dilluns, 13 d’abril de 2020

Petons per a tothom....Petons de tots colors... (13 d'abril, el dia dels petons...en confinament)




Una relació sense tendresa,
sense carícies,
sense contemplacions i somriures,
sense abraçades ni afalacs,
sense els “t’estimo” i els petons
és lletra morta

Avui és el dia dels petons.

32 dies en confinament. Comença a quedar lluny aquell dia que vaig dir adéu a les meves filles amb un petó. Comença a quedar lluny aquell dia  que em rebolcava pel sofà amb la meva néta petita. Comença a quedar lluny aquell dia que vaig anar a recollir els néts grans i vam dinar junts. Comença a quedar lluny aquell dia en què vaig fer les darreres abraçades o les darreres estretes de mans... Tot començar a quedar lluny.

I avui, és el dia dels petons. 

Confesso que no en tenia ni idea, però pel que es veu, el 13 d’abril se celebra aquest dia. Sembla ser que un dia com aquest de 2013 un matrimoni tailandès va marcar aquella data al calendari després de guanyar en un concurs que cada anys es fa per Sant Valentí. La parella es va fer el petó més llarg del món. Va durar durar 58 hores, 35 minuts i 58 segons.

És una situació ben contradictòria, més aviat kafkiana, que haguem de celebrar el dia dels petons tancats a casa i en confinament.

Però, avui és el dia dels petons.

No sé encara quan podré tornar a fer petons a tota la gent que els en vull fer. Així que, un dia com avui, els haureu de rebre en la distància, de manera virtual. Petons per a tothom... Per a les filles, per als néts,  per a la família, per als amics i amigues (els nous i els antics), per a les companyes i companys que fa temps (alguns molt de temps), que no ens veiem.. Petons fins i tot per a la gent que potser no arribaré a conèixer mai.

Doncs, sí... Avui és el dia dels petons.

Petons per a tothom.... Petons de tots colors... Com els d’aquests versos que he trobat per la xarxa, però que no he sabut veure qui n’era l’autor o autora Em sembla inspirat en el conte “Mare, de quin color sónels petons?" de Carla Pott i Elisenda Queralt 

Mare, de quin colors són els petons??

De petons n’hi ha a grapats, de tots tons, tonalitats,
com escales i cançons, gust de fruites o gelats.
Mil colors que n’has trobat, i de tots n’has agafat,
molt més que simple humitat, dolç amor o suavitat...

...N’hi ha de verds, que et deixen els ulls oberts,
n’hi ha de grocs, bonics, sincers, com pocs,
n’hi ha de vermells, aquells que sentim de petits fins que ens fem vells.
n’hi ha de liles i rosats, surten dels enamorats.
I els taronges i morats, desprenen vida i suavitats,
Els ocres o marrons, són curts però també bons,
i de tots els tons blavencs, sentiments prou bonancencs.
De la fusió d’aquests colors, un arc de multicolors,
Sant Martí o Iris trobat, un amor amb llibertat.
Venen negres, també blancs, són fusions o esvorancs,
un bonic petó pintat, que per mi és Llibertat.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada