A Catalunya, J.V. Foix va ser l’introductor del dadaisme i del surrealisme. Interessat tant pel “vell” com pel “nou”, va ser, alhora, un noucentista i un avantguardista. Va col·laborar en diverses revistes tractant el tema del surrealisme.
La principal diferència entre la poesia surrealista europea i la catalana és que poetes com Foix o Joan Brossa no utilitzen la tècnica habitual de l’escriptura automàtica, sinó que la seva poesia descansa sobre la imatge hipnagògica. Ramon Salvo destaca la diferència entre una i altra tècnica i ho argumenta basant-se en la conferència que J.V. Foix va fer a Sitges l’any 1928 en la qual definia la imatge hipnagògica com: la irrupció brusca d’unes visions netes, perfectes, sense relació amb el curs actual del pensament ni amb cap espectacle anterior. I continuava dient: Quant a l’escriptura automàtica del superrealisme francès, donada la seva impuresa, potser no escau d’esmentar-lo entre aquestes notes. Glòria Bordons, en canvi, troba que existeix un fort lligam entre una i altra tècnica.
Joan Brossa sempre va dir, però, que ell no es considerava un poeta surrealista, sinó, en tot cas, neosurrealista.Tanmateix, si fem una lectura dels primers poemes de Brossa, hi podrem trobar aspectes que el relacionen amb el surrealisme: les mateixes imatges hipnagògiques. que es poden relacionar amb l’automatisme i el somni, la utilització de l’absurd, del joc i de la màgia o la tècnica del collage i el trencament sintàctic dels seus poemes. Tots aquests processos li servien a Brossa per expressar el seu món interior que materialitzava en uns versos extrets de les visions del subconscient.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada