dilluns, 27 de gener de 2020

L'ANC 2020. Trobada d'assemblees de base (2. L'ANC com a agent mobilitzador. Resum i propostes)


Continuem amb el document de la trobada d'assemblees de base de l'ANC a Calaf...

GRUP 2: L’ANC COM A AGENT MOBILITZADOR
1. Posicionament polític clar.
2. Comunicació.
3. Recuperar el lideratge mobilitzador.
4. Mobilitzacions.

1. POSICIONAMENT POLÍTIC CLAR

És evident que l’ANC ha estat l’agent mobilitzador més important dels últims anys, tant a  Catalunya com a Europa. Que oferint una imatge de transversalitat, civisme i democràcia, ens hem reforçat i hem ampliat la base de l’independentisme.
Tot això, només ho hem aconseguit quan hem mostrat un missatge clar i un posicionament polític nítid i contundent.
Tots els assistents al grup de mobilització vam estar d’acord que no ens podem deixar arrossegar pels interessos partidistes i que ens cal tornar als orígens de l’ANC.
Sense això les mobilitzacions no podran ser mai l’eina de pressió que han estat durant els últims anys.

2. COMUNICACIÓ

La comunicació es bàsica per l’èxit de les mobilitzacions convocades per qualsevol grup, entitat o partit que vulgui mostrar múscul i potencial mobilitzador.
La pèrdua de pes polític i de mobilització també comporta una pèrdua de pes comunicatiu sobre tot als mitjans. Per tant una bona comunicació prèvia amb els mitjans dels que disposem es bàsica per obtenir un bon resultat al carrer. Liderar el moviment independentista, recuperar la marca com a punta de llança i al mateix temps crear un sentiment de grup, és una de les potes
fonamentals de la mobiltzacio social.

3. RECUPERAR EL LIDERATGE MOBILITZADOR

El primer que hauríem de fer, és reconèixer que actualment la Assemblea ha perdut el lideratge mobiltzador que va mostrar en els anys que ens precedeixen.
Posar-nos a analitzar o a buscar les causes seria un llarg treball i estem segurs que finalment no podríem aclarir, per la diversitat de punts de vista que composen, per sort, la nostra entitat.
No sabem si l’aparició de diferents grups de persones que han decidit sortir al carrer sense esperar l’aprovació, ni el suport de ningú, és fruit de la nostra falta de lideratge mobilitzador. Però sí que estem d’acord que ens hem d’oferir a col·laborar amb aquests nous actors. Com no pot ser d’un altra manera, ells decidiran si volen el nostre suport o no.
De la mateixa manera, ens hauríem d’abstenir de criticar o criminalitzar, en el cas que aquestes accions o actuacions no fossin de la nostra forma d’actuar. No podem pensar que tenim la veritat absoluta per aconseguir la independència.
La eficàcia dels dos primers punts (polític i comunicatiu) posen la primera pedra per recuperar aquest lideratge, que no recuperarem si no tornem a ser insistents i clars en cadascuna de les convocatòries que en el futur fem.
La comissió de mobilització, ha de ser la que valori, analitzi, gestioni com transmetre amb eficàcia el missatge que volem donar en qualsevol de les accions mobilitzadores amb la nostra marca. Pensem que les mobilitzacions són el fruit i l’eina a l’hora que ha donat tota la força a l’Assemblea Nacional Catalana.
Imprescindible és la complicitat entre les tres comissions (política, comunicació i mobilització) per a garantir l’èxit d’una acció.
També ho és la no fiscalització per part del comitè permanent del secretariat, que, en moltes ocasions, ha frenat les comissions.
No podem asseure’ns en una taula, sobre tot amb actors polítics, a demanar permís per convocar una concentració, manifestació o acció. Cal seure-hi amb un missatge clar del què, de l’on i del per què ho fem, sense excloure ningú i amb capacitat negociadora, però sense perdre en cap moment l’essència de l’Anc.

4. LES MOBILITZACIONS

Com han de ser les mobilitzacions és una qüestió que dependrà del context polític i social i a qui van dirigides. Han de tenir un objectiu clar per a poder ser útils. En cap cas ens servirà fer una convocatòria pel sol fet de justificar que estem fent alguna cosa.
Qualsevol acció plantejada per la comissió de mobilització hauria de tenir un relat clar lligat amb l’objectiu, reivindicació o denúncia pública que es vulgui visualitzar.
Per altra banda, des de les assemblees de base, esperem poder tenir l’oportunitat de fer arribar qualsevol tipus de proposta mobilitzadora, al secretariat i en concret a la comissió de mobilització. Cada territori té les seves peculiaritats i segurament accions que podrien tenir certa repercussió en una territorial determinada poden no ser igual d’eficients en d’altres.
Sabem que la comissió d’accions al territori tindria aquesta missió de fer de canal bidireccional, però no ens arriba a les territorials ni tampoc a les sectorials a través de la CAS.
Demanem a aquestes comissions que facin la feina per les que van ser creades en el termini més breu possible.

Relació de suggeriments que s’han recollit de cara a futures i imprescindibles mobilitzacions:
Contundència, més reivindicatives que festives, i amb objectiu polític clar.
Sempre destacant el caràcter de la noviolència en les nostres accions.
Mobilitzacions més llargues i constants, de durada indeterminada si cal.
Desobediència civil coordinada amb altres grups o col.lectius.
Donar suport o coordinar-nos amb altres grups de persones que veuen la
mobilització com una manera de reclamar els nostres drets i reivindicacions.
Ser més actius que reactius i tenir una estratègia calendaritzada.
Incentivar les mobilitzacions que es reclamen des del territori i al territori.
Fer pressió als nostres partits o govern si no estan portant a terme les promeses electorals fetes en campanya i si no compleixen els mandats del poble.
Si pensem que la negociació haurà de sortir d’Europa, anar-hi cada vegada que sigui necessari.
Fer mobilitzacions molt visuals que facilitin la comunicació aquí i al món

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada