diumenge, 25 de novembre de 2018

Vaig i vinc sota la pluja...Un nou 25 de novembre


Un nou 25 de novembre. I continuem sumant. Ja en són 70 ...i que per molts anys la suma no s'acabi!

Llegeixo algunes "frases" gairebé màgiques per enfocar aquest camí amb dignitat:

No facis de la teva vida un esborrany, potser no tinguis prou temps per passar-lo a net. Elimina, doncs, el "després" i pensa sempre en "l'avui".... Carpe Diem

Que la teva vida tingui un sentit. Fes-o tot amb entusiasme i contagia'l als altres. 

Un és tan vell com se sent. No importa l'edat.

Viu sense ressentiments. El passat, passat està i no es pot canviar.

El millor encara està per començar.

Amarat, doncs, de l'esperit ANC, sempre en positiu, sempre mirant endavant, m'autodedico aquesta bella sextina de Joan Brossa i... a caminar cap a un altre 25 de novembre.


SEXTINA DE LES GOTES I LES PASSES

Vaig i vinc sota la pluja,
igualment fugen matí, tarda i vespre;
tot és ocult en una sola vida,
però la ment madura en cada canvi.
Hi ha foc a la columna de les gotes
i el vent sobre el camí esborra les passes.

Tinc per cert que algunes passes
seran la imatge externa d'una pluja
on cau el naixement de tantes gotes
quan ve la nit després de cada vespre
i el pas a la foscor sembla un sol canvi
que veus dreçar-se autèntic en ta vida.

Caminar tota una vida
et porta a prguntar si quatre passes
et fan el pes. Però no hi ha altre canvi
i veus a trossos sota tanta pluja
els vespres de la vida en un sol vespre
i el sol que es repeteix en mils de gotes.

Som una d'aquestes gotes;
sovint malbaratem actes i vida.
Gira el rellotge i creus que ja algun vespre
hauràs trobat el gràfic d'unes passes,
i plegues el paraigua en plena pluja,
i mirar-te al mirall ja et sembla un canvi.

Poc ens podem moure, en canvi,
sense que un dia clar no caiguin gotes.
Tanquen camí els bergants que donen pluja
i creuen que els diners són mitja vida.
Si no veus horitzons allà on passes,
comprens per què la tarda es torna vespre.

Trist el sol, en fer-se vespre,
banya de plata el firmament a canvi.
La cendra ha de guardar les nostres passes,
perquè el món esdevé un teixit de gotes
on l'una a l'altra es reflecteix en vida,
tot i que els dies cridin temps de pluja.

De pluja en pluja ve que ja és vespre.
Tots en la vida, amics, tendim al canvi
d'un mar de gotes a un fangar de passes.

Joan Brossa

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada