"De relleus tropicals", el microconte del dia (Dia 87 del confinament. Dia 84 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 87

Dia 84 de l'Estat de setge

Déu méu! allibera'm dels meus amics! Dels enemics, ja me n'encarrego jo 

(Voltaire)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

VUITANTA-SETÈ DIA  (DIUMENGE 7 DE JUNY)

Microconte 87 : De relleus tropicals

L’acomiadaren de monitor submarinista perquè,  sota els esculls de Cozumel i amb aprenents femenines, no deixava escapar mai l’oportunitat d’acaronar les perles. I no només les del mar. 

Joan Pinyol

(Del llibre Micromèxics. Brosquil edicions, 2007)

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"La mare natura", el microconte del dia (Dia 86 del confinament. Dia 83 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 86

Dia 83 de l'Estat de setge

Lluny es veien muntanyes i muntanyes; tota una escala de grisos i de blaus. La pau de la terra respirava al meu voltant (Mercè Rodoreda. Quanta, quanta guerra)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

VUITANTA-SISÈ DIA  (DISSABTE 6 DE JUNY)

Microconte 86 : La mare natura

Dues hores abans de l’arribada a la pista d’esquí de la família reial, un autocar ple a vessar de guardaespatlles va fer-se pas a Cabreira Peret. En pocs minuts es van calçar els esquís i van inspeccionar el terreny.

Vint-i-cinc descensos sincronitzats després, pel mig de les principals pistes i tot formant una serp ben acompassada, els primers trenta-cinc guardaespatlles van anar frenant als peus de cada arbre per fer-hi guàrdia permanent i per remenar la neu que hi havia damunt les arrels. D’altres van recollir mostres de neu en pols del mig de la pista i d’escorça dels arbres i, en helicòpter, les van enviar a un laboratori oficial per tal d’analitzar-les. Un parell més, van contactar amb el Servei Meteorològic Nacional perquè els facilités una predicció fiable del lloc, de cara a les properes cinc hores. I dos més van repassar amb un pinzell fi cada racó de l’estructura metàl•lica del telecadira que havia de projectar els monarques, encara més amunt.

Abans de les testes coronades, va aparèixer també una furgoneta de material esportiu amb els esquís nous de trinca que havien de menester els monarques i la descendència directa.

I aleshores sí, entre un eixam d’helicòpters, que per poc que no topen amb el que tornava del laboratori, la família reial, sota ulleres de grans dimensions i anoracs llampants, va davallar dels cels, es va calçar els esquís que els esperaven a peu de telecadira i va enfilar costa amunt, entre vint-i-set guardaespatlles asseguts colze a colze que no paraven de mirar en totes les direccions. En una van interceptar un esquirol que esmolava una pinya i li van llançar una xarxa al damunt. No fos cas.

A mig descens, però, entre els guàrdies que es quadraven a banda i banda a tocar de cada arbre, la mare natura tampoc no va voler ser menys i els va obsequiar amb una allau que els va colgar a tots. 

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Belleses imperennes", el microconte del dia (Dia 85 del confinament. Dia 82 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 85

Dia 82 de l'Estat de setge

Allò que ens agrada pensar sobre nosaltres mateixos i allò que realment som rarament tenen molt en comú (Stephen King)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

VUITANTA-CINQUÈ DIA  (DIVENDRES 5 DE JUNY)

Microconte 85 : Belleses imperennes

Quan la Venus emergí de les aigües per a alegria dels Botticellis i per a sorpresa de la gran multitud de banyistes, que s’aplegaven a la platja llegint revistes del cor, se sentí tan criticada per les seves formes, segons les veus més contràries a les diverses tendències artístiques, que no tingué altre remei que capbussar-se de nou a la recerca de més comprensió. Potser per aquest motiu, dies després sol·licità plaça com a sirena dels Mars del Sud. 

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Igualtats", el microconte del dia (Dia 84 del confinament. Dia 81 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 84

Dia 81 de l'Estat de setge

Fes sempre allò que és correcte. 

Faràs feliç l meitat de la humanitat i sorprendràs l'altra meitat. (Mark Twain)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

VUITANTA-QUATRÈ DIA  (DIJOUS 4 DE JUNY)

Microconte 84 : Igualtats 

L’encerclaven. Així li feien venir més por. I van començar a increpar-la amb insults molt desafortunats. Ella no es va immutar gens. Un dels agressors va assenyalar-la i va proclamar als quatre vents que el nas, negre com tot el seu cos, era massa ample per ser normal. Excepte ella, els altres van estar-hi d’acord. De sobte un va aconseguir que es fixessin en les descolorides mans i van deixar volar tot de rialles ofensives. Un altre va comentar la singularitat del cabell i de seguida van arribar a la conclusió que aquella noia no era com ells motiu pel qual mereixia que la discriminessin. El més radical de tots va sentenciar que no formava part ni de l’espècie humana i que, per aquesta raó, els del seu poble havien acabat malvivint com a esclaus.

L’escalada d’insults va ser tan evident que sort n’hi va haver d’un detall salvador. Cansada de tantes discriminacions absurdes i estèrils, la noia va badallar obertament i els agressors, per aquelles raons de la naturalesa dels homes i de les dones que els fa copiar les accions dels altres, van començar a badallar de la manera amb què ho fa una única raça, la humana. Al final van deixar-la tranquil•la, sense voler confessar les seves conclusions.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Marejos", el microconte del dia (Dia 83 del confinament. Dia 80 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 

Confinament, dia 83

Dia 80 de l'Estat de setge

L'opinió és com el cul... tot el món en té un...(Pepe Rubianes) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

VUITANTA-TRESÈ DIA  (DIMECRES 3 DE JUNY)

Microconte 83 : Marejos

Va decidir no acompanyar la família a la platja amb l’excusa que el viatge en cotxe el marejava. Després d’una hora, sol i abatut de l’apatia de no saber què fer, es va adormir al sofà del menjador durant mitja hora, temps suficient perquè de manera directa, l’interceptés contínuament un raig de sol provinent del balcó i el maregés de tal manera que va acabar traient el dinar.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Desig etern", el microconte del dia (Dia 82 del confinament. Dia 79 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 82

Dia 79 de l'Estat de setge

La saviesa suprema és la de tenir somnis suficientment grans per tal de no perdre'ls de vista mentre els perseguim (William Faulner) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

VUITANTA-DOSÈ DIA  (DIMARTS 2 DE JUNY)

Microconte 82 : Desig etern 

Abatut pel pas dels anys, gairebé cec de tant observar realitats i incapaç de moure’s pel seu propi peu, l’avi, assegut, al banc públic i apartat de tot i de tothom, només sentia el desig més sincer de morir d’una vegada i de posar el punt i final a la seva trajectòria. No obstant això, i per molt que provoqués la mort de diferents maneres, aquesta se li resistia sempre.  Desesperat, i quan ja no podia suportar més aquesta contradicció, una tarda va morir en l’intent d’aconseguir-ho. 

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Enfilades teories", el microconte del dia (Dia 81 del confinament. Dia 78 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangé

Confinament, dia 81

Dia 78 de l'Estat de setge

No crec en el pessimisme. Si alguna cosa no surt de la manera que desitgem, continua endavant. Si creus que plourà...plourà. 

(Clint Eastwood, que ahir va complir 90 anys)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

VUITANTA-UNÈ DIA  (DILLUNS 1 DE JUNY)

Microconte 81 : Enfilades teories

Cansada que la titllessin de maldestra, l’aranya s’inscriví en un curset accelerat per a cosidores. Hi aprengué dues coses: que això del teixir s’ha de portar a la sang i que de ben poca serveix passar-se el dia malparlant de les vides íntimes dels altres. 

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Realitats de somni", el microconte del dia (Dia 80 del confinament. Dia 77 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 80

Dia 77 de l'Estat de setge

Res no es diu que no hagi estat dit abans (Terenci. Eunuc)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

VUITANTÈ DIA (DIUMENGE 31 DE MAIG)

Microconte 80 : Realitats de somni

Quan va obrir els ulls i va veure aquella noia jove, es va convèncer que havia somiat llargament i que el seu subconscient l’havia fet avançar molts anys enllà, durant els quals havia canviat de feina en tres ocasions, li havia crescut una llarga barba, havia testimoniat l’envelliment de l’estimada, i finalment havia perdut la feina i ara es trobava a l’atur. Sort que la visió d’aquella noia, jove i esplèndida, el va convèncer que tot era producte de les seves imaginacions nocturnes i no es va poder estar de somriure sastisfet en veure’s encara jove i en sentir una absoluta plenitud de cos i d’esperit.

Fins que va notar que li coïa la llarga barba, fins que va reconèixer que aquella bellíssima criatura era la seva filla –cada dia més semblant a la mare, de jove- i fins que aquesta mare, castigada físicament per anys de sacrificis i d’angúnies, va entrar a l’habitació, va aixecar la persiana amb energia i va amenaçar-lo amb el divorci si no s’alçava de seguida a buscar feina.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Que corri l'aire!", el microconte del dia (Dia 79 de confinament. Dia 76 d e l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 79

Dia 76 de l'Estat de setge

No hi ha cap gran enginy sense un pessic de follia (Aristòtil)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-NOVÈ DIA (DISSABTE 30 DE MAIG)

Microconte 79 : Que corri l’aire!

L’Antoni la va veure un dia, des de la seva barca, abans que es fongués mar endins i va sentir una atracció molt forta per ella, molt més gran que la que podria despertar-li la sirena més seductora de tot l’oceà.

Un dia, a tocar de les acompassades ones, la veure venir de nou, altra vegada damunt l’esquena d’un home. Però no hi feia res. L’enamorament que sentia per aquella bombona d’oxigen havia agafat dimensions tan incontrolables que, en passar-li pel costat, el cor li va bategar amb una passió inusual i va notar que li faltava l’aire. En vida, no va sentir res més.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Penes volàtils", el microconte del dia (Dia 78 del confament. Dia 75 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 78

Dia 75 de l'Estat de setge

...vaig pensar en tot el que havia perdut: en el temps desaprofitat, en la gent que havia mort o que havia marxat, en els pensaments que ja no tornarien 

(Haruki Marukami. Tòquio blues)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-VUITÈ DIA (DIVENDRES 29 DE MAIG)

Microconte 78 : Penes volàtils

Tenien la complicitat dels poders mentre arribaven remors febles de més amunt del Canigó. “Són temes interns!”, “Nosaltres només tractem entre Estats!”. Al final van tirar pel dret amb una llei feta a mida. Van detenir representants legítims, cantants, professors, colors, activistes i van repartir els delictes. A un canari el van emmanillar pel to del seu plomatge. Van escorcollar un cantant per veure si duia algun odi amagat. Dos activistes van ser acusats de violents i els van mostrar les imatges del dia en què van conduir la pau entre una multitud pacífica. Com que una cosa no lligava amb l’altra, van sentenciar que era una problema de la retransmissió televisiva. A una noia jove van clavar-li l’etiqueta de terrorista, però no se li va enganxar de cap manera. Als docents els van culpar de fer reflexionar l’alumnat. “On s’és vist que es formi lliurepensadors!” Als polítics en actiu els van rebotir cap a una passivitat preventiva... Van construir una gàbia immensa, amb barrots pagats amb dobles comptabilitats i al final tot va quedar en un no-res. Van voler empresonar el vent i aquest, amb la força de les conviccions, es va esfumar cap a la llibertat.

Joan Pinyol

(microconte amb què el 5 de maig de 2018 vaig participar en el projecte "Que la cultura ho inundi tot". A partir d’aquesta frase de Jordi Cuixart es va fer una crida a escriptors d'arreu del país a escriure microrelats o poemes dedicats als presos polítics catalans. Els textos, que no podien passar els 1.200 caràcters, es van anar penjant en el blog inundadecultura.blogspot.com - http://inundadecultura.blogspot.com/…/05/penes-volatils.html

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Estar a l'alçada", el microconte del dia (Dia 77 del confinament. Dia 74 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 77

Dia 74 de l'Estat de setge 

Sol, vine, que el núvol/ tot ell és negror;/ fem-nos companyia/ si també tens por. (Josep Carner. Glossa)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-SETÈ DIA (DIJOUS 28 DE MAIG)

Microconte 77 : Estar a l’alçada

Al Claudi li semblava una solemne bestiesa perquè preferia que el reproduïssin les màquines fotogràfiques i les càmeres de vídeo dels calderins. Però res no havia pogut aturar l’Emília en el seu desig de dibuixar-lo. Quiet, davant del mirall del local de la colla gegantera, restava al seu costat mentre sentien els assajos dels Grallers Escaldats.

No es podia pas negar que la geganta tenia traça. En els moments previs a les cercaviles, acostumava a agafar d’amagat un pinzell i feia els darrers retocs en els seus rostres. No ho sabia ningú, però gràcies a aquestes atencions tan personals, feia temps que els gegants de Caldes de Malavella lluïen d’allò més.

Aquella era una circumstància ben diferent. S’acostava la dotzena festa grossa per als gegants de les terres gironines i l’Emília s’havia entossudit a participar-hi de múltiples maneres. Poc després que enllestís l’autoretrat de la parella i que amagués tant el paper com el pinzell dins l’àmfora, el cap de colla entrà al local i, sense entendre res, es va afanyar a retornar el mirall a lloc. Tenir els honors d’esdevenir vila gegantera era prou especial i no podia fallar res.

La primera sorpresa gegantina arribà amb el veredicte del Concurs de Cartells. Quan el secretari del jurat obrí la plica guanyadora per poc que no perd l’equilibri. L’autora del dibuix seleccionat, que reproduïa els gegants amb tota mena de gràcia i detalls, era l’Emília Quirina, una calderina molt estimada. Durant els tres segons que els assistents van menester per reaccionar, el cap de colla es va recordar d’un mirall, als gegants locals els van pujar els colors a la cara i la cobla es va afanyar a interpretar una sardana de Francesc Mas per tal que aquella vila gironina se sobreposés a un dels desconcerts més agraïts de la seva història.

Joan Pinyol

(microconte guanyador del I Premi de microliteratura convocat a Caldes de Malavella l’any 2004)

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Treballar de gust", el microconte del dia (Dia 76 del confinament. Dia 73 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 76

Dia 73 de l'Estat de setge

Els llibres em van ensenyar a pensar, i el pensament em va fer lliure 

(Ricardo León) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-SISÈ DIA  (DIMECRES 27 DE MAIG)

Microconte 76 : Treballar de gust

Els va fer saber el menú calòric que els acompanyaria mentre li treballessin les terres. Pa, llegum i porc. I per beure un vi com el que farien posible amb la collita. Van preferir només les calories d’aquest últim i la verema es perdé per culpa de les profundes becaines a l’ombra dels ceps. 

Joan Pinyol

Microconte que formava part del projecte “Art a la taula”, d’elaboració de textos brevíssims per a etiquetes de cava amb la col•laboració de Cava Guilera de Lavern-Subirats. 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Amor vital", el microconte del dia (Dia 75 del confinament. Dia 72 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 75

Dia 72 de l'Estat de setge

Quan vegis quants en tens davant, pensa quants en tens darrere 

(Sèneca. Cartes a Lucil·li)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-CINQUÈ DIA  (DIMARTS 26 DE MAIG)

Microconte 75 : Amor vital

Vídua en tres ocasions de forma consecutiva i al poc temps de baixar de l’altar, de seguida es guanyà l’apel•latiu de fulminadora de relacions. Quan decidí no casar-se mai més, per tal de no temptar de nou la dissort, morí d’ensopiment emocional. 

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Qui dia pansa, joventut empeny", el microconte del dia (Dia 74 del confinament. Dia 71 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 74

Dia 71 de l'Estat de setge

La paraula és l'arma més poderosa (Ramon Llull)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SETANTA-QUATRÈ DIA (DILLUNS 25 DE MAIG)

Microconte 74 : Qui dia pansa, joventut empeny

Va sortir de casa amb la butxaca plena de monedes. Com deia aquell, és la trista sort dels porquets guardiola, quan es fan rics els trenquen a mil trossos. I va tornar-hi amb la butxaca plena de cues de pansa. Li havien assegurat que anaven molt bé per fer memòria i, remembrant èpoques pretèrites, fins i tot se li aturà la decrepitud física. Mai no va arribar a vell.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Bases per al benestar" el microconte del dia (Dia 73 del confinament. Dia 70 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 73

Dia 70 de l'Estat de setge

Crec que primer de tot cal adonar-se que hi ha vida abans de la mort i no pas estar obsessionat constantment per saber si hi ha vida després de la mort 

(Eduard Punset)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SETANTA-TRESÈ DIA  (DIUMENGE 24 DE MAIG)

Microconte 73 : Bases per al benestar

Després d’una hora sense tocar de peus a terra, les tres gavines vam apropar-nos al port de Llançà. Com que el cansament era prominent, abans d’arribar a la costa vam decidir reposar les ales en tres barquetes ancorades. Mentre descansàvem en paral.lel, una va dir que havia triat aquella barca perquè l’havia vist navegar i li oferia tota mena de garanties. L’altra va explicar-nos que es refiava més de la marca de les embarcacions i que reposava en una Zodiac perquè havia sentit que era la millor. Jo només em vaig guiar per una plataforma que semblés segura i la resta em va ser ben indiferent.

Mentre allargàvem la conversa una onada ens va cobrir del tot i de l’impuls del vent vam anar a parar a una roca a tocar de la costa, que va assegurar-nos per igual, que ens va permetre assecar el plomatge i que no ens va permetre tenir tants miraments.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Nadal lluminós", el microconte del dia (Dia 69 del confinament. Dia 66 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 

Confinament, dia 69

Dia 66 de l'Estat de setge

Per aquell que té por, tot són sorolls (Sófocles) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SEIXANTA-NOVÈ DIA  (DIMECRES 20 DE MAIG)

Microconte 69 : Nadal lluminós

Tot i el fred polar i la fosca creixent, va instal•lar durant tres hores els llums de Nadal entre les branques de l’arbre del jardí. Ho va fer amb tanta passió i devoció pels artilugis elèctrics que no va veure, ni per casualitat, la brillantor natural de l’estel fugaç que li va passar pel damunt.

Joan Pinyol

(microconte publicat a “La bona confitura”, el bloc del microrelat en català que coordina Jordi Masó Rahola)

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"D'alcohòlics amb nom", el microconte del dia (Dia 68 del confinament. Dia 65 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 68

Dia 65 de l'Estat de setge

La ignorància és la llavor de tot el mal (Plató)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT

SEIXANTA-VUITÈ DIA (DIMARTS 19 DE MAIG)

Microconte 68 : D’alcohòlics amb nom

Deia un vi a l’altre:

- Si no fos pels esperits buits que es volen omplir a costa nostra fins que vessen miserablement, no tindríem la mala fama que ens acompanya.

L’altre vi va continuar reposant per a ser cada any millor.

Joan Pinyol

Microconte que formava part del projecte “Art a la taula”, d’elaboració de textos brevíssims per a etiquetes de cava amb la col•laboració de Cava Guilera de Lavern-Subirats.

Il·lustració de Rosa Armangué

www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"D'inesperades precipitacions", el microconte del dia (Dia 67 del confinament. Dia 64 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 67

Dia 64 de l'Estat de setge

No és possible que es pugui separar el calor del foc o la bellesa d'allò que és etern (Dant Alighieri)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

SEIXANTA-SETÈ DIA  (DILLUNS 18 DE MAIG)

Microconte 67 : D’inesperades precipitacions

En Nord no se’n podia estar de mirar cap avall. Des d’aquella talaia, al capdamunt del major gratacels de la ciutat, observava la vida a una distància imponent. De cop i volta va alçar-se, amb tot el respecte pel que li quedava de vida, i es va llançar al buit. 

Mentre queia la dona que feia uns minuts que havia perdut el nom i el buscava pertot, se’l va mirar de dalt a baix i es va desmaiar mortalment abans que en Nord es fongués per sempre en un impacte definitiu.

Joan Pinyol

(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Les arrels de l'acidesa", el microconte del dia (Dia 59 del confinament. Dia 56 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué 

Confinament, dia 59

Dia 56 de l'Estat de setge

Una petita roca és capaç d'aturar una gran onada (Homer) 

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

CINQUANTA-NOVÈ DIA  (DIUMENGE 10 DE MAIG)

Microconte 59 : Les arrels de l’acidesa

S’havien entaulat com en les millors ocasions. De fet, el motiu de la trobada bé prou que ho reclamava. Eren a punt de tastar els primers fruits del presseguer que havien plantat la primavera passada al jardí de la casa familiar. Després de tastar-ne el primer, tots plegats van arribar a la conclusió que, si bé eren sucosos, també era ben evident que tenien certa acidesa afegida al gust. El més petit de tots comentà que, cansat de mastegar gominoles, ja li estava bé. El pare, però, amenaçà de demandar el pagès que li havia venut les llavors del fruiter. La mare, mentre deixava que el suc del préssec li negués el carmí dels llavis, afegí que per a ella ja estaven bé, que a vegades n'havia comprat de pitjors i a uns preus per enfilar-se pels arbres. La que no digué ni piu fou l'àvia, i tenia les seves raons. Durant anys havia mantingut un secret molt ben guardat i no estava pas disposada a airejar-lo en aquells moments. L'avi, un gran aficionat als caramels de llimona àcida, contràriament al que pensaven tots, estava enterrat sota les arrels del presseguer. 

Joan Pinyol

(Del llibre Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna. Ed. Setimig, 2001) 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa

"Vinya mare", el microconte del dia (Dia 58 del confinament. Dia 55 de l'Estat de setge)

Dibuix Rosa Armangué

Confinament, dia 58

Dia 55 de l'Estat de setge

Tots jorns aprench e desaprench ensemps,

e visch e muyr e fau d’enuig plaser; 

(Jordi de Sant Jordi. "Cançó d'opòsits")

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

CINQUANTA- VUITÈ DIA  (DISSABTE 9 DE MAIG)

Microconte 58 : Vinya mare

Va celebrar la primera fermentació tan efusivament que no quedà ni un llençol damunt el llit. Després d’afegir el sucre dissolt en vi blanc al most, l’embotellà i deixà reposar el futur cava. Durant els nou mesos el sucre es convertí en diòxid de carboni i va anar prenent forma l’aroma, també l’hereu. El dia que va començar a invertir les ampolles per al degollament, la dona trencà aigües. Anava de part, i mentre els colls de vidre expulsaven llevats i tartrats, el fill de la vinya va treure el cap en aquest món. Entre bombolles de felicitat li posaren uns peücs de la mida d’un tap de suro amb un murrió de fil de seda.

Joan Pinyol 

Microconte que formava part del projecte “Art a la taula”, d’elaboració de textos brevíssims per a etiquetes de cava amb la col•laboració de Cava Guilera de Lavern-Subirats. 

Il·lustració de Rosa Armangué

 www.escriptors.cat/autors/pinyolj

#CompartimCultura

#Quedatacasa