dimarts, 10 de desembre de 2019

Vida i miracles de la plaça Reial (DAVANTAL del programa 157 de LA CLAU de la nostra història)



És al cor de la Rambla de Barcelona... Hi trobareu palmeres, terrasses, bars, vermuts, tapes, cerveses... També, i des del 1960, una cava de jazz, el Jamboree, un mot en zulú adoptat pel moviment escolta que significa “reunió de tribus. Des de fa més de 130 anys una popular fira de monedes i segells.... una cava de Jazz des del 1960 la fira de monedes i segells... Un autèntic maremàgnum de nacionalitats, cultures, llengües i edats.

La plaça Reial es va construir entre els anys 1848 i 1859 en honor al rei Ferran VII. Anteriorment, en aquest espai, hi havia el Convent Caputxí de la Matrona, que va ser cremat durant les revoltes anticlericals de 1835. El disseny va ser de l’arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajó.

La inauguració del Gran Teatre del Liceu l’any 1847 va ser decisiva per a la creació d’aquesta plaça destinada, en el seu moment, a les famílies burgeses i benestants que vivien a la zona.

La plaça Reial és història viva. Quan es va inaugurar, al centre de la plaça hi havia una estàtua de Ferran El Catòlic que va ser destrossada a pedrades. Després de la I República, l’any 1876, s’hi va instal·lar la font que hi ha  actualment. La Font de les Tres Gràcies, d’Antoni Rovira i Trias, amb les figures de les deesses de l’encant, la creativitat i la fertilitat. Al costat de la font hi ha els dos fanals de sis braços que són una obra de joventut d’Antoni Gaudí.

En paraules del nostre convidat d’avui : 

“Dels veïns de sempre, només hi queden la Rosita, el Nazario i la Fernanda, que va ser l'última parella de l'artista Ocaña i viu al seu antic estudi. Rere les finestres hi ha oficines, pisos turístics i sobretot moltes pensions, que són un vestigi de la postguerra. S'hi allotjaven persones que fugien de la repressió franquista i era una plaça de solitaris. L'èxit immediat del bar Canàries és perquè hi feien vida tot d'homes sense família que dormien en habitacions d'un sol llit i lavabo al final del passadís. I que avui hi hagi tants pisos turístics és fruit de l'especulació dels 90: l'Ajuntament va dir que rehabilitaria la plaça per les Olimpíades i en realitat el que va passar és que els privats van fotre fora als antics veïns i es va vendre mitja plaça.”

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada