Manuel de Pedrolo. Trencant l'oblit

“Avui, demà, qualsevol dia és prou

per ser elegit heroi d’aquesta gesta;

són sants i bons els jorns per fer una festa

entorn de mi...”

Demà, 26 de juny, es compliran 25 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors catalans més importants del segle XX i un dels homes més compromesos en la lluita per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans.

Avui, dijous 25, el Canal 33 estrenarà el documental Manuel de Pedrolo. Trencant l’oblit. El títol no pot ser més encertat, perquè això és el que hi hagut durant aquests darrers 25 anys sobre l’obra i la figura del gran escriptor català: oblit.

Xavier Borràs, fa cinc anys i quan es complia el 20è aniversari de la mort de Pedrolo, va escriure un article, que encara podeu llegir o rellegir, titulat Molesta, Pedrolo? on, entre altres, deia:

[...] encara avui, vint anys després, el seu verb i la seva obra són menystinguts majoritàriament pels poders i pels mitjans públics en proporció inversa a l'estima dels seus lectors perquè, bàsicament, Pedrolo molesta els adotzenats i il·lumina els esperits lliures.

Pedrolo, per damunt de la seva qualitat i prodigalitat com a escriptor, per damunt del seu llegat, va ser i és la imatge, cada cop més rara, més excepcional i més enyorada per molts, la de l’intel·lectual compromès.

Un escriptor extraordinari, autor d’una obra immensa, en qualitat, en quantitat i en diversitat. Va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... Ha estat un dels escriptors més llegits de la postguerra i un autor infatigable que va transitar per tots els gèneres literaris. Ens va deixar una obra poètica considerable, unes quantes peces teatrals d’importància, centenars d’articles periodístics i l’obra novel·lística de més gruix de la literatura catalana.

La importància del llegat de Pedrolo rau, però, en el seu radical concepte de la creativitat, de l’experimentació, en la incorporació d’estructures i tècniques de la novel·lística internacional a la tradició literària catalana, en la investigació i en la innovació tècnica dins d’un sentit d’universalitat de l’obra literària.

La seva fidelitat a la llengua i als seus ideals el van conduir, primer a enfrontar-se amb la censura que imposava el règim dictatorial i, després, a fer front a l’arraconament a què semblaven voler condemnar-lo el món polític i intel·lectual sorgit de la transició democràtica.

L’obra de Pedrolo és difícil de classificar, ja que és una obra que no admet cap tipus de limitació. Pedrolo assumeix en la seva obra el fet de ser català, la situació del seu país i dels homes i dones que hi viuen. Tota l’obra de Pedrolo és fruit d’un compromís cívic i social que va saber exercir amb una gran honestedat i un immens esperit de servei.

Pedrolo, mitjançant la seva obra ens comunica molts dels problemes que ens afecten, com a persones i com a societat. Problemes socials, polítics, familiars, personals... La misèria, l’atur, la marginació, la falta de llibertat, els sentiments, el sexe, els conflictes generacionals, la problemàtica de la mort i de l’agonia, les repressions...

Llegir Pedrolo és establir una lluita interna contra el conformisme, contra una societat injusta i inhumana. És també una investigació continuada sobre l’ésser humà.

Quan li preguntaven sobre la seva feina d’escriptor, la seva resposta era: “L’escriptor ha de replantejar.-se el problema de l’ésser humà des del principi, sense cap mena de prejudicis i això exigeix per començar tot un seguit de preguntes. I això és el que ha de fer l’escriptor: interrogar, interrogar-se incansablement, investigar totes les possibilitats humanes.”

¿Per què un home i un escriptor d’aquestes característiques és sistemàticament ignorat i silenciat des del món, diguem-ne, oficial?

Per què, si algú el coneix, és només per la seva novel·la “El mecanoscrit del segon origen”?

¿On són els Anònims, els Apócrifs, la tetralogia La terra prohibida, Un amor fora ciutat, Succesimultani, Procés de contradicció suficient.... els seus contes... els seus articles o el seu projecte més ambiciós, la novel·la total, el cicle de novel·lesTemps Obert?

Pedrolo en vida i també en la mort és un personatge incòmode al poder, a qualsevol poder. Rebel, inconformista, amb un pensament de clara arrel marxista i, potser el que és més greu, un independentista dels Països Catalans.

Resultava massa molest per al poder un intel·lectual que escrivia reculls d’ articles com el titulat “A casa amb papers falsos”, en el pròleg del qual, entre altres coses deia:

“Pel que fa al títol sota el qual s’apleguen aquests articles i que pot semblar capritxós, amb ben poques paraules en puc aclarir la intenció: cap dels meus papers, ni dels teus, lector, no diu allò que sóc, que ets: un català. Ens falsegen, doncs, la identitat.”