diumenge, 2 de maig de 2021

Lilith...l'arquetip del femení negat per la cultura patriarcal... estendard del feminisme. (Els orígens (o no) del primer home i la primera dona.4 i final)

 

Eva és la dona submisa, a el servei del món patriarcal. Lilit, en canvi, no ha pogut ser sotmesa i així segueix mostrant-se, no només en els textos més enigmàtics del Zohar[1], sinó en moltes representacions literàries i artístiques de la història d'occident, com a signe d'un amor que sobrepassa als homes concrets. Lilit no apareix gairebé mai com l'etern femení positiu, simplement amorós (al servei dels homes), sinó com a expressió de la independència femenina (vista sempre des de la perspectiva masculina): és la dona fatal, l'amor més profund i el risc de la destrucció. És bruixa i amiga, és diable i és deessa. Potser és l'expressió de el risc de l'amor femení, mirat des de l'home..

Qui és Lilith? Escriu Sandra Barba (2016), en un article de Letras Libres: “la dona que s’oposa  a una circumstància desigual, opressiva o injusta.” Altres vegades “algú viu com Lilith, a l’exili social, quan paga el preu de rebel·lar-se davant d’un món fet a mesura dels homes.” [2]

Lilith un mite del feminisme? Un símbol?  Quan es nomena a Lilith? En quines situacions? En el paràgraf anterior hem pogut llegir alguna possible resposta: Ceebrar la valentia de la dona que s’enfronta a l’opressió i a la injustícia. També per donar-se ànims en la derrota quan algú ha d’exiliar-se per lluitar contra el món dels homes. És el mite d'una heroïna, el símbol de la resistència feminista.

A mitjà segle XX, però, va arribar Judith Plaskow, teòloga i activista nord-americana, molt coneguda per ser la primera teòloga feminista jueva. Va escriure un dels textos teològics feministes jueus (i també més importants del segle XX) “Standing Again at Sinai: Judaism from a Feminist Perspective” en el qual argumenta que “l’absència de perspectives femenines en la història jueva ha tingut un impacte negatiu en la religió i va instar les feministes jueves a recuperar el seu lloc a la Torà i al pensament jueu.”

Va escriure també l’assaig “"The Coming of Lilith" (L'arribada de Lilith) que va ser fonamental perquè la figura de Lilith comencés a ser considerada com una figura positiva per a les dones.

Plaskow i el seu grup de teòlogues jueves, interpreta que Lilith i Adam són iguals en tots els aspectes i explica la ruptura de la primera parella en el caràcter autoritari d'Adam, que es va negar a reconèixer la igualtat entre un i altre. "Porta’m les meves figues ara mateix", li ordena i, alhora, pretén relegar-la a les "tasques quotidianes de la llar d'el Edén"[3] Lilith, no està disposada a assumir aquest paper passiu, pronuncia el nom sagrat de Déu i abandona l’Edén. A partiur d’aquí és quan Déu crea la servicial Eva de la costella d'Adam. Un dia, la segona dona d'Adam es troba Lilith en els límits del jardí i descobreix que no és el dimoni responsable de la mort dels nounats -com li havia dit Adam- sinó una criatura igual a ella. Les dues dones es reuneixen per conversar: cadascuna explica la seva història, riuen, ploren, i poc a poc es crea entre elles una relació de sororitat. Mentrestant, Déu i Adam temen el dia en què Lilith i Eva tornin a l'Edèn per reconstruir-lo en els seus propis termes.[4]

Lilith representa l'arquetip del femení negat per una cultura patriarcal i ha servit com a estendard del feminisme. Ella va ser l'única capaç d'articular el impronunciable i veritable nom de Déu. És l'efígie de l'erotisme femení, de la sexualitat desbordant i natural de la dona que apareix intensament atractiva, i alhora, potencialment perillosa en els somnis dels homes sols. "Lilith comparteix la mateixa història de les sirenes, les amazones, les hetairas, totes elles figures femenines que han intentat assumir-se com dones lliures, sense cap necessitat de sotmetre als homes.[5]



[1] Zohar, escrit per Ximon bar Yohaï al segle II, és, juntament amb el Séfer Yetsirà, el llibre central del corrent cabalístic.

[2] Vizcaya Delgado, Mabel. “Reelaborar los mitos. El mito de Lilith.” Universidad de la Laguna.

[3] Judith Plaskow, “The Coming of Lilith. Essays on Feminism, Judaism and Sexual Ethics”.

[4] Barba, Sandra. “La historia feminista de Lilith”.

[5] Nájera, Ozziel, “Mitologías Lilith y Caín ¿Rebeldes o revelaciones?”

 

              

 

Cap comentari :

Publica un comentari