divendres, 30 d’octubre de 2015

Castanyada o Halloween?

Halloween o Castanyada?

Però... què carai és això del Halloween?

Halloween, és una paraula derivada de l’expressió anglesa All Hallow's Eve (vigília del Dia dels Sants). Sembla ser que la tradició és d’origen celta i que va ser exportada el segle XIX per emigrants irlandesos als Estats Units. Una tradició, doncs, molt remota, que els entesos diuen que prové de la festivitat de Samhain, el déu dels morts. Antigament, s’encenien grans fogueres per tal de fer fora els esperits malignes. Aquela nit, les ànimes dels morts, acompanyats de bruixes i esperits, visitaven les seves antigues cases i buscaven un cos on poder habitar de nou. Per evitar-los, no s’encenia cap llum a les cases i la gent es vestia com si fossin bruixes o dimonis a fi que cap ànima dels morts pogués introduir-se en el seu cos.

I la Castanyada? Per què ens dediquem aquesta nit del 31 d’octubre a menjar castanyes?

De la mateixa manera que el Halloween, la tradició prové d’una antiga festa ritual funerària. Hi ha moltes teories sobre l’origen de la festa, totes elles relacionades amb el culte als difunts. Una d’elles ens diu que el costum de menjar castanyes, fruit de l’època de tardor i altament energètic, prové del fet que, antigament, durant la nit del 31 d’octubre, vigília del dia dels difunts, les campanes de les esglésies tocaven a morts de manera seguida fins a la matinada. Els campaners tenien, doncs, una feina molt dura i amics i parents els ajudaven. Tots plegats consumien aquests aliments per recuperar forces i poder resistir durant tota la nit.

Són contraposades les festes del Halloween i la Castanyada? Potser hi ha algun punt de contacte? Doncs n'hi ha... i més dels 
que pot semblar a simple vista.

Una coincidència és clara: totes dues tradicions provenen del culte als difunts. Hi ha més coses, però...

Fixeu-vos en la teoria del Halloween sobre les ànimes dels morts que visiten les seves antigues llars. Doncs, és creença popular catalana que per Tots Sants, al punt del migdia, Els difunts que fa poc temps que han mort, surten del purgatori per anar a conviure unes hores en companyia dels seus familiars. Les seves ànimes invisibles es presenten a l’antiga casa on vivien i, durant un període curt de temps, tornen a fer vida amb els seus.

Més encara, si observen que els seus familiars encara estan tristos i compungits per la seva recent pèruda, se senten reconfortats i quan retornen al Purgatori se’ls eximeix de la pena i es dirigeixen directament cap al Cel. Si, contràriament, els familiars ja no senten cap tristor, si gairebé els han oblidat i se’ls veu alegres, les ànimes dels difunts continuaran encara al Purgatori a l’espera d’un altre any per poder redimir-se.

Una altra... Tots sabem que és tradició del Halloween col·locar una espelma dins de l’interior d’una carbassa prèviament buidada. Doncs bé... Fa molts anys, molt abans que arribessin les influències forànies d'aquesta festa anglosaxona, en alguns pobles de Catalunya (diuen que el Ripollès era una de les comarques on es feia), ja era tradició buidar carabasses o pebrots i guarnir-los amb una espelma encesa en el seu interior. Per tal de fer por a la gent, es penjaven dels balcons la nit del 31 d’octubre o bé es col·locaven llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent aquella nit de Tots Sants.

Les dues són festes dedicades també als infants. La Castanyada... contalles a la vora del foc, tot menjant castanyes, amb un doble objectiu: entretenir la canalla i fer que s'endinsessin poc a poc en el misteriós món de la mort. I no cal explicar gaire sobre  el Halloween, en què els principals protagonistes de la jornada també són els infants.

Què fem, doncs... Halloween o Castanyada?

Les tradicions evolucionen i potser acabarem celebrant una festa que barregi ambdós costums. Per què no una castanyada terrorifica? Per què no un Halloween amb castanyes i panallets?

3 comentaris :

  1. En la diversitat està l'encert! Molt bon article!

    ResponElimina
  2. Un interessant article que ens ajuda a entendre l'origen de les festes tradicionals.

    ResponElimina
  3. Molt interessant.
    Quan jo eea petit (tinc 68 anys) al meu poble natal d'Avià (Berguedà) posàvem espelmes enceses dins de carbasses buides per fer por als homes que sortien d'un bar per l'escala fosca de la porta.

    ResponElimina