Catalunya es troba en un moment clau per repensar el seu futur. Amb una població que ja supera els 8 milions d’habitants i un creixement sostingut en les darreres dècades, cada cop és més evident que la “Catalunya dels 10 milions” no és viable, ni des del punt de vista mediambiental, ni social, ni identitari. Alguns estudis i anàlisis ja apunten que el país té una sobrepoblació estimada en dos milions de persones, la qual cosa genera tensions en diversos àmbits que afecten profundament el teixit del país.
En
l’informe anual de la Síndica de Greuges corresponent al 2024, Esther
Giménez-Salinas, ja va alertar que
l'administració catalana no està preparada per afrontar les necessitats d'una
població que ha crescut fins als 8 milions d'habitants. Des de l'any 2000, la
població ha augmentat en gairebé dos milions de persones, amb un 71,2% d'aquest
creixement corresponent a ciutadans d'origen migrant. Actualment, un 21% dels
habitants del país han nascut a l'estranger, i aquest percentatge s'eleva al
40% entre els joves de 24 a 40 anys.
Miquel
Puig, en un article titulat “Catalunya: alguna immigració ja no suma" qüestionava
la idea que tota immigració sigui
beneficiosa per a Catalunya. Argumentava que l'alta afluència d'immigrants poc
qualificats ha contribuït a l'estancament de la productivitat i la renda per
càpita catalana, que actualment és un 11% inferior a la del País Basc.
Més
enllà de qualificar si l’arribada de tanta gent de fora és bona o dolenta,
potser caldria reflexionar si el país no funcionaria millor amb un flux
immigratori com el basc, que ha afegit 160.000 habitants a la seva població
aquest segle, mentre que a Catalunya n’ha afegit gairebé 2 milions. Al mateix
ritme que el basc, la població de Catalunya estaria lluny encara dels 7
milions, en comptes d’haver superat els 8.
Puig
destaca que aquest creixement demogràfic ha sobrecarregat els serveis públics,
encarit l'habitatge i pressionat a la baixa els salaris en sectors bàsics.
Assenyala que, mentre alguns sectors econòmics es beneficien d'aquesta mà
d'obra barata, el cost real recau en la societat mitjançant subsidis encoberts
En
l’àmbit social, la sobrepoblació ha provocat un augment de la densitat en les
grans ciutats i àrees metropolitanes, amb conseqüències directes sobre l’accés
a l’habitatge, els serveis públics i la qualitat de vida. El creixement
descontrolat genera barris segregats, desigualtats creixents i tensions en la
convivència. La cohesió social es veu amenaçada quan la integració no es
produeix de manera natural i quan les polítiques públiques no poden seguir el
ritme del creixement demogràfic.
Un
dels efectes més visibles d’aquest excés de població és el problema amb
l’aigua. Catalunya pateix episodis recurrents de sequera, agreujats pel canvi
climàtic i per una demanda creixent que supera la capacitat dels recursos
hídrics disponibles. L’agricultura, la indústria i el consum domèstic
competeixen per una aigua que no dona l’abast, i això genera situacions
crítiques, especialment a l’estiu. La gestió sostenible del territori es veu
compromesa per una pressió demogràfica que no para de créixer.
Miquel
Puig, en l’estudi ·”Transicions: algunes mutacions de l’economia catalana en
l’horitzó 2050”, assegura que Catalunya ja està en temps de descompte per
garantir el subministrament d'aigua i d'energia a una població extra (un 20%
més que l'actual) que ara com ara tampoc no té garantit un habitatge.
En
el cas de l’habitatge, tornem a Miquel Puig que afirma que si bé el president
Illa va anunciar un ambiciós programa per crear 50.000 habitatges públics en
els pròxims sis anys, cal tenir present que ni amb això solucionaríem el problema. Al ritme
actual, la immigració exigiria crear-ne més de 30.000 cada any (és a dir, un
mínim de 180.000 en els mateixos sis anys).
Per
evitar la saturació actual de l’ensenyament i de la sanitat calen grans
inversions econòmiques i també de personal. Si la població continua creixent la
situació serà, encara, molt més greu,
Des
del punt de vista lingüístic, aquesta sobrepoblació ha comportat un retrocés
alarmant en l’ús del català. L’arribada massiva de persones provinents de fora
del domini lingüístic propi, sovint sense coneixement de la llengua, ha
afavorit la consolidació del castellà com a llengua franca en molts entorns
socials i laborals. Això dificulta la normalització del català, que ja és
minoritzat en àmbits com la justícia, el comerç o les plataformes digitals. Tot
i els esforços del sistema educatiu, la transmissió intergeneracional de la
llengua es debilita, i cada vegada més joves tenen el català com a segona
llengua o només l’usen en contextos formals
Pel
que fa a la cultura pròpia, Catalunya ha estat històricament un país
acollidor i obert, i la diversitat ha aportat riquesa i pluralitat. No obstant
això, la manca de polítiques efectives de promoció de la cultura catalana entre
els nouvinguts ha fet que aquesta diversitat sovint no es tradueixi en una
veritable integració. El risc és que la cultura pròpia es dilueixi en un mosaic
on no hi ha un eix comú compartit, i que la identitat catalana, construïda al
llarg de segles, perdi pes i centralitat.
Tornant
a l’informe de la Síndica de Greuges, Garcés assenyala que el problema rau en
contextos que generen segregació i dificulten l'accés a serveis bàsics. També
adverteix contra la politització de la immigració, que pot alimentar l'extrema
dreta, i defensa la necessitat d'un debat sincer i estructurat. De fet és el
que està passant, les polítiques demogràfiques s'’han deixat en mans de l’extrema dreta i la resta
de formacions polítiques eviten aquest debat que demanava la Síndica. .
En
definitiva, la demografia és avui un dels grans reptes de Catalunya. Cal
afrontar-lo amb valentia i realisme, entenent que el territori té uns límits
físics i socials que no es poden ignorar. Si no es prenen mesures decidides per
contenir el creixement poblacional, garantir l’ús del català, reforçar la
cohesió social i preservar els recursos naturals, el futur de Catalunya com a
nació sostenible, cohesionada i amb identitat pròpia estarà en un risc més que
evident,
Fonts:
Informe anual Síndica de Greuges 2024
La Catalunya (econòmica) dels 8 milions d’habitants . GemmaFonseca.Via Empresa
Catalunya: alguna immigració ja no suma. Miquel Puig. DiariARA
Transicions: algunes mutacions de l’economia catalana enl’horitzó 2050. Miquel Puig
