La IX Assemblea General
Ordinària (AGO) de l’ANC tindrà lloc entre el 20 i el 26 de maig i les
votacions es faran de manera telemàtica.
Com sempre, l’Assemblea
presentarà el seu Full de Ruta (FR) 2021-2022 per a l’aprovació o no de l’AGO.
El FR ja haurà passat per les diferents assemblees de base i també haurà
superat el període d’esmenes. Les que hagin quedat vives caldrà votar-les en el
marc de l’AGO.
El document actual del FR,
aprovat pel Secretaria Nacional de l’ANC, el podeu trobar aquí. Voldria
comentar, de manera resumida, les meves primeres impressions de lectura:
El FR fa un relat molt
acurat (evidentment, sintètic) de l’evolució del moviment fins al 2021. També
analitza clarament els fets del mes d’octubre de 2017 (sense entrar a fons en “culpabilitats”)
quan es produeix el fracàs de l’estratègia que s’havia establert i que va rebre
el nom de “la llei a la llei”.
També em sembla molt
encertat l’anàlisi que es fa del que ha anat succeint a partir de finals d’octubre
de 2017. Reprodueixo:
[...]
“amb la sortida a l’exili i l’empresonament del Govern, la repressió de l’Estat
espanyol ja no va deixar de créixer de manera indiscriminada, i el moviment va entrar en una deriva
d’autodefensa, de lluita antirepressiva i d’autolimitació que l’ha
desgastat, i que és on a Espanya li interessava situar la nostra lluita i
resistència.”
La crua realitat és la que
remarca el punt 24 del FR:
“El
moviment, sense saber trobar un nou enfocament i una nova concentració de força,
es va centrar a denunciar la deriva
antidemocràtica de l’Estat i la limitació de drets civils i socials,
intentant trobar una sortida democràtica que Espanya en cap cas oferirà. Ens
cal, doncs, sortir d’aquest posicionament de denúncia i actuar amb més
proactivitat.”
L’Assemblea opina el que
opina la majoria de l’independentisme de a peu pel que fa a la negativa
confrontació i desqualificació entre els diferents partits polítics
independentistes que origina només “cansament,
desmobilització i decepció, i va molt en detriment del moviment i de les seves
bases.” I apunta: “L’independentisme
no està ni fragmentat ni confrontat: qui ho està és la seva representació
política...” I, en termes generals, hi estaria d’acord també.
És bo i convenient que el FR
reflecteixi la pèrdua de 640.000 vots que va patir l’independentisme en les
darreres eleccions i que no va ser, com alguns diuen, efecte de la pandèmia:
[...]cal
una reflexió, especialment de les candidatures independentistes, sobre aquesta
disminució de vot real, que no és només atribuïble a l’increment d’abstenció
per efectes de la covid-19, sinó en bona
part a la desmobilització, el cansament i l’estupefacció provocats per
l’enfrontament entre companys de lluita i per les desautoritzacions públiques
de línies estratègiques. Tot això no afavoreix gens un moviment que al
febrer passat estava en condicions de donar un resultat i missatge al món
encara molt més rotund.” I acaba posant el dit a la nafra: “El moviment independentista es troba en
una situació de bloqueig estratègic i
polític.”
L’Assemblea aposta per la
confrontació i la desobediència civil... Més aviat per les desobediències civils “simultànies
i persistents (en fronts com
l’institucional, l’econòmic, el fiscal, el jurídic, el mediàtic,
l’internacional, el social i el de mobilització popular)...”
Cal una estratègia conjunta clara i objectius definits –continua el FR- en tots els fronts: “La diplomàcia, les institucions, el front
judicial europeu, la mobilització de la societat civil
diversa, les desobediències i el desgast persistent, i que permetin, amb
constància i determinació, crear una
situació de molts fronts actius que debilitin alhora l’Estat a Catalunya.”
No ens podem centrar
únicament en la lluita democràtica (“això va de democràcia”) ni en la lluita
antirepressiva (“Aminstia”, “llibertat presos polítics”).
És bo també que es parli d’un
projecte finalista, però que, alhora,
sigui “percebut com a veritable” i no com un relat farcit de frases
carregades d’esperança i il·lusions.
Que el FR inclogui aspectes
com la “voluntat d’existir d’una nació
i la reafirmació constant d’aquesta voluntat”, dels “drets històrics conculcats”. També del “País que volem” (un projecte oblidat per l’ANC a partir de 2015)
de “difondre entre la
ciutadania catalana l’horitzó de país a
què l’independentisme aspira, tot ajornant
les discussions pròpiament partidistes, que només tindran sentit en el marc
del joc polític democràtic del futur estat català ja constituït; de la “continuïtat històrica de la nació catalana
i de la llengua que la defineix”.
Més coses....
”
[...] bastir
una xarxa d’entitats i plataformes civils,
tan àmplia com sigui possible, per acordar una estratègia conjunta i uns
objectius definits que permetin actuar coordinadament [...] reconsiderar la importància de les administracions
locals en aquest front de resistència institucional i atorgar-los un
protagonisme més gran.”
Cal
oposar-se a les agressions lingüístiques
constants [...] promoure la devolució a la llengua catalana de la plenitud i la
dignitat que li pertoquen com a llengua comuna i d’identificació del poble català.
[...] l’Assemblea hauria de trobar-se entre els promotors d’un gran pacte nacional per la llengua, que caldria que
s’acompanyés de l’imprescindible exercici
de militància i desobediència lingüístiques.”
El FR que ens proposa el
Secretariat Nacional per al 2021-2022, contràriament als dels darrers anys, és
un bon FR, el millor des de fa tres o quatre anys; si més no en les diferents anàlisis
que inclou i també en el marc teòric que ens proposa. Un altre tema és com es
podran dur a la pràctica les idees que exposa. Els projectes només ens aporten
l’enunciat i poca cosa més.
Em sembla totalment fora de
lloc que gairebé no se citi el Consell per la República. L’Assemblea caldria
que es pronunciés en com creu que hauria de ser i funcionar aquesta eina que
podria ser tan valuosa per al procés d’independència. Segurament això confirma
el que alguna vegada ens ha arribat i que és que la majoria de l’actual Secretariat
Nacional no hi creu i no hi aposta clarament.
L’Oriol Izquierdo ho explica
molt millor que jo en aquest article.
En tot cas, la meva opinió és
que aquest any partim d’un bon FR que es pot i caldria millorar en alguns
aspectes i que són les assemblees de base i tots els associats els que en tenim
l’oportunitat a través de les esmenes... i esperem que les més importants pugin
quedar vives per poder votar-les en l’AGO dels propers 20 al 27 de maig.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada