És al cor de la Rambla de
Barcelona... Hi trobareu palmeres, terrasses, bars, vermuts, tapes, cerveses...
També, i des del 1960, una cava de jazz, el Jamboree, un mot en zulú adoptat
pel moviment escolta que significa “reunió de tribus. Des de fa més de 130 anys
una popular fira de monedes i segells.... una cava de Jazz des del 1960 la fira
de monedes i segells... Un autèntic maremàgnum de nacionalitats, cultures,
llengües i edats.
La plaça Reial es va
construir entre els anys 1848 i 1859 en honor al rei Ferran VII. Anteriorment,
en aquest espai, hi havia el Convent Caputxí de la Matrona, que va ser cremat
durant les revoltes anticlericals de 1835. El disseny va ser de l’arquitecte i
urbanista Francesc Daniel Molina i Casamajó.
La inauguració del Gran
Teatre del Liceu l’any 1847 va ser decisiva per a la creació d’aquesta plaça
destinada, en el seu moment, a les famílies burgeses i benestants que vivien a
la zona.
La plaça Reial és història
viva. Quan es va inaugurar, al centre de la plaça hi havia una estàtua de
Ferran El Catòlic que va ser destrossada a pedrades. Després de la I República,
l’any 1876, s’hi va instal·lar la font que hi ha actualment. La Font de les Tres Gràcies,
d’Antoni Rovira i Trias, amb les figures de les deesses de l’encant, la
creativitat i la fertilitat. Al costat de la font hi ha els dos fanals de sis
braços que són una obra de joventut d’Antoni Gaudí.
En paraules del nostre
convidat d’avui :
“Dels veïns de sempre, només hi queden la Rosita, el Nazario i
la Fernanda, que va ser l'última parella de l'artista Ocaña i viu al seu antic
estudi. Rere les finestres hi ha oficines, pisos turístics i sobretot moltes
pensions, que són un vestigi de la postguerra. S'hi allotjaven persones que
fugien de la repressió franquista i era una plaça de solitaris. L'èxit immediat
del bar Canàries és perquè hi feien vida tot d'homes sense família que dormien
en habitacions d'un sol llit i lavabo al final del passadís. I que avui hi hagi
tants pisos turístics és fruit de l'especulació dels 90: l'Ajuntament va dir
que rehabilitaria la plaça per les Olimpíades i en realitat el que va passar és
que els privats van fotre fora als antics veïns i es va vendre mitja plaça.”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada