Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trobada assemblees de base. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trobada assemblees de base. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de gener del 2020

L'ANC 2020. Trobada d'assemblees de base (3. Organització i funcionament de l'ANC i el SN. Resum i propostes)



El darrer punt del document de la trobada d'assemblees de base (AB) de Calaf...

GRUP 3: FUNCIONS I COMPETÈNCIES DE LES AB I DEL SN

1.     COMENTARIS GENERALS

1. Existeix un desencant general a les AB amb el funcionament actual de l’ANC.
2. Es constata que l’assistència a les reunions locals i comarcals va disminuint cada any i que les AT van perdent força de convocatòria. Estan aïllades, sense informació del què fan altres AB arreu del territori.
3. Les decisions sempre van de dalt a baix, del SN a les AB, pervertint el propi esperit assembleari de l’associació. Si el que es vol es fomentar la participació, no s’està fent gens bé.
4. No hi ha unitat estratègica entre AB i SN. No es compta amb les AB, a l’hora de trametre el missatge de l’ANC. Cal recordar i recuperar el protagonisme de les AT 5. També passa en algunes reunions comarcals, depenent dels Secretaris que en formen part, que acaben ser purament informatives i on no s’estimula ni es proposa cap tipus de debat, ni tant sols els que ja s’està debatent al Secretariat Nacional.
6. Manca relació entre comarques i regions.
7. Les AB no tenen cap possibilitat de participar en la presa de decisions.
Les idees, aportacions, suggeriments de les AB no troben resposta per part del SN, o bé, si n’hi ha, arriba tard quan el motiu pel qual s’ha fet, ja no té cap sentit.
8. En aquest sentit, s’informa que actualment les vies de comunicació son dues: a) Enviar un correu a secretaria@assemblea.cat sense cap seguiment posterior del recorregut del comunicat
b) Informar als Secretaris de la regió que correspongui, sense saber si es tramet amb la visió i objectiu que les motiva.
9. Tampoc participen activament en Grups de treball, Projectes, etc.,
10. La informació sobre nous projectes, posicionaments, mobilitzacions, etc., arriba tard i malament. Normalment les AB se n’assabenten abans per la premsa
11. L’estructura de l’ANC s’ha fet molt gran, la màquina del SN s’ha burocratitzat, i per tant el funcionament és lent i a més poc transparent. Hi ha secretaris que treballen molt bé i d’altres que no.
12. L’SN està compost per 77 persones, que si treballessin totes, produiria molta feina i molts resultats. Quantes en treballen realment, potser un 50%?. Comprovant l’assistència als plens es detecta que de mitjana hi assisteixen uns 60 secretaris, i sembla com si en alguns casos la feina s’acabi amb aquesta assistència.
13. El web oficial no funciona correctament com a Agenda dels actes que es programen. 14. Finalment
a) Es denuncien trucades de Secretaris i membres del CP rebudes per algunes AT i fins hi tot socis a títol individual, amb l’objectiu de fer-los canviar d’opinió o de posicionament.
b) Algunes AT i alguns socis, se senten penalitzats pel fet d’organitzar trobades i reunions de forma autònoma, quan són perfectament legítimes.

2. COMENTARIS DELS SECRETARIS NACIONALS ASSISTENTS A LA TROBADA

Al grup de treball hi han assistit dos SN, en principi com a representants de les seves respectives AT. Malgrat això, en vàries de les seves intervencions han parlat com a Secretari tot i que se’ls ha recordat que no era aquest l'espai per fer-ho.
Dos dels seus comentaris són especialment greus, i confirmen a bastament aquest dirigisme del Secretariat Nacional sobre les AB, indicats en el punts 14 a) i b) de l’apartat anterior. Han afirmat:
- Que els secretaris de territori transmetran al SN les demandes de les AT's recollides només si ho veuen convenient.
- Que una de les funcions dels secretaris és influir en les decisions que les AT's puguin prendre, o bé fer-los canviar les que ja han pres, si així ho consideren.

3. PROPOSTES

Arran de tot l’exposat en els punts anteriors, s’han acordat les següents propostes:
1. Establir un protocol que garanteixi que la informació circuli entre les AB i el SN, en ambdós sentits, establint terminis de resposta.
2. Incloure dins de les funcions de la Comissió d’Accions al Territori (CAT), la funció d’altaveu de les AT, establint un sistema de reunions periòdiques amb representants de totes les regions/comarques els quals informaran a les AT del seu territori.
3. Un cop elegits els nous Secretaris Nacionals, hauran de signar un document de funcions i responsabilitats, que els comprometi en el seu compliment.
4. Crear la figura del Síndic de Greuges, promogut per les pròpies AB, que permeti la revocació dels SN que no compleixin les seves funcions i responsabilitats segons document del punt 3) anterior. Aquesta revocació ha de dependre només del territori que els ha votat, sense haver de passar per la Comissió deontològica.
5. Animar les AT perquè es preocupin i s’ocupin que la seva Comarca/Regió sigui realment activa, independentment dels SN que les representen si es considera que aquests no compleixen les funcions corresponents.
6. Animar les AB perquè facin més assemblees/reunions per promoure el debat intern. També que siguin les transmissores del missatge de l’ANC.
Això es potenciarà possibilitant que les Regions/Comarques/AB puguin utilitzar l’eina informàtica per fer consultes, votacions, etc., entre els seus socis. Es creu que la participació podria ser d’un 20% en aquestes consultes telemàtiques que sembla superior a l’assistència presencial.
7. Cal assegurar que hi hagi un traspàs d’informació entre Comarques /Regions, que es comparteixin objectius, idees i preocupacions a nivell nacional. En aquest sentit s’han de promoure trobades entre AB, siguin de la mateixa Regió o no, sense que se sentin penalitzades.
a) Organitzar més sovint trobades com la d’avui a Calaf.
b) Crear un grup de Telegram de coordinadors de Regions/Comarques per tal de compartir idees i propostes que després es faran arribar a les AB corresponents.
8. Fer arribar a les AB el calendari del Plens del Secretariat (dates i lloc) per tal que tinguin temps de preparar Propostes de Resolució quan escaigui.
9. Enviar l’ordre del dia dels Plens a les AB 15 dies abans de la seva celebració per tal que puguin fer arribar els seus comentaris i propostes d’esmenes.
10. Crear una Comissió que vetlli per l’acompliment del Full de Ruta aprovat cada any l’AGO. Si s’han d’introduir canvis substancials durant l’any, motivats per canvis imprevistos de la situació política, cal que es faci consulta als socis.
11. Professionalitzar les àrees d’Informàtica i Comunicació per posar-les al nivell que requereix la nostra associació.

L'ANC 2020. Trobada d'assemblees de base (2. L'ANC com a agent mobilitzador. Resum i propostes)


Continuem amb el document de la trobada d'assemblees de base de l'ANC a Calaf...

GRUP 2: L’ANC COM A AGENT MOBILITZADOR
1. Posicionament polític clar.
2. Comunicació.
3. Recuperar el lideratge mobilitzador.
4. Mobilitzacions.

1. POSICIONAMENT POLÍTIC CLAR

És evident que l’ANC ha estat l’agent mobilitzador més important dels últims anys, tant a  Catalunya com a Europa. Que oferint una imatge de transversalitat, civisme i democràcia, ens hem reforçat i hem ampliat la base de l’independentisme.
Tot això, només ho hem aconseguit quan hem mostrat un missatge clar i un posicionament polític nítid i contundent.
Tots els assistents al grup de mobilització vam estar d’acord que no ens podem deixar arrossegar pels interessos partidistes i que ens cal tornar als orígens de l’ANC.
Sense això les mobilitzacions no podran ser mai l’eina de pressió que han estat durant els últims anys.

2. COMUNICACIÓ

La comunicació es bàsica per l’èxit de les mobilitzacions convocades per qualsevol grup, entitat o partit que vulgui mostrar múscul i potencial mobilitzador.
La pèrdua de pes polític i de mobilització també comporta una pèrdua de pes comunicatiu sobre tot als mitjans. Per tant una bona comunicació prèvia amb els mitjans dels que disposem es bàsica per obtenir un bon resultat al carrer. Liderar el moviment independentista, recuperar la marca com a punta de llança i al mateix temps crear un sentiment de grup, és una de les potes
fonamentals de la mobiltzacio social.

3. RECUPERAR EL LIDERATGE MOBILITZADOR

El primer que hauríem de fer, és reconèixer que actualment la Assemblea ha perdut el lideratge mobiltzador que va mostrar en els anys que ens precedeixen.
Posar-nos a analitzar o a buscar les causes seria un llarg treball i estem segurs que finalment no podríem aclarir, per la diversitat de punts de vista que composen, per sort, la nostra entitat.
No sabem si l’aparició de diferents grups de persones que han decidit sortir al carrer sense esperar l’aprovació, ni el suport de ningú, és fruit de la nostra falta de lideratge mobilitzador. Però sí que estem d’acord que ens hem d’oferir a col·laborar amb aquests nous actors. Com no pot ser d’un altra manera, ells decidiran si volen el nostre suport o no.
De la mateixa manera, ens hauríem d’abstenir de criticar o criminalitzar, en el cas que aquestes accions o actuacions no fossin de la nostra forma d’actuar. No podem pensar que tenim la veritat absoluta per aconseguir la independència.
La eficàcia dels dos primers punts (polític i comunicatiu) posen la primera pedra per recuperar aquest lideratge, que no recuperarem si no tornem a ser insistents i clars en cadascuna de les convocatòries que en el futur fem.
La comissió de mobilització, ha de ser la que valori, analitzi, gestioni com transmetre amb eficàcia el missatge que volem donar en qualsevol de les accions mobilitzadores amb la nostra marca. Pensem que les mobilitzacions són el fruit i l’eina a l’hora que ha donat tota la força a l’Assemblea Nacional Catalana.
Imprescindible és la complicitat entre les tres comissions (política, comunicació i mobilització) per a garantir l’èxit d’una acció.
També ho és la no fiscalització per part del comitè permanent del secretariat, que, en moltes ocasions, ha frenat les comissions.
No podem asseure’ns en una taula, sobre tot amb actors polítics, a demanar permís per convocar una concentració, manifestació o acció. Cal seure-hi amb un missatge clar del què, de l’on i del per què ho fem, sense excloure ningú i amb capacitat negociadora, però sense perdre en cap moment l’essència de l’Anc.

4. LES MOBILITZACIONS

Com han de ser les mobilitzacions és una qüestió que dependrà del context polític i social i a qui van dirigides. Han de tenir un objectiu clar per a poder ser útils. En cap cas ens servirà fer una convocatòria pel sol fet de justificar que estem fent alguna cosa.
Qualsevol acció plantejada per la comissió de mobilització hauria de tenir un relat clar lligat amb l’objectiu, reivindicació o denúncia pública que es vulgui visualitzar.
Per altra banda, des de les assemblees de base, esperem poder tenir l’oportunitat de fer arribar qualsevol tipus de proposta mobilitzadora, al secretariat i en concret a la comissió de mobilització. Cada territori té les seves peculiaritats i segurament accions que podrien tenir certa repercussió en una territorial determinada poden no ser igual d’eficients en d’altres.
Sabem que la comissió d’accions al territori tindria aquesta missió de fer de canal bidireccional, però no ens arriba a les territorials ni tampoc a les sectorials a través de la CAS.
Demanem a aquestes comissions que facin la feina per les que van ser creades en el termini més breu possible.

Relació de suggeriments que s’han recollit de cara a futures i imprescindibles mobilitzacions:
Contundència, més reivindicatives que festives, i amb objectiu polític clar.
Sempre destacant el caràcter de la noviolència en les nostres accions.
Mobilitzacions més llargues i constants, de durada indeterminada si cal.
Desobediència civil coordinada amb altres grups o col.lectius.
Donar suport o coordinar-nos amb altres grups de persones que veuen la
mobilització com una manera de reclamar els nostres drets i reivindicacions.
Ser més actius que reactius i tenir una estratègia calendaritzada.
Incentivar les mobilitzacions que es reclamen des del territori i al territori.
Fer pressió als nostres partits o govern si no estan portant a terme les promeses electorals fetes en campanya i si no compleixen els mandats del poble.
Si pensem que la negociació haurà de sortir d’Europa, anar-hi cada vegada que sigui necessari.
Fer mobilitzacions molt visuals que facilitin la comunicació aquí i al món

L'ANC 2020. Trobada d'assemblees de base (1. L'Assemblea com a actor polític. Resum i propostes)



El passat 18 de gener, va tenir lloc a Calaf una trobada d'assemblees de base de l'ANC. L'objectiu era el de debatre la situació de l'Assemblea en l'actual context polític i quin ha de ser el paper que ha de tenir en aquesta fase del procés d'independència.

Van assistir-hi més de d'un centenar de persones en representació de 50 assemblees. També hi van participar membres d'altres assemblees, a títol personal i, fins i tot, algun membre del Secretariat Nacional (SN) actual.

El debat i, sobretot, les propostes sorgides d'aquesta jornada prenen una importància rellevant davant de la propera Assemblea General Ordinària de l'ANC on caldrà aprovar el Full de ruta 2020-2021 i davant de les properes eleccions al SN de l'organització.

La jornada, el debat i les propostes estan dividides en tres eixos: 1) L'ANC com a actor polític. 2) L'ANC com a agent mobilitzador i 3) Organització i funcionament de l'ANC i del SN

El resum de la jornada i les conclusions s'han fet arribar a totes les assemblees de base i també al SN de l'Assemblea. Per la importància del document, crec que és imprescindible que pugui arribar a tots els associats de l'ANC i a tota aquella persona que pugui estar compromesa en el futur del nostre país. Per això, i després de demanar autorització als organitzadors de la trobada, he decidit penjar-lo en aquest blog.

Són documents llargs, però que cal llegir amb atenció per poder reflexionar adequadament sobre les propostes. 

GRUP 1: L’ANC COM A ACTOR POLÍTIC

1.CONSIDERACIONS GENERALS (primera ronda per a posar en comú quina opinió tenien els membres del grup sobre el tema).

Una majoria (de fet la pràctica totalitat dels assistents) va manifestar:

1.1.En relació al paper de l’ANC:

L’objectiu de l’assemblea és un objectiu polític.

• La comissió d’incidència política hauria de ser el pal de paller entorn del qual s’articulen totes les comissions, especialment la de comunicació i la de mobilització.
• Sense criteri, línia política o objectiu polític no hi pot haver acció política ni mobilització eficient. La mobilització per la mobilització no només no porta enlloc, sinó que acaba debilitant la capacitat de convocatòria de l’ANC.

L’ANC no pot anar a remolc dels partits ni supeditar el seu posicionament a l’opinió dels partits.

• Com que l’ANC ha anat progressivament, i sobretot a partir del 2014, supeditant la seva acció a l’estratègia política i partidista dels partits, mica en mica, ha anat perdent força, pes, lideratge i capacitat de convocatòria. Ha deixat de ser un actor polític de primer ordre.

L’excés de burocratització també ha anat matant l’agilitat i la capacitat ràpida de resposta que requereix tot moviment polític que aspiri a ser decisiu i rellevant.

• L’excés de burocratització, la manca de criteri polític, el partidisme, que s’ha anat instal·lant en els òrgans de gestió, i la repressió han anat convertint l’ANC en una entitat poruga, mediocre i irrellevant.
• El paper de l’ANC no és ni ha de ser el mateix que el dels partits. Ells tenen interessos partidistes legítims, però sovint incompatibles amb les condicions que entenem que es requereixen per a fer possible la independència amb el menor temps possible.
• Cal trobar la manera d’evitar el control dels partits dins del SN de l’Assemblea.
• Si no es vol anar a remolc, cal ser crítics tant amb els partits com amb els altres actors polítics i, si cal, passar-los pel damunt, posar-los davant del mirall de les seves contradiccions. L’ANC ha de ser un agent amb capacitat real de d’incidir en els partits, i no pas a l’inrevés. Hem de fer respecte i ser una amenaça per als partits que considerem que no treballin en la direcció que considerem necessària per assolir‘ l’objectiu de la independència.
• L’ANC no pot ser neutral. Ha de ser el revulsiu que faci reaccionar els partits, que els posi davant del mirall, que parli clar, i digui les coses pel seu nom i, sense eufemismes, denunciï les actituds, accions o posicionaments partidistes, i els obligui a parlar clar també a ells. No es tracta d’estar bé amb tots, sinó de dirl-os, sense embuts, allò que pensem encara que sapiguem que no els agradarà sentir-ho.
• Estem tips d’interpel·lar en va els partits. És debades interpel·lar-los: han demostrat a bastament que acaben fent el que ells creuen que han de fer i que no estan disposats a permetre que l’ANC, ni ningú els marqui el full de ruta. Prioritzen els interessos de partit per damunt dels de la independència.
• L’assemblea en moments d’eleccions ha de donar criteris, anàlisis o missatges clars que aportin, com a mínim als socis, pautes i orientacions de cara a quin vot pot ser més útil a la nostra causa. El vot sembla ser que és l’únic que fa moure els partits i aquí l’ANC s’ha de posicionar.
• L’ANC ha de fer propostes i missatges clars i contundents.
• S’han fet campanyes interessants que es valoren positivament, però que en cap cas poden substituir l’objectiu principal que és el de marcar el rumb per assolir la independència i combatre qualsevol actitud que suposi un fre, una renúncia o entrebanqui l’objectiu.
• Cal adaptar l’estructura i organització de l’ANC als objectius a assolir.
• Es considera que un SN de 77 membres és ingovernable i ineficaç com s’ha pogut comprovar. Cal reduir el nombre de membres. Hi ha qui opina que tots els secretaris haurien de ser elegits pel territori, però també es comenta que de fet tots els secretaris representen el territori (els elegits a nivell nacional han estat elegits per tots els socis i un cop elegits tots tenen les mateixes funcions i
obligacions, tots han de retre comptes als socis, tots representen els socis). En
tot cas es considera que això no és pròpiament matèria del nostre grup i es proposa deixar aquestes qüestions de banda i passar-les al grup 3.
• Conscients que la unitat de l’independentisme era necessària per a assolir l’objectiu, s’han dedicat, sense èxit, molts esforços per assolir-la. Per això es considera que ara cal tocar de peus a terra i ser conscients que per aquest camí no ho aconseguirem. L’objectiu és la independència, no la unitat. No es pot sacrificar l’objectiu per tal de facilitar la unitat.

1.2. En relació als membres de l’ANC i a les assemblees de base

• Els socis no poden desentendre’s de l’entitat i esperar que funcioni sola: és important que coneguin bé els Estatuts, el RRI i el FR (els tres documents que s’aproven a l’AGO) i vetllin per al seu acompliment; que assiteixin a l’AGO per poder-hi votar (darrerament ha disminuït l’assistència a l’AGO, però atès que el
problema s’arrossega de fa temps ara es fa difícil saber si la manca d’interès dels socis és la causa de la disminució de l’assistència, o si aquesta manca d’interès és la conseqüència del fet de no sentir-se escoltats ni tinguts en compte, de la manca de lideratge, de la pèrdua de capacitat real d’incidència política de l’ANC….).
• Així mateix es considera que els membres de l’assemblea també hauríem de fer autocrítica: els socis haurien de fer el seguiment del grau d’acompliment del FR i demanar explicacions quan considerin que no s’està aplicant.
• Hem de deixar el dol, la queixa, i ser proactius. Deixar de ser reactius i ser proactius, avançar-nos als esdeveniments sobretot quan són fàcilment previsibles. Actuar o pronunciar-se quan ja no té remei serveix de ben poc.
• Deixar actituds porugues i conservadores: si preservar o protegir l’entitat ha de comportar renunciar a l’objectiu de liderar, empènyer i marcar el full de ruta
per fer possible la independència, aleshores l’assemblea perd la seva raó de ser i no tindria cap sentit preservar-la.

2. PROPOSTES

2.1. Redactar un Full de ruta concís que marqui una línia política clara (no ambigua).
2.2. Donar només suport als partits que treballin en la direcció del nostre Full de Ruta.
2.3. Impulsar consultes digitals de manera habitual.
2.4. Impulsar la participació activa dels socis en els debats constituents.
2.5. Impulsar la participació en el Consell per la República.
2.6. Impulsar la creació de Consells Locals per la República.
2.7. Reactivar el projecte d’Incidència Política al Territori (IPT) començada als inicis del 2017 per la Comissió d’Incidència Política del SN anterior per tal d’implicar els socis i les assemblees de base en l’anàlisi política i establir un feedbak entre les assemblees i la comissió política.
2.8. No perdre de vista que l’ANC és abans que res i sobretot una entitat política (no és jurídica, ni econòmica, ni de marxandatge, ni un organitzador de les manifestacions de l’11S….) i per tant el funcionament del SN ha de ser àgil, ràpid i eficient. El FR marca la feina del SN per a tot un any i per això ha de ser el més concret possible evitant les ambigüitats a fi i efecte de facilitar la resposta ràpida del SN en moments difícil i imprevistos.
2.9. Proposta feta per una territorial de cara a futures eleccions al Parlament espanyol (mentre formem encara part d’aquest estat): impulsar una candidatura “Escons en Blanc”.
2.10. En aquest sentit, també algunes AT van proposar que, en el cas de noves eleccions al Parlament de Catalunya,  l'ANC estudiés la possibilitat d'impulsar una candidatura. 
2.11. Modificar el redactat de la darrera frases de l’article 2.4 dels Estatuts que diu: «L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions.» La modificació podria consistir per exemple en eliminar o modificar la part destacada en negreta.
L’objectiu d’aquest canvi seria el de deixar la porta oberta per si arriba un moment que arribéssim a la conclusió que no queda altre remei que participar activament en alguna contesa electoral amb un únic objectiu: comprometre’s a fer efectiva la independència.
Aquesta proposta, que s’ha valorat, ha suscitat força debat. Es veuria també com un problema que l’ANC entrés en la batalla electoral justament perquè deixaria de poder fer el seu paper de revulsiu i paper crític i passaria a ser un partit més que podria quedar també atrapat en la lluita partidista. En tot cas, però, s’han valorat les diferents visions i s’ha conclòs que, atès que és un tema delicat i amb posicions oposades, caldria un debat més aprofundit, que valorés a fons pros i contres, abans de posicionar-nos i fer una proposta concreta. Per això s’ha proposat ajornar el debat i plantejar-lo properament com a debat monogràfic.
2.12. Convidar i animar les assemblees de base perquè recuperin el paper i sobirania que tenien inicialment (i continuen tenint), tinguin iniciativa i no estiguin a l’espera dels projectes que els arribin des del SN, sinó que dins del seu àmbit, i d’acord amb el Full de Ruta aprovat, siguin vives i presents al territori i actuïn com a agents crítics i proactius.

divendres, 24 de gener del 2020

VÍDEO: El Consell per la República i els Consells locals. El paper de l'ANC el 2020. Trobada d'assemblees de base de l'ANC. Judici a la cúpula dels Mossos (Darrer programa de Vull una resposta)

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

David Fernández,  Membre del Secretariat Nacional de l'ANC
Montserrat Rossell, coordinadora sectorial empresaris ANC
Francesc Cara, empresari

Davantal

Una vegada més hem de començar aquest programa parlant d’uns dies realment tràgics. El temporal Glòria ha colpejat amb força els Països Catalans. Espectaculars onades de fins a 12 metres. L’escuma envaint les poblacions costaneres de Tossa o de Banyuls. El desbordament de la Tordera que ha ocasionat autèntiques destrosses en les infraestructures i també en els conreus. Devastació també als conreus del Maresme. El perill constant de desbordament del Ter, l’Onyar i el Fluvià. També a Mallorca, on les ones de més de sis metres van obligar a desallotjar algunes cases de Portocolom. El Delta de l’Ebre ha patit especialment la duresa del temporal que ha inundat 3.000 hectàrees d’arrossars i ha erosionat bona part del litoral. Un Delta de l’Ebre que ja fa massa anys que demana mesures per preservar aquest fràgil espai natural. Veïns desallotjats. Destrosses a les vies fèrries, carreteres tallades. Quantiosos danys al litoral de València i Castelló. Els ports de València, Gandia i Sagunt han patit el temporal més intens dels últims 30 anys. I el més greu de tot plegat....el temporal Glòria ha deixat, de moment, un balanç de 5 persones mortes al País Valencià i 4 morts i un desaparegut al Principat.

Jules Verne va dir: “Podem desafiar les lleis humanes, però no podem resistir-nos a les naturals”

Ha començat a l’Audiència Nacional el judici contra el major Trapero, acusat de rebel·lió,  i contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra. El Major Trapero s’ha desvinculat totalment de les decisions del govern de Puigdemont, ha acusat d’irresponsabilitat les declaracions fetes pel Govern en el sentit que els Mossos garantirien el referèndum i ha tornat a afirmar que el cos estava preparat per si s'havia de detenir el president i els consellers després de la declaració d'independència del 27-O.

El Consell per la República a l’exili i els Consells Locals a l’interior de país, conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana són dos dels pilars imprescindibles sobre els quals ha de gravitar l’estratègia d’aquesta segona fase del procés d’independència.

La ciutadania, però, encara manté algunes incògnites o dubtes a l’entorn del Consell per la República i del paper que han de tenir els Consells locals a l’interior del país. També, per a alguns, l’Assemblea Nacional Catalana ha anat perdent protagonisme i, sobretot, aquella força que tenia davant dels partits polítics. Manté la seva capacitat de convocatòria gràcies, com sempre ha estat, a la seva gran xarxa d’implantació, la més important i nombrosa del país. En aquest sentit, hi ha una bona part d’assemblees de base que creuen que l’Assemblea es troba en una cruïlla històrica i que li cal, imperiosament, un canvi de rumb, un replantejament. Que cal una segona etapa de l’ANC que doni resposta a la pregunta “Quin ha de ser el paper de l’ANC en el context polític actual?”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!