la unitat de l’independentisme per tal d’aconseguir la independència i fer realitat la República catalana. En aquest sentit, la meva resposta ha estat afirmativa.

El problema radica en la segona pregunta, per a mi, totalment innecessària. Després de reflexionar-hi, considero que, si volem que la Crida esdevingui el moviment que li cal al país, el moviment que, com assenyala el punt 2 del manifest fundacional “cristal•litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics”, una resposta afirmativa a aquesta segona pregunta podria ser, valgui la  paradoxa, un element totalment negatiu. Intento explicar-me.

Les eleccions són molt importants. Totes les eleccions, les espanyoles també. Són l’espai on podem afermar encara més la nostra força i, sobretot, la nostra legitimitat en el camí cap a la independència. Ara bé, el primer repte per un moviment com la Crida no poden ser de cap manera les eleccions. Sembla com si la direcció de la Crida visqui només pendent de les diferents eleccions que s’apropen i els reptes que realment té al davant no són aquests.

En aquests moments la Crida, malgrat els seus 17.000 associats, és un moviment encara dèbil. La seva direcció, formada per moltes persones carregades d’obligacions i responsabilitats (diputats, conselleres, etc.) no pot anar més enllà de les reunions setmanals. Així és impossible fer créixer una organització. Quina hauria de ser, doncs i ara per ara, la feina primordial de la Crida?

1.    Les sis àrees de treball actual de l’executiva de la Crida han de dotar-se d’equips de treball que puguin tirar endavant la gran quantitat de feina que representa cadascuna de les àrees. Sense aquests equips de treball, la feina s’acumula i avança amb una lentitud exasperant que el país no es pot permetre.

2.    Extensió territorial. La força de la Crida serà una realitat quan compti amb una xarxa territorial important, quan sigui present i efectiva en multitud de pobles i barris del país. Només així, aquests 17.000 associats podran multiplicar-se i treballar de manera coordinada i organitzada. Alhora, el creixement d’associats donaria a la Crida una major estabilitat econòmica, sempre indispensable.

Intentar participar en unes llistes electorals sense haver fet forta primer l’organització em recorda massa la “vella política” dels partits tradicionals, aconseguir escons per damunt de tot. Precisament allò que volem desterrar.

La segona pregunta, però, encara té una interpretació molt més perillosa encara. Què significa això de “Si altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència electoral...?” Pot interpretar-se en el sentit que si “alguna o algunes”, no totes, accepten una llista conjunta, la Crida hi donaria suport i, a més, hi participaria aportant-hi candidats? Quin panorama electoral se’ns podria presentar?

Més enllà de si són certes o no les notícies que corren de possibles pactes entre PDECAT i la Crida, el que si sabem amb una certa seguretat és que ERC presentarà les seves pròpies llistes. Crec que no hi ha cap dubte al respecte. Més encara, és molt factible que hi incorpori formacions o persones provinents dels diferents àmbits de l’esquerra catalana, preferiblement del món de les “confluències”. És una lògica permanent en l’estratègia d’ERC: esdevenir el pal de paller de l’independentisme, però, també, de l’esquerra catalana. Ho ha intentat en el passat i ara sembla tenir-ho a l’abast de la mà. I encara es reforçarà més la seva opció “sobiranista d’esquerres” si la CUP decideix no presentar-se a les eleccions espanyoles.

Que li queda, doncs, a la Crida? Establir un font de centre-dreta amb PDECAT i formacions més petites i rentar-li una mica la cara amb alguns independents? Seria la fi del moviment que pretén ser la Crida i el país en general i l’independentisme en particular en serien els principals perjudicats.

Per tot això que us acabo d’exposar, la meva resposta a la segona pregunta no pot ser un altre que el NO.

Treballem per la unitat de l’independentisme. Treballem en base al nostre document fundacional. Fem forta i gran la Crida i ja hi haurà el moment de pensar a participar en eleccions.  

Llista unitària sense polítics?

Després dels resultats de la consulta que l’ANC va fer als seus associats el passat cap de setmana, han quedat molt lluny i oblidats aquells auguris que molts s’havien encarregat de difondre: serà un debat estèril, tensionarem la gent de l’ANC, provocarem la divisió entre els associats o, la més agosarada i terrible predicció, això significarà el final i el trencament de la pròpia Assemblea Nacional Catalana.

Com hem pogut comprovar res de res. La consulta ha servit per veure quina era l’autèntica posició dels associats a l’entorn de la candidatura de país i sobre si l’ANC, com a actor polític que és, havia d’intervenir en l’escenari polític per tal de capgirar la situació actual, no gaire engrescadora.

El resultat no ofereix dubtes:  Més de setze mil socis i sòcies de l’organització van anar a votar (tres vegades més que en els darreres eleccions al SN). El SÍ va obtenir el 96,02% dels vots i el NO es va quedar en només un 3,41%.

Els polítics, però, els costa molt estar.se quiets i ràpidament han aparegut amb una nova proposta: llista unitària, sí, però només de la societat civil,  sense polítics. La CUP, amb el beneplàcit d’ERC afegeix que només seria perquè en 3 mesos es convoquessin eleccions constituents.

Hi ha moments en què penso que ja no em pot sorprendre res... Però cada vegada m’adono que la meva capacitat de sorpresa no té límits i que va en paral·lel a la capacitat d’embolicar la troca que sembla que tinguem els catalans i, molt particularment, els independentistes.

Era aquesta llista la que demanava l’ANC? No. Insistiré una vegada més a risc de fer-me pesat: l’ANC ha demanat sempre una llista de país integrada per polítics dels partits que li donessin suport i independents.

És possible una llista unitària formada només per gent procedent de la societat civil? La resposta és que sí i, a més, és factible.

¿És aquesta la solució perquè el 27-S guanyi clarament l’independentisme i, sobretot, perquè el 28-S pugui començar sense més dilacions el procés d’independència i, alhora, el país compti amb un govern fort i estable que garanteix la normalitat quotidiana?

Tinc els meus dubtes. Dependrà de molts aspectes que caldria negociar i acordar entre la societat civil i els partits que donessin suport a aquesta suposada llista unitària.

M’agradaria reflexionar sobre el tema en un proper article.

A tots els associats de l'ANC

Em permeto escriure aquestes ratlles a tots els associats, membres de ple dret, de l'Assemblea Nacional Catalana i a tothom que em vulgui llegir. Ho faig a títol personal, però també com a exvicepresident de l'ANC, organització a la qual he dedicat bona part dels darrers cinc anys de la meva vida.

Com sabeu, divendres 3 de juliol i demà dissabte 4 de juliol, tots els associats de l'ANC estem convocats a una consulta interna per respondre a una pregunta cabdal. El resultat d'aquesta consulta serà determinant per al futur de les eleccions del 27-S. 
Per tal de desencallar la falta d'unitat entre els principals partits independentistes, l'ANC ha de disposar del mandat democràtic dels seus associats per asseure tots els partits en una mateixa taula i aconseguir un acord d'unitat i un pacte d'Estat aplicable a partir del 28 de setembre. 
No només ens cal el màxim d'unitat possible, sinó que és imprescindible un autèntic pacte d'Estat si volem, no només guanyar clarament les eleccions, sinó tenir molt clar que cal fer, que caldrà que facin els diputats elegits, l'endemà mateix del 27-S.
Us demano que aneu a votar. El nivell de participació serà cabdal i serà observat amb lupa pels nostres adversaris i, no cal dir-ho, pels nostres enemics. Si la participació és alta, ja haurem començat a guanyar. 
Podeu votar en qualsevol de les territorials que s'han constituït en seu electoral. En el web de l'ANC assemblea.cat hi trobareu tota la informació.
Els que tingueu problemes de desplaçament, podeu votar per correu seguint les instruccions del mateix web.
La nostra campanya diu "Omplim els carrers per omplir les urnes"...
Comencem ja aquest cap de setmana omplint les urnes de l'ANC i responent a la consulta que ens fa l'Assemblea.
Junts fins a la victòria final!

Associats ANC: Votem amb decisió i valentia

Aquest cap de setmana tots els membres de l'ANC tenim una gran cita amb les urnes.

El divendres 3 de juliol, de 17 a 21h i el dissabte 4 de juliol de 10 a 14h podrem anar a votar en qualsevol territorial que s'hagi constituït en seu electoral. No és indispensable que anem a la nostra pròpia territorial, sinnó que podem votar en qualsevol lloc del territori.

Ens cal una gran participació per demostrar que l'Assemblea està disposada al que calgui per garantir la victòria independentista en les eleccions, que hem de convertir en plebiscitàries, del 27-S.

És la darrera oportunitat que se'ns presenta per capgirar la situació política actual. La darrera oportunitat perquè l'independentisme es presenti el 27-S amb la màxima unitat possible. La darrera oportunitat d'intentar una candidatura de país, àmplia, transversal i plural.

La darrera oportunitat que l'ANC torni al liderar el procés.

Nosaltres som els que hem arribat fins aquí. Nosaltres som els que el 2012 vam capgirar la història. Nosaltres som els que vam fer la gran cadena humana de 400 Km. Nosaltres vam fer la gran V baixa. Nosaltres vam ser decisius en la unitat política del 9-N.

Nosaltres tenim ara la gran responsabilitat de redreçar l'escenari polític i que el 27-S sigui realment on tot comença.

El sí o el no a la pregunta de l'ANC està molt clar:

Si votem que sí....

Si guanya el sí, l’Assemblea convocarà de manera immediata els partits polítics partidaris del procés. Els asseurà en una taula i els dirà, amb tota l’educació i respecte del món i amb la màxima diplomàcia possible, que ja n’hi ha prou, que cal superar totes les diferències actuals i trobar l’acord unitari que garanteixi:

Que les eleccions del 27-S seran el plebiscit que no ens van deixar fer el 9 de novembre.

Que perquè ho siguin, l’electorat ha de visualitzar de manera molt clara i diàfana que el que vota és independència. Que el que fa amb el seu vot és anomenar els representants que conduiran el procés d’independència fins al final.

Que cal acordar un  gran pacte d’Estat que garanteixi, ara i no després de les eleccions, què passarà, quin serà el camí, què caldrà fer a partir de l’endemà mateix del 27-S. I això vol dir, entre molts altres punts, si hi haurà govern de concentració, un govern fort que garanteixi el dia a dia, quin calendari i terminis, com, quan i qui iniciarà el procés constituent, etc.

Si votem que sí a la pregunta l’ANC pressionarà al màxim als partits. En aquesta reunió immediata després de la consulta als associats, el primer que caldrà encarar és la candidatura de país, la candidatura àmplia, plural i transversal; la candidatura que no és de cap partit, però que sí que és amb els partits. La candidatura d’ampli espectre polític i social que sempre hem demanat.

Si votem que NO...

Si votem que no, l’ANC simplement no farà res. Entendrem que els nostres associats ens demanen que ens dediquem a la campanya d’estiu i a organitzar l’11-S. Interpretarem que no volen que intervinguem en política. Que deixem als partits polítics tranquils i que facin el que vulguin.

Tinc molt clar què votaré.

Votaré sí perquè l’ANC és una organització política que va néixer per aconseguir la independència i, per assolir-la, cal intervenir en política. Hem estat i som un actor polític de primer ordre que ha capgirat el país, políticament, en només 3 anys.

Votaré sí perquè som nosaltres, la societat civil i principalment l’ANC, els únics que podem canviar la dinàmica partidista actual que no ens du a enlloc (o que ens du al fracàs absolut).

Tots nosaltres, cadascun dels associats de l’ANC, tenim una gran responsabilitat aquest cap de setmana.

Afrontem-la amb decisió i valentia.

La llista, el debat, el president... (Intentant aclarir-me/-nos. El debat)

Quan vaig escriure els dos darrers articles del blog, era conscient que comportaria, sobretot, un intens debat a les xarxes i que, com no podia ser d’altra manera, no agradaria a tothom.

Tenint en compte el que donen els 140 caràcters de Twitter o els petits comentaris del Facebook, diria que la majoria han optat per debatre el tema, però amb clares opcions partidistes (de partit) i que només uns pocs han optat per dir alguna bestiesa.

Com a conclusió d'aquest "debat" virtual de 140 caràcters, m'agradaria aclarir, sota el prisma subjectiu de la pròpia opinió, alguns conceptes que crec que han anat sorgint. 

Comencem pel....

Debat. Alguns comenten que el tema de la llista ja es va debatre i es va tancar. Que hi ha un pacte i que l’ANC el va signar. Que introduir aquest tema de nou crea tensions i divisions i alguns arriben a “amenaçar” amb donar-se de baixa de l’Assemblea i a assegurar que parlar de la llista trencaria la pròpia ANC.

Anem a pams.

El tema de la llista unitària no es va debatre en profunditat i en cap moment es va tancar definitivament, cosa que es pot confirmar en el darrer full de ruta aprovat per l’Assemblea General de l’ANC.

El pacte signat el mes de gener afecta només a dos partits, en cap cas a l’ANC.

Si volem complir el nostre full de ruta aquest deixa molt clar que “en el cas que en el marc de l’esmentada Taula no fos possible configurar un pacte en la línia anterior [...], es plantejarà la possibilitat d’impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país, representativa de totes les sensibilitats polítiques i socials, de manera transversal, que doni prioritat absoluta a l’assoliment de la independència.” I aquest és el punt on ens trobem ara mateix.

El debat no hauria d’espantar ningú. El debat tranquil, serè, sense crispacions de cap mena, en què uns i altres puguem exposar les nostres raons i arguments ens hauria de permetre votar  amb tota llibertat i també amb tota responsabilitat en una consulta a tots els associats, amb una pregunta clara i sense cap mena d’ambigüitat.

Si l’independentisme i els independentistes hem assolit la maduresa que es necessita per construir un nou Estat independent, ni el debat, ni la consulta, ni el resultat, fos el que fos, ens haurien d’afectar com a organització ni com a moviment popular.

Per damunt de tot, estic convençut que tots volem el mateix:  la independència de Catalunya. Parlem-ne, doncs, a fons, respectem-nos, votem si cal, acceptem-ne els resultats i tot seguit dediquem-nos en cos i ànima a guanyar el 27-S.

19/10. Plaça de Catalunya

(Article publicat a Tribuna.cat)

No hi haurà consulta. Si més no, no hi haurà la consulta que tots volíem i per la qual hem treballat tant durant els darrers mesos. Des de feia dies, tots percebíem els problemes i la tensió existent.

Una tensió, emocional i política, que sobretot ha estat i està present en tota la gent que havia posat la il·lusió i l'esperança, però, sobretot, l'esforç i el treball perquè el 9N es pogués votar i decidir el futur polític de Catalunya. En aquest escenari de no consulta o, si ho preferiu, d'un altre tipus de consulta, l'opinió ciutadana pot optar per dos camins diferents: 

El primer, buscar culpables entre nosaltres mateixos. Veure què és el que s'ha fet malament des del Govern català, des dels respectius partits, des de les organitzacions de la societat civil com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Podem desesperar-nos, indignar-nos i, el que seria pitjor encara, frustrar-nos col·lectivament perquè el 9N no es pot celebrar en la manera i condicions que tots hauríem volgut. 

El segon, tenir molt clar que si no hi ha 9N com estava previst, si el que hi ha és un altre modalitat de consulta que ens permet votar, més enllà dels errors propis, només hi ha un sol culpable: l'Estat espanyol i la seva més que baixa qualitat democràtica, que posa en seriós dubte la separació de poders i el propi Estat de dret. Aquest és el nostre únic adversari o, si ho preferiu sense eufemismes, el nostre únic enemic.

És possible que l'arbre no ens hagi deixat veure el bosc. El 9N no és ni ha sigut mai l'objectiu. El 9N és un camí, el que hem cregut més adequat, per arribar a la independència. Més que un camí era una etapa per arribar a aconseguir el mandat democràtic que ens permeti proclamar la independència. 

L'Assemblea era i és conscient que els escenaris poden canviar i que només aconseguirem l'objectiu si tenim la capacitat d'adaptar-nos-hi, de mantenir la unitat d'acció fins allà on sigui possible, de no defallir, de mantenir la societat mobilitzada i de mantenir-nos radicalment ferms en l'objectiu final. 

I som on som... El 9N hi haurà, si l'Estat espanyol no es dedica també al seu esport preferit, el de la prohibició, un procés participatiu amb totes les limitacions polítiques i jurídiques que comporta. Cal, però, que ens mirem aquest dia i aquest procés des d'una altra òptica molt diferent. Utilitzem-lo per avançar en el camí de la independència. 

L'ANC es troba davant de la decisió més important a prendre des del 2012. No només hem de fer pública la nostra posició oficial sobre el procés que ens ha presentat el president de la Generalitat, sinó que hem de marcar molt clarament quin ha de ser el camí a seguir a partir d'aquest moment.

És per això que ens hem donat uns dies per tal que aquest debat pugui ser compartit al màxim per les nostres bases; perquè la nostra posició final sigui al màxim de compartida per les nostres assemblees territorials, sectorials i exteriors.

El debat que vam encetar ahir mateix des de l'Assemblea només té dos marcs de referència: el nostre propi Full de ruta aprovat en Assemblea General i l'objectiu comú que ens uneix; la independència. Res pot quedar fora d'aquest marc. 

19 d'octubre, 12.30h, plaça de Catalunya... Un altre dia important en l'agenda de l'Assemblea i en l'agenda de tots els que volem la independència del nostre país. Serà el dia del canvi d'agulles. Serà el dia en què, de manera clara i contundent marcarem el full de ruta que seguirem durant els propers mesos, que han de ser molt pocs, en què haurem de fer els passos clars, decisius, definitius i concloents que ens han de portar a la independència. 

El 19 d'octubre serà tant important com ho va ser l'11 de setembre de 2012 quan nosaltres, la força de la gent, vam aconseguir canviar la història d'aquest país.

19 d'octubre, 12.30h, plaça de Catalunya... 

Demostrem que no farem ni un pas enrere! 

Fem d'aquest dia un autèntic clam d'unitat, un clam per avançar decididament cap a la independència!

Estan molt nerviosos

El Sr. Jorge Fernàndez Díaz continua amb les seves amenaces per impedir la consulta del 9N. Ara ens diu que el el procés sobiranista a Catalunya pot acabar com els fets del Sis d'Octubre del 1934 que, com molt bé sabeu, va acabar amb l'empresonament, el judici i la condemna a cadena perpètua del govern. A més, des del 7 d’octubre la Generalitat va quedar intervinguda per l’autoritat militar i Francisco Jiménez Arenas, aleshores governador de Catalunya va ser nomenat president accidental de la Generalitat. Suspensió de l’autonomia catalana, retirada de les competències d’ordre públic, justícia i ensenyament

L’Estat espanyol va dissoldre cent vint-i-nou ajuntaments, governats majoritàriament per ERC i, entre altres mesures repressives, es va imposar el castellà com a llengua de la Generalitat, l’edifici que ocupava el Parlament va ser convertit en caserna militar i es van prohibir les activitats dels partits, sindicats i associacions catalanistes i d’esquerres.

Què pensa fer ara i avui, al segle XXI, en el marc d’una Europa democràtica el Sr. Jorge Fernàndez Díaz. S’atrevirà a suspendre l’autonomia i a empresonar el Govern català? Dissoldrà els 920 ajuntaments que han donat suport a la consulta o potser en tindrà prou amb suspendre els més de 420 en què governa CiU?

Estan nerviosos, molt nerviosos. I tenen por, molta por. No saben què fer per frenar l’allau democràtic que significa la consulta del 9N. La unitat d’acció demostrada abastament pel poble català, els seus partits i les seves institucions els té completament atemorits i els fa llençar amenaces que saben que no podran complir perquè, si ho fessin, Europa no ho toleraria i,  en aquell mateix moment,  ja hauríem guanyat.

Catalunya és un país únic al món en molts aspectes, però no hi ha cap dubte que ningú ens pot superar en aquest grau d’unitat a l’entorn de la consulta. Sis partits d’ideologia tan diversa i objectius polítics tan dispars mantenen a hores d’ara i des de fa mesos la unitat d’acció a l’entorn del dret a decidir. El 80% del Parlament català va emetre el seu vot favorable a la Llei de consultes. El 97% dels ajuntaments del país hi donen suport. Segons les enquestes, gairebé un 80% de la població catalana vol exercir el seu dret a vot i en els darrers tres 11 de setembre, les manifestacions al carrer de la societat civil no deixen cap lloc al dubte sobre el que vol una gran part de la població.

Ah! Per aquell que no ho sàpiga, el Sr. Jorge Fernàndez Díaz va ser el que, un mes de març de 1982, en el seu paper de Governador civil de Barcelona de l’època va fer empresonar els portadors d’una pancarta amb el lema “Independència” que estava en primera fila de la manifestació contra la LOAPA del 14 de març de 1982. El seu argument va ser que la pancarta promovia la rebel·lió.

El Sr. Fernàndez Díaz deuria pensar que amb aquell gest d’autoritat estava acabant amb l’independentisme català...

Per guanyar el 9N cal guanyar l'11S

Som davant dels dies més decisius de la història de Catalunya en els darrers segles. El 9 de novembre serà la data que iniciarà el camí final del procés que aquest país va engegar per esdevenir un Estat independent. 

I només hi ha una manera d'arribar a aquesta meta que representa el 9N, i és fer-ho de manera guanyadora. El 9 de novembre l'únic resultat possible és el de la victòria inqüestionable del doble Sí. El doble Sí que representa la independència, però que també és el reflex del canvi polític, social, democràtic que la societat reclama. El doble Sí que ens ha d'obrir el camí d'un país nou, d'un país millor.

Ara bé, els camins, sobretot els camins que són llargs, cal anar cobrint-los per etapes. El 9N ens obrirà les portes d'un nou futur; però, perquè aquest 9N sigui una realitat guanyadora, abans hem de guanyar l'11de Setembre.

L'11S és el dia clau en aquesta cursa per etapes. L'11S és la meta volant, aquella meta situada en un port de muntanya de dificultat considerable. És aquella meta que cal guanyar de manera inqüestionable per demostrar al món sencer en general, i a l'Estat espanyol en particular, la nostra ferma decisió de votar i guanyar la nostra independència. 

L'11S és l'espai on demostrarem una vegada més on és l'autèntica força del procés; en la força de la gent. Aquest 11S ha de ser recordat com el més important de tota la història del país. Un 11S que ha de superar la manifestació del 2012 i la cadena del 2013. Un 11S que serà la clau de volta que ens conduirà a votar i guanyar el 9N.

La V baixa formada per l'Avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes serà la imatge gràfica més potent que mai s'hagi vist. Una V baixa formada per centenars de milers de catalans i catalanes que serem capaços de construir, amb els colors de les nostres samarretes, una senyera gegantina que donarà la volta al món i que evidenciarà la il·lusió col·lectiva, el convenciment, la força d'un poble que està decidit a exercir el seu dret d'autodeterminació de manera pacífica i democràtica.

Nelson Mandela ho va dir: 

Allò que és il·legal i impossible la força de la gent fa que esdevingui legal i possible.

Nosaltres som la força de la gent!

Inscriu-te a la Via Catalana 2014! Inscriu-te a la V baixa!

araeslhora.cat

Eleccions europees: Si nosaltres així ho volem...

Des de l'Assemblea Nacional Catalana vam fer molts esforços per aconseguir, primer una candidatura unitària sobiranista a les eleccions al Parlament europeu i, en fallar aquesta opció, vam intentar un acord sobre uns punts comuns. El resultat ja el coneixeu: no ens en vam poder soritr amb èxit.

Girem full, però....

Hem de ser conscients que les properes eleccions al Parlament europeu del 25 de maig, adquireixen una gran importància per al procés d'independència de Catalunya.

Som un país de reconeguda tradició europeista. En els negres anys del franquisme des de Catalunya miràvem Europa i la identificàvem amb democràcia. Enguany Catalunya ha mostrat la seva clara voluntat majoritària de poder decidir el seu futur de la manera més democràtica que exixteix: dipositant el nostre vot en una urna.

Alguns, però, no volen que votem i, avui, des de Catalunya, tornem de nou a mirar a Europa perquè se'ns ofereix una oportunitat d'or. Les eleccions europees ens permeten que aquesta mirada es transformi en una demanda, en un crit a favor de la democràcia.

 

Aquestes eleccions poden representar, si nosaltres així ho volem, un pseudoreferèndum sobre el grau d'acceptació que té al nostre país la consulta del proper 9 de novembre. Podem convertir aquestes eleccions al Parlament europeu en un baròmetre que marqui la importància que té per a la immensa majoria del nostre poble l'exercici del Dret a decidir, l'exercici del Dret d'autodeterminació.

 

Les eleccions del 25 de maig, si nosaltres així ho volem, poden ser un clam dirigit a Europa, un clam que ressoni per tots els països de la Unió Europea i pel món sencer. Un clam que deixi ben clar que nosaltres, ciutadans de Catalunya, volem exercir la democràcia, volem votar i decidir quin ha de ser el futur del nostre país.

 

Si nosaltres així ho volem, farem que la participació en aquestes eleccions sigui molt més alta que a qualsevol altre país de la UE, que sigui molt més alta que al propi Estat espanyol i que aquestes xifres demostrin a tots els ciutadans europeus, no només la nostra decisió de votar el 9 de novembre, sinó també la nostra voluntat radicalment democràtica, radicalment pacífica i radicalment europea.

 

Els partits que s'han compromés amb la consulta del 9 de novembre, si nosaltres així ho volem, sortiran plenament reforçats d'aquestes eleccions. Serà el millor refrendament popular de la seva política clarament favorable al Dret a decidir.

I si el nostre vot és per als partits que defensen clarament el doble Sí a la consulta, estarem també mostrant a Europa la nostra clara voluntat d'esdevenir un Estat independent.

Tot això, però, només serà, si nosaltres així ho volem.

 

El 25 de maig també forma part del procés independentista. Si aquell dia aconseguim una gran participació, si els partits sobiranistes i independentistes en surten clarament guanyadors, haurem fet un nou pas endavant.

 

Consulta, consulta, consulta...

Reflexions a l'entorn del manfest  "Per un referèndum tant sí com no" 

No he signat el manifest. La meva aposta clara i decidida no és altra que el Full de Ruta  que aprovarem en la Assemblea General de l'ANC que tindrà lloc a Tarragona el proper 5 d'abril.

Dit això, personalment estic completament d'acord amb algunes de les frases que s'expressen en el dit manifest.

El referèndum és la clau. Necessitem fer la consulta sigui com sigui. És la clau que ens ha d'obrir les portes de la independència. Diu el manifest: no hi ha mecanisme més participatiu democràtic i legitimador, perquè fa explícita d’una manera molt més clara el mandat de la voluntat popular, tant dels qui estan a favor de la independència com dels qui hi estan en contra.

Els partits polítics són un element clau en el procés. Són, evidentment, indispensables i tenen la seva funció que és de les més importants. No podem, però, deixar-ho tot en mans NOMÉS dels partits polítics. No seria ni bo ni convenient per al procés.

Eix nacional i eix social són dues cares de la mateixa moneda. Volem la independència per construir un nou Estat, més democràtic, més just, més lliure. Un Estat de futur.

No poder fer la consulta seria evidentment un frau a la democràcia (manifest sic)

Consulta, consulta, consulta..... És el camí.

El Full de Ruta de l'ANC 2014-2015 ho expressa clarament: 

En el punt del procés on estem, l'objectiu prioritari del poble català és la celebració de la consulta el 9 de novembre de 2014 com a fórmula internacionalment més acceptada d'accedir a la independència en un marc democràtic.

I afegeix: L'ANC considera, però, que la societat catalana ha d’estar preparada i disposada a actuar en qualsevol dels escenaris polítics que es puguin arribar a produir.

Consulta, consulta, consulta... Hi tenim dret i la farem!

Eleccions europees: l'oportunitat perduda?

Fa unes setmanes, quan el calendari per a la presentació de candidatures a les eleccions europees encara ho feia possible, des del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana vam considerar que calia fer tots els esforços necessaris per a fer possible una candidatura unitària i cívica, d’ampli espectre sociopolític. La candidatura unitària i cívica era un clam majoritari de la societat catalana; per tant, malgrat que massa senyals indicaven que la majoria de partits polítics catalanistes partidaris d’exercir el dret a decidir no estaven fen els passos necessaris per fer-la possible, l’ANC va intensificar les converses amb tots els partits i va fer tots els esforços possibles per intentar arribar a un acord.

Crèiem, i continuem creient-ho, que les eleccions europees són un autèntic repte i una gran oportunitat. Una candidatura unitària i cívica d'ampli espectre sociopolític hauria permès, d’una banda, mesurar l’evolució del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi i maximitzar la representació sobiranista al Parlament Europeu. A més, hauria permès fer sentir la veu del nostre procés amb tota la força possible.

Més encara, la participació en les eleccions europees és sempre molt baixa. Oscil·la entre un trenta i un trenta-cinc per cent depenent dels països. Una candidatura unitària i cívica hauria fet créixer la participació de manera considerable fins a arribar a percentatges del 55 o del 60%. Un fet que hauria estat de ressò europeu i que hauria fet girar els ulls de tot Europa vers el nostre procés d’independència.

L’ANC, recollint aquest clam majoritari, ha estat treballant per constituir aquesta candidatura unitària i cívica que reclamava la societat catalana. Finalment, no ha estat possible i per això lamentem profundament que, en aquests moments decisius, els partits polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat que se’ls exigia des de la societat.  

El partits, lamentem dir-ho, aquesta vegada han actuat més mirant els seus propis interessos que els del país. La unitat política que s’havia assolit amb l’acord sobre la data i la pregunta i, encara més, amb la tramitació de la petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats per poder organitzar la consulta, aquesta vegada no ha estat possible.

Des de l’ANC, hem celebrat aquests avenços aconseguits en la unitat política. que han situat en dos terços dels membres del Parlament els partidaris d’exercir el dret a decidir. Els partits, però, tenen les seves pròpies estratègies, els seus legítims interessos i, evidentment, són ben lliures de prendre les seves pròpies decisions. És el que han decidit fer en relació a la nostra proposta de candidatura unitària i cívica.  

La situació creada amb el fracàs d’aquestes negociacions ens fa veure que la unitat política imprescindible per encarar la part pendent i decisiva del procés d’independència, que s’ha de materialitzar amb la consulta del 9 de novembre, encara és lluny de tenir la fortalesa necessària.

Oportunitat perduda? Sí, però l’ANC treballa sempre en positiu. Girem full, doncs, i busquem un nou consens, una nova possibilitat d’unitat política. Busquem una nova oportunitat.

Davant la impossibilitat de la candidatura unitària, l’ANC demana a totes les forces polítiques catalanistes que es puguin presentar en les diverses candidatures a les eleccions europees, que incloguin uns punts comuns, mínims, dins dels seus programes electorals.

Aquests punts, especificats en la nostra Declaració de febrer, són els següents:

1. El caràcter irrenunciable de la consulta prevista per al 9 de novembre per fer efectiu el dret a decidir del poble català, que inclou el pronunciament sobre la independència de Catalunya.

2. En el cas que l’Estat espanyol intentés impedir la celebració de la Consulta, demanar l'empara del Parlament europeu per garantir la  celebració d’aquesta Consulta, així com la intervenció europea en el procés posterior si l'Estat espanyol no accepta l'aplicació pràctica dels seus resultats. 

3. La Unió Europea ha de donar resposta al repte democràtic que li planteja Catalunya. Per estricta aplicació dels principis europeus, la constitució de Catalunya com a estat sobirà ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres que actualment la conformen. 

4. La defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

L’Assemblea Nacional Catalana només donarà suport a les candidatures que incloguin aquests punts programàtics.

Hem perdut una gran oportunitat. 

Prou, però, de lamentacions i tornem de nou a la feina.

Les eleccions europees del proper 25 de maig continuen sent encara aquesta oportunitat única per fer un nou pas en la construcció d’una majoria política i social, sòlida i estable, que enforteixi les nostres institucions nacionals de cara a les decisions que hauran de prendre en el futur immediat.

Com sempre, només depèn de nosaltres.