Sobre la convocatòria d'eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC

En l’Assemblea General Ordinària de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va tenir lloc de manera telemàtica, el passat mes de març, es va aprovar com a punt 10 de l’ordre del dia la proposta de convocatòria d’eleccions per a un nou Secretariat Nacional (SN). Textualment deia:

“Convocar eleccions al Secretariat Nacional (SN), que se celebraran, com a més tard, el dissabte de la cinquena setmana posterior al moment en què s'aixequi el confinament i sigui possible celebrar reunions amb seguretat. El Secretariat Nacional comunicarà a tots els socis i sòcies l'inici del procés electoral, tan bon punt sigui possible d’iniciar-lo”

La proposta va ser aprovada per 2008 vots a favor, 40 en contra i 84 vots en blanc.

Si fem un cop d’ull als Estatuts, als articles que formen part del capítol VI que es refereix a l’Assemblea General (AG), veurem com ens diu que “La AG és l’òrgan sobirà de l’Associació... que tots els membres de l’Associació queden subjectes als acords de l’AG... que és l’AG la que convoca les eleccions al SN i en fixa la data... i que els acords de l’AG són executius des del moment que s’adopten.

Es fa molt difícil d’entendre, doncs, que l’actual SN hagi pres la decisió d’anul·lar l’acord aprovat en Assemblea General i hagi decidit que les eleccions tindran lloc del 10 al 13 de juny d’enguany, amb una data de presentació de candidatures que va començar el 29 d’abril i que finalitza el 4 de maig. L’ANC ho va comunicar als associats el passat 19 d’abril.

Davant de qualsevol moviment per impugnar aquesta decisió, és molt probable que els juristes de torn s’agafin al “com a més tard” que figura en el paràgraf aprovat per l’Assemblea General i que refusin la impugnació. Hi ha una frase sobre els juristes que diu: “Jo no vull un advocat que em digui el que no puc fer. Quan jo contracto un advocat és perquè em digui com fer el que jo vull fer.”

Malgrat aquest “com a més tard” hauria estat molt més transparent i amb esperit molt més assembleari que la decisió s’hagués sotmès a l’opinió de tots els associats i que les dates  de presentació de candidatures no haguessin estat tan ajustades. La sensació és de massa pressa i com diu la coneguda dita; “La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que, a més, ha de semblar-ho”.

L'ANC 2020-2021. “Si el govern català fa el que ha de fer per aconseguir un estat propi ens tindrà al darrere, però si no haurem d'anar al davant.”(Carme Forcadell, abril de 2012)

11 de setembre de 2012

Dimarts, després de conèixer els resultats de l’Assemblea General Ordinària(AGO) de l’ANC, vaig escriure l’article “ANC: Full de ruta i Estatuts aprovats. És aquest el camí? (Algunes reflexions i algunes realitats)”.

He rebut alguna comentari (sempre constructiu) en el sentit que algunes persones implicades en l’Assemblea, sobretot les que han format part del Secretariat Nacional (SN) en els darrers anys, podien interpretar l’article com una critica, una censura a com han gestionat l’ANC i a la feina que han fet els respectius SN. Més encara, tenint en compte el fet que estic a l’ANC des del principi, que vaig ser-ne vicepresident del 2013 al 2105 i membre del SN del 2012 al 2015. Em deia el company que a l’article li sobrava alarmisme i li faltava constructivisme.

Les persones que em coneixeu la meva trajectòria sabeu que la meva intenció no podia ser aquesta de cap manera. L’article pretenia resumir algunes realitats perquè és bo dir les coses tal com són, Les realitats no es poden amagar si no és dient mentides o tergiversant la veritat.

Respecte a l’AGO, les xifres i els percentatges de les votacions són les que són. Cadascú les pot interpretar a la seva manera i com cregui convenient. Em reafirmo en el fet que la majoria de justificacions de la ponència per no acceptar segons quines esmenes eren de poc nivell i mancades d’argumentació i, sobretot, no acabo d’entendre que moltes no fossin transaccionades i, per tant, acceptades, ja que el que feien era desenvolupar punts només enunciats en la ponència amb un redactat massa obert, massa políticament correcte. Que el Full de ruta aprovat és, en bona part, fluix pel que fa a continguts i ha estat redactat amb poca capacitat d’anàlisi crítica, d’audàcia i de gosadia. Si l’analitzem, comprovarem que no hi gaires canvis substancials respecte a l’anterior del 2019-2020.

També, cal reconèixer que sempre (i remarco, sempre!) és molt difícil que prosperin els textos de les esmenes que es presenten en una AGO, per això és molt important la capacitat de transacció d’esmenes.

Vaig escriure un article alarmista? Més aviat diria que era un article amb un toc d’alarma, entenent “alarma” com un “avís o senyal fet en cas de perill”. Més encara, en psicologia es defineix “alarma” com el “sistema mobilitzador del comportament que prepara immediatament una resposta adaptada a una situació urgent.”

Crec que molts estarem d’acord que ens trobem en un context sociopolític molt complicat i que el perill que l’Assemblea no sàpiga o no pugi respondre-hi adequadament existeix. Ni el context, ni la situació de perill és culpa de les persones que han gestionat l’ANC en els darrers temps. Estic segur que, més enllà de les diferències d’opinió i d’estratègia, comparteixo amb la majoria de secretaris i secretàries l’objectiu d’independència, d’un país millor i que tots volem  el millor per l'Assemblea i per al país. Conec molt bé les bambolines de l’ANC i sé com n’és de complicada la feina d’un SN. A més, hi ha un punt molt important i és que els espais i els contextos actuals són molt diferents als de l’etapa 2012-2015.

Faltava constructivisme, em deia el company. Segurament, perquè l’article intentava fer evidents algunes realitats i que els números es poden presentar de moltes maneres. El constructivisme estava en les esmenes.

És cert, però, que cal intentar ser sempre propositiu i constructiu. El que jo anomeno “l’esperit Assemblea”: pensar i actuar sempre en positiu. També sóc dels que crec que qualsevol organització, i l’ANC no n’és una excepció, les formen, les constitueixen i les fan realitat, les persones. Més enllà de fulls de ruta, d’Estatuts i Reglaments, l’ANC serà més útil, més eficient, més influent, més decisiva, més transversal, més independent, segons les persones que formin el seu Secretariat Nacional i segons qui siguin les que ocupin els càrrecs de més responsabilitat.

I més encara.. Depèn, també i com sempre, de nosaltres. L’ANC és la principal organització independentista de la societat civil. La seva xarxa territorial és la més extensa, present arreu del país. Les seves sectorials, autèntics lobbies de pressió en els seus àmbits naturals, omplen de contingut el missatge de l´ANC i les fan indispensables de cara al procés constituent de la República. Les assemblees exteriors presents arreu del món col•laboren a ampliar-ne el ressò internacional. Aquesta xarxa, els seus prop de 50.000 associats i l’experiència organitzativa de gairebé 10 anys fan que sigui la principal eina de què disposem per fer efectiva la independència i proclamar la República catalana.

Quin camí hauria de seguir l’Assemblea a partir d’ara? No seré jo qui ho decideixi, però si que puc donar la meva opinió, propositiva i constructiva.

Faig meves algunes propostes treballades amb alguns companys i que després no han tingut el recorregut que volíem i que sens dubte mereixia. 

1.  Suport total al Consell per la República, que cal que sigui l’òrgan de representació i coordinació de tot el moviment independentista.

2.   Promoure i/o donar suport a totes les mobilitzacions populars que tinguin per finalitat defensar els progressos assolits o defensar les posicions guanyades, ja sigui amb iniciatives sorgides de les mateixes organitzacions civils o del Consell per la República.

3.     Dinamitzar i coordinar la Taula de partits i entitats i exercir el paper d’àrbitre quan calgui. (Malgrat que l’esmena que proposava la creació d’una Taula de partits i entitats no prosperés, res no impedeix de constituir-la. No és imprescindible que figuri en el Full de ruta.)

4.  Promoure la constitució de Consells Locals de la República a totes les poblacions catalanes de més de 1.000 habitants.

5. Impulsar les campanyes de tipus econòmic i financer que tinguin per finalitat l’empoderament de la ciutadania i la desconnexió de les xarxes empresarials vinculades amb el model econòmico-financer de caràcter global.

6.     Impulsar una campanya que tingui per finalitat debatre i arribar a grans pactes  sobre el futur que volem per al nostre país, com la millor manera d’eixamplar el suport social i polític a la instauració de la República Catalana.

7.     Que es respectin les diferents estratègies dels partits independentistes, tant a les Cortes espanyoles com al Parlament Europeu, sempre que responguin a un repartiment de papers dins una estratègia comuna, que tingui com objectiu el desgast del règim del 78 i la projecció internacional de la causa del poble català.

8. Que les properes eleccions al Parlament de Catalunya, siguin plantejades com a eleccions constituents per les forces independentistes. La fórmula que més demostraria a l’electorat la unitat  en l’estratègia compartida i en l’objectiu final seria que es presentessin agrupades  en una única candidatura d’unitat catalana . Tan si és així, com si decideixen presentar-s’hi en candidatures separades, el compromís assumit hauria de ser, que si assoleixen la majoria absoluta d’escons i superen la meitat dels  vots emesos, es  declararà instaurada la República Catalana proclamada el 27 d’octubre de 2017 i s’obrirà un  període constituent que culmini, al cap de sis mesos com a màxim, amb la celebració d’un referèndum per aprovar la Constitució del nou Estat i la posterior convocatòria de les primeres eleccions de la República.

Volem una ANC amb mentalitat i estratègies renovades i amb capacitat de lideratge que pugui reforçar i potenciar la unitat d’acció de tot el moviment independentista. Una “nova” ANC, acompanyada d’una coordinació real i efectiva entre les forces polítiques, les institucions i la societat civil. És el millor remei per evitar caure en un bucle “processista” sense fi o, el que seria encara pitjor, en un desgavell, desorganització i descontrol del moviment, en un campi qui pugui en què tothom actuï segons els seus criteris i estratègies.

ANC: Full de ruta i Estatuts aprovats. És aquest el camí? (Algunes reflexions i algunes realitats)

Tota la informació i gairebé tota l’opinió dels diferents mitjans de comunicació gira, com és natural, a l’entorn de la pandèmia del Coronavirus 2019. La gravetat d’aquest virus, per la seva ràpida propagació de contagi arreu del món, està provocant, més enllà de la tragèdia que representen els malalts que el pateixen i de la pèrdua de vides humanes, un autèntic caos en la vida normal de la societat globalitzada. La pesta del segle XXI fa emergir les nostres pors de societat del primer món en què, una majoria, ens crèiem que podríem viure sempre còmodes i protegits.

Malgrat que l’interès general només viu per i per a la informació de l’evolució de la pandèmia, aquest darrer cap de setmana hi ha hagut la VIII Assemblea General Ordinària (AGO) de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)  amb uns resultats finals de les diferents votacions en què no s’ha produït cap sorpresa. Els diferents informes i les ponències presentades han estat aprovades, en general, amb poca oposició. Les 2 esmenes a la totalitat del Full de ruta no van prosperar. De les altres 117 esmenes presentades (62 als Estatuts i al Reglament de Règim Intern (RRI) i  55 al Full de ruta) només una va ser aprovada.

No discutiré en cap moment la legalitat i validesa dels resultats. Tothom que ha volgut ha pogut dir-hi la seva. Que hi hagi participat més o menys gent no pot servir d’excusa si algú intentés qüestionar-ne els resultats finals. És evident, però, que cal tocar de peus a terra i intentar veure algunes realitats. Com si parlés per mi mateix, vaig reflexionant.

Els membres de l’ANC hem rebut un correu amb un enllaç on podem veure els resultats finals. El primer que vull valorar és el contingut d’aquesta carta, en la línia dels darrers missatges del Secretariat Nacional, té un to triomfador i egocèntric, com també el tenien la majoria de justificacions de la ponència per no admetre les diferents esmenes. Un to indigne de l’Assemblea.

Hi han participat més de sis mil cent membres de ple dret, una xifra que ha superat amb escreix la de la darrera Assemblea General, celebrada el maig passat a Tarragona, on la participació va ser de més de mil dues-centes persones.

Comparar la participació virtual amb la de la darrera AGO per tal d’atribuir-se un mèrit inexistent, és barrejar pomes i taronges amb l’argument que tot és fruita.

Veiem la participació real en dos dels apartats més importants en qualsevol AGO: les esmenes.

Als Estatuts i al RRI les esmenes van ser votades per una franja de socis que oscil·la entre les 750 i 800 persones. Els resultats han estat entre un 60% i un 90% en contra de les esmenes presentades.

Els membres de l’ANC que podien votar eren 44.571. Les esmenes han estat votades, doncs, per un 1,8% del socis amb dret a vot.

Anem al Full de ruta. Em centraré amb les esmenes a les quals, particularment, vaig donar-hi suport i que eren les 64, 66, 77, 93, 94, 100, 107, 109 i 112.

En aquestes esmenes en concret, la franja de socis que han participat en la votació oscil·la entre els 1037 i 1322. Només una esmena ha estat aprovada, la 66 i per un escàs marge (53% a 47%). Tota la resta han estat rebutjades. Els percentatges de vot han oscil·lat entre 61% i el 76%.

El nombre de votants i els percentatges de vot en les altres esmenes no varien gaire de les xifres anteriors.

Les esmenes al Full de ruta, doncs, han estat votades i refusades per un percentatge de vots d’entre el 2,3% al 2,96% del total dels associats amb dret a vot.

Algunes reflexions sobre el resultat final dels Estatuts i del RRI

En el darrer any es va crear una comissió per tal de consensuar una modificació a la composició del Secretariat Nacional de l’Assemblea. La comissió naixia amb l’esperit d’intentar reduir el total de membres que componen actualment el SN (77). Des de fa anys, una de les principals crítiques al SN és la seva burocratització i lentitud en la presa de decisions. És molt complicat debatre qualsevol tema amb un SN tan nombrós.

Amb tot el respecte als companys i companyes que han treballat en aquesta comissió, crec que els resultats finals (que ja formen part dels Estatuts i del RRI) no aconseguiran solucionar (el temps ens ho dirà) els problemes existents. Cinquanta-set secretaris continuen sent molts, sobretot tenint en compte el context sociopolític actual en què, a curt i mitjà termini caldrà prendre decisions de maner àgil i ràpida. El màxim que ha pogut aconseguir és una representació territorial, potser, més proporcional, més compensada.

A més, s’ha establert un altre problema, crec que greu i que des de sempree s’havia intentat evitar. L’ANC va néixer amb un criteri molt clar de representació territorial, un membre, un vot. Les sectorials i els joves tenien el seu paper, important, però no de representació. Ja s’ha advertit, pel dret i pel revés, que l’entrada de representants de sectorials i de joves al SN, més enllà de trencar de manera absoluta el model de representació creat per l’ANC, podria, fins i tot, arribar a comportar problemes legals, si qualsevol soci ho impugna. Per què? Doncs perquè per escollir aquests representants de les sectorials i de joves es confereix doble vot a tots aquells socis que els votin (representació sectorial i territorial), i fins i to, triple vot si, a més, tenen una edat inferior a 35 anys (representació territorial, sectorial i de joves). Com deia la justificació de l’esmena que proposava d’eliminar aquesta representació, alguns grups de socis, a més de votar per escollir els seus representants territorials, poden escollir uns altres representants (sectorials o joves) i influir doblement (o triple) en la composició del Secretariat Nacional. En canvi, alguns altres socis només ho podrien fer un cop.

Permeteu-me que expressi els meus dubtes sobre la representativitat dels candidats sectorials i de joves; al cap i a la fi, es presentaran individualment i seran votats per un nombre, en alguns cas, relativament petit de votants. I tot això, en detriment sobretot dels representants nacionals (se n’ha reduït el nombre), votats per tot el territori.

Reflexions a l’entorn del Full de ruta

S’ha rebutjat l’esmena que proposava la constitució d’una Taula de partits i entitats i s’opta per una “Taula social” amb unes justificacions més que pobres. Es diu que ja existeix una Taula de partits (?) i que com que els partits tenen la seva pròpia dinàmica cal deixar-los de banda i consensuar idees amb les entitats civils. Cito textualment la idea que ja vaig defensar en un altre escrit:  “Precisament perquè els partits VOLEN tenir la seva pròpia dinàmica, és pel que cal influir-hi directament, per fer-los canviar, modificar la seva manera d’actuar. Els partits, malgrat ser la baula feble del procés,  són una eina necessària, també, per aconseguir fer efectiva la independència. Marcar el camí als partits es fa asseient-los a tots en una mateixa taula. Així es va poder arribar al 9-N, en una Taula de partits i entitats que, també i malgrat mil i una dificultats, va tenir el seu paper important en la formació de Junts pel Sí.

S’ha refusat que aquesta Taula de partits i entitats existís amb un únic objectiu: el de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament de Catalunya tinguin un caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República. S’ha refusat el que, aparentment i segons les converses de carrer, tothom demana... o no? La justificació també és de pena i acaba dient que el cal és construir sinèrgies amb la societat civil, obviant una vegada més els partits que “tenen la seva dinàmica”.

S’ha refusat també l’esmena que deia: “Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’Assemblea impulsarà, des de la societat civil, una candidatura oberta de país, que doni prioritat absoluta a la implementació efectiva de la República.” Atenció a la justificació...”No podem posar terminis d’aquest tipus. A més, cal recordar que en l’article 2.4 dels Estatuts posa ben clarament “L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions.”  On diu que l’Assemblea es presentaria a eleccions? Donar suport a una candidatura de país no seria el mateix que només donar suport a les candidatures que defensin la unilateralitat? Per als més nous.... un redactat molt similar figurava en el Full de ruta que es va aprovar el 2015 i que va ser decisiu per acabar aconseguint el Junts pel Sí.

Finalment, s’han refusat totes els esmenes que volien donar la importància que es mereix al Consell per la República a l’exili i també als Consells Locals a l’interior. S’ha refusat, fins i tot, fer una campanya perquè la gent es registri en el cens català, es registri en el Consell per la República. Les justificacions a les diferents esmenes no fan res més que reafirmar-me en la meva opinió que ni el Consell per la República (malgrat que l’ANC hi participa) i encara menys els Consells Locals formen part de cap de les prioritats de l’Assemblea. Són vistos com una “competència”? Com un contrapoder?

Repeteixo, doncs, la meva opinió ja escrita: “Els Consells Locals per la República (CL) són una eina imprescindible per continuar avançant cap a la independència i la República catalana. Els CL són el desplegament a l’interior del Consell per la República, l’única institució republicana en què hi ha representats la majoria de partits i de les organitzacions independentistes de la societat civil. Els CL no són cap contrapoder, tampoc per a l’Assemblea, com algunes persones semblen entendre, sinó que pretenen caminar al costat de les institucions autonòmiques i locals i preparar la població per a la independència. Són elements bàsics perquè el seu ens administratiu i jurídic està situat fora de l’Estat espanyol i, entre molts altres aspectes, les nostres dades estan ben protegides perquè estan custodiades fora del territori espanyol.”

Ni tan sols ha pogut prosperar l’esmena que demanava ”que les persones que formen part del Secretariat Nacional i prenen partit públicament i notòriament a favor d’un partit polític amb opcions contràries als posicionaments de l’Assemblea, no poden representar el principi fundacional de transversalitat de l’Assemblea i no haurien de poder ser membres del Secretariat Nacional.”  La justificació és que, entre altres coses, podria “vulnerar la seva llibertat d’expressió.” A què juguem?

Per primera vegada en nou anys he votat NO a la ponència de l’ANC. Formo part d’aquests escassos, minsos, paupèrrims 182 socis, un 0,4% del total amb dret a vot. A favor, hi han votat 1.985 socis, un  4,45% del total amb dret a vot. Res a dir, resultats legítims i vàlids. Però sobre els que, penso, caldria reflexionar.

He votat NO a la ponència per primera vegada en nou anys. Per tot el que abans he escrit. Perquè el Full de ruta aprovat té moltes mancances, més pel que no diu que pel que diu. No és un autèntic Full de ruta, no té una visió àmplia. Eludeix entrar en molts terrenys (alguns dels que es proposaven en diferents esmenes rebutjades) i ho fa per no entrar en confrontació amb els partits polítics.

Hi ha un arbre que no ens deixa veure el bosc i és el que “L'ANC només donarà suport als partits que apostin per la via unilateral” i que els mitjans ja s’han encarregat de destacar àmpliament obviant tota la resta. Aquest arbre no ens deixa veure el bosc que representa el Full de ruta en general, carregat de timideses i renúncies amagades en un reguitzell de paraules i frases que, com en el llenguatge polític, acaben no dient res.

Sincerament, penso que no s’ha produït el canvi que necessitava imperiosament l’Assemblea. Desitjo i espero que l’ANC pugui redreçar el camí i que no entri en un procés de davallada. Que la força i influència que ha mantingut durant tants anys, i que ha estat decisiva per avançar cap a la independència, no acabi veient-se reduïda a un paper més secundari.

Serem molts els que treballarem per evitar-ho.

L'ANC 2020. Trobada d'assemblees de base (3. Organització i funcionament de l'ANC i el SN. Resum i propostes)

El darrer punt del document de la trobada d'assemblees de base (AB) de Calaf...

GRUP 3: FUNCIONS I COMPETÈNCIES DE LES AB I DEL SN

1.     COMENTARIS GENERALS

1. Existeix un desencant general a les AB amb el funcionament actual de l’ANC.

2. Es constata que l’assistència a les reunions locals i comarcals va disminuint cada any i que les AT van perdent força de convocatòria. Estan aïllades, sense informació del què fan altres AB arreu del territori.

3. Les decisions sempre van de dalt a baix, del SN a les AB, pervertint el propi esperit assembleari de l’associació. Si el que es vol es fomentar la participació, no s’està fent gens bé.

4. No hi ha unitat estratègica entre AB i SN. No es compta amb les AB, a l’hora de trametre el missatge de l’ANC. Cal recordar i recuperar el protagonisme de les AT 5. També passa en algunes reunions comarcals, depenent dels Secretaris que en formen part, que acaben ser purament informatives i on no s’estimula ni es proposa cap tipus de debat, ni tant sols els que ja s’està debatent al Secretariat Nacional.

6. Manca relació entre comarques i regions.

7. Les AB no tenen cap possibilitat de participar en la presa de decisions.

Les idees, aportacions, suggeriments de les AB no troben resposta per part del SN, o bé, si n’hi ha, arriba tard quan el motiu pel qual s’ha fet, ja no té cap sentit.

8. En aquest sentit, s’informa que actualment les vies de comunicació son dues: a) Enviar un correu a secretaria@assemblea.cat sense cap seguiment posterior del recorregut del comunicat

b) Informar als Secretaris de la regió que correspongui, sense saber si es tramet amb la visió i objectiu que les motiva.

9. Tampoc participen activament en Grups de treball, Projectes, etc.,

10. La informació sobre nous projectes, posicionaments, mobilitzacions, etc., arriba tard i malament. Normalment les AB se n’assabenten abans per la premsa

11. L’estructura de l’ANC s’ha fet molt gran, la màquina del SN s’ha burocratitzat, i per tant el funcionament és lent i a més poc transparent. Hi ha secretaris que treballen molt bé i d’altres que no.

12. L’SN està compost per 77 persones, que si treballessin totes, produiria molta feina i molts resultats. Quantes en treballen realment, potser un 50%?. Comprovant l’assistència als plens es detecta que de mitjana hi assisteixen uns 60 secretaris, i sembla com si en alguns casos la feina s’acabi amb aquesta assistència.

13. El web oficial no funciona correctament com a Agenda dels actes que es programen. 14. Finalment

a) Es denuncien trucades de Secretaris i membres del CP rebudes per algunes AT i fins hi tot socis a títol individual, amb l’objectiu de fer-los canviar d’opinió o de posicionament.

b) Algunes AT i alguns socis, se senten penalitzats pel fet d’organitzar trobades i reunions de forma autònoma, quan són perfectament legítimes.

2. COMENTARIS DELS SECRETARIS NACIONALS ASSISTENTS A LA TROBADA

Al grup de treball hi han assistit dos SN, en principi com a representants de les seves respectives AT. Malgrat això, en vàries de les seves intervencions han parlat com a Secretari tot i que se’ls ha recordat que no era aquest l'espai per fer-ho.

Dos dels seus comentaris són especialment greus, i confirmen a bastament aquest dirigisme del Secretariat Nacional sobre les AB, indicats en el punts 14 a) i b) de l’apartat anterior. Han afirmat:

- Que els secretaris de territori transmetran al SN les demandes de les AT's recollides només si ho veuen convenient.

- Que una de les funcions dels secretaris és influir en les decisions que les AT's puguin prendre, o bé fer-los canviar les que ja han pres, si així ho consideren.

3. PROPOSTES

Arran de tot l’exposat en els punts anteriors, s’han acordat les següents propostes:

1. Establir un protocol que garanteixi que la informació circuli entre les AB i el SN, en ambdós sentits, establint terminis de resposta.

2. Incloure dins de les funcions de la Comissió d’Accions al Territori (CAT), la funció d’altaveu de les AT, establint un sistema de reunions periòdiques amb representants de totes les regions/comarques els quals informaran a les AT del seu territori.

3. Un cop elegits els nous Secretaris Nacionals, hauran de signar un document de funcions i responsabilitats, que els comprometi en el seu compliment.

4. Crear la figura del Síndic de Greuges, promogut per les pròpies AB, que permeti la revocació dels SN que no compleixin les seves funcions i responsabilitats segons document del punt 3) anterior. Aquesta revocació ha de dependre només del territori que els ha votat, sense haver de passar per la Comissió deontològica.

5. Animar les AT perquè es preocupin i s’ocupin que la seva Comarca/Regió sigui realment activa, independentment dels SN que les representen si es considera que aquests no compleixen les funcions corresponents.

6. Animar les AB perquè facin més assemblees/reunions per promoure el debat intern. També que siguin les transmissores del missatge de l’ANC.

Això es potenciarà possibilitant que les Regions/Comarques/AB puguin utilitzar l’eina informàtica per fer consultes, votacions, etc., entre els seus socis. Es creu que la participació podria ser d’un 20% en aquestes consultes telemàtiques que sembla superior a l’assistència presencial.

7. Cal assegurar que hi hagi un traspàs d’informació entre Comarques /Regions, que es comparteixin objectius, idees i preocupacions a nivell nacional. En aquest sentit s’han de promoure trobades entre AB, siguin de la mateixa Regió o no, sense que se sentin penalitzades.

a) Organitzar més sovint trobades com la d’avui a Calaf.

b) Crear un grup de Telegram de coordinadors de Regions/Comarques per tal de compartir idees i propostes que després es faran arribar a les AB corresponents.

8. Fer arribar a les AB el calendari del Plens del Secretariat (dates i lloc) per tal que tinguin temps de preparar Propostes de Resolució quan escaigui.

9. Enviar l’ordre del dia dels Plens a les AB 15 dies abans de la seva celebració per tal que puguin fer arribar els seus comentaris i propostes d’esmenes.

10. Crear una Comissió que vetlli per l’acompliment del Full de Ruta aprovat cada any l’AGO. Si s’han d’introduir canvis substancials durant l’any, motivats per canvis imprevistos de la situació política, cal que es faci consulta als socis.

11. Professionalitzar les àrees d’Informàtica i Comunicació per posar-les al nivell que requereix la nostra associació.

L'ANC 2020. Trobada d'assemblees de base (2. L'ANC com a agent mobilitzador. Resum i propostes)

Continuem amb el document de la trobada d'assemblees de base de l'ANC a Calaf...

GRUP 2: L’ANC COM A AGENT MOBILITZADOR

1. Posicionament polític clar.

2. Comunicació.

3. Recuperar el lideratge mobilitzador.

4. Mobilitzacions.

1. POSICIONAMENT POLÍTIC CLAR

És evident que l’ANC ha estat l’agent mobilitzador més important dels últims anys, tant a  Catalunya com a Europa. Que oferint una imatge de transversalitat, civisme i democràcia, ens hem reforçat i hem ampliat la base de l’independentisme.

Tot això, només ho hem aconseguit quan hem mostrat un missatge clar i un posicionament polític nítid i contundent.

Tots els assistents al grup de mobilització vam estar d’acord que no ens podem deixar arrossegar pels interessos partidistes i que ens cal tornar als orígens de l’ANC.

Sense això les mobilitzacions no podran ser mai l’eina de pressió que han estat durant els últims anys.

2. COMUNICACIÓ

La comunicació es bàsica per l’èxit de les mobilitzacions convocades per qualsevol grup, entitat o partit que vulgui mostrar múscul i potencial mobilitzador.

La pèrdua de pes polític i de mobilització també comporta una pèrdua de pes comunicatiu sobre tot als mitjans. Per tant una bona comunicació prèvia amb els mitjans dels que disposem es bàsica per obtenir un bon resultat al carrer. Liderar el moviment independentista, recuperar la marca com a punta de llança i al mateix temps crear un sentiment de grup, és una de les potes

fonamentals de la mobiltzacio social.

3. RECUPERAR EL LIDERATGE MOBILITZADOR

El primer que hauríem de fer, és reconèixer que actualment la Assemblea ha perdut el lideratge mobiltzador que va mostrar en els anys que ens precedeixen.

Posar-nos a analitzar o a buscar les causes seria un llarg treball i estem segurs que finalment no podríem aclarir, per la diversitat de punts de vista que composen, per sort, la nostra entitat.

No sabem si l’aparició de diferents grups de persones que han decidit sortir al carrer sense esperar l’aprovació, ni el suport de ningú, és fruit de la nostra falta de lideratge mobilitzador. Però sí que estem d’acord que ens hem d’oferir a col·laborar amb aquests nous actors. Com no pot ser d’un altra manera, ells decidiran si volen el nostre suport o no.

De la mateixa manera, ens hauríem d’abstenir de criticar o criminalitzar, en el cas que aquestes accions o actuacions no fossin de la nostra forma d’actuar. No podem pensar que tenim la veritat absoluta per aconseguir la independència.

La eficàcia dels dos primers punts (polític i comunicatiu) posen la primera pedra per recuperar aquest lideratge, que no recuperarem si no tornem a ser insistents i clars en cadascuna de les convocatòries que en el futur fem.

La comissió de mobilització, ha de ser la que valori, analitzi, gestioni com transmetre amb eficàcia el missatge que volem donar en qualsevol de les accions mobilitzadores amb la nostra marca. Pensem que les mobilitzacions són el fruit i l’eina a l’hora que ha donat tota la força a l’Assemblea Nacional Catalana.

Imprescindible és la complicitat entre les tres comissions (política, comunicació i mobilització) per a garantir l’èxit d’una acció.

També ho és la no fiscalització per part del comitè permanent del secretariat, que, en moltes ocasions, ha frenat les comissions.

No podem asseure’ns en una taula, sobre tot amb actors polítics, a demanar permís per convocar una concentració, manifestació o acció. Cal seure-hi amb un missatge clar del què, de l’on i del per què ho fem, sense excloure ningú i amb capacitat negociadora, però sense perdre en cap moment l’essència de l’Anc.

4. LES MOBILITZACIONS

Com han de ser les mobilitzacions és una qüestió que dependrà del context polític i social i a qui van dirigides. Han de tenir un objectiu clar per a poder ser útils. En cap cas ens servirà fer una convocatòria pel sol fet de justificar que estem fent alguna cosa.

Qualsevol acció plantejada per la comissió de mobilització hauria de tenir un relat clar lligat amb l’objectiu, reivindicació o denúncia pública que es vulgui visualitzar.

Per altra banda, des de les assemblees de base, esperem poder tenir l’oportunitat de fer arribar qualsevol tipus de proposta mobilitzadora, al secretariat i en concret a la comissió de mobilització. Cada territori té les seves peculiaritats i segurament accions que podrien tenir certa repercussió en una territorial determinada poden no ser igual d’eficients en d’altres.

Sabem que la comissió d’accions al territori tindria aquesta missió de fer de canal bidireccional, però no ens arriba a les territorials ni tampoc a les sectorials a través de la CAS.

Demanem a aquestes comissions que facin la feina per les que van ser creades en el termini més breu possible.

Relació de suggeriments que s’han recollit de cara a futures i imprescindibles mobilitzacions:

● Contundència, més reivindicatives que festives, i amb objectiu polític clar.

● Sempre destacant el caràcter de la noviolència en les nostres accions.

● Mobilitzacions més llargues i constants, de durada indeterminada si cal.

● Desobediència civil coordinada amb altres grups o col.lectius.

● Donar suport o coordinar-nos amb altres grups de persones que veuen la

mobilització com una manera de reclamar els nostres drets i reivindicacions.

● Ser més actius que reactius i tenir una estratègia calendaritzada.

● Incentivar les mobilitzacions que es reclamen des del territori i al territori.

● Fer pressió als nostres partits o govern si no estan portant a terme les promeses electorals fetes en campanya i si no compleixen els mandats del poble.

● Si pensem que la negociació haurà de sortir d’Europa, anar-hi cada vegada que sigui necessari.

● Fer mobilitzacions molt visuals que facilitin la comunicació aquí i al món