Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 86
Dia 83 de l'Estat de setge
Lluny es veien muntanyes i muntanyes; tota una escala de grisos i de blaus. La pau de la terra respirava al meu voltant (Mercè Rodoreda. Quanta, quanta guerra)
MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
VUITANTA-SISÈ DIA (DISSABTE 6 DE JUNY)
Microconte 86 : La mare natura
Dues hores abans de l’arribada a la pista d’esquí de la família reial, un autocar ple a vessar de guardaespatlles va fer-se pas a Cabreira Peret. En pocs minuts es van calçar els esquís i van inspeccionar el terreny.
Vint-i-cinc descensos sincronitzats després, pel mig de les principals pistes i tot formant una serp ben acompassada, els primers trenta-cinc guardaespatlles van anar frenant als peus de cada arbre per fer-hi guàrdia permanent i per remenar la neu que hi havia damunt les arrels. D’altres van recollir mostres de neu en pols del mig de la pista i d’escorça dels arbres i, en helicòpter, les van enviar a un laboratori oficial per tal d’analitzar-les. Un parell més, van contactar amb el Servei Meteorològic Nacional perquè els facilités una predicció fiable del lloc, de cara a les properes cinc hores. I dos més van repassar amb un pinzell fi cada racó de l’estructura metàl•lica del telecadira que havia de projectar els monarques, encara més amunt.
Abans de les testes coronades, va aparèixer també una furgoneta de material esportiu amb els esquís nous de trinca que havien de menester els monarques i la descendència directa.
I aleshores sí, entre un eixam d’helicòpters, que per poc que no topen amb el que tornava del laboratori, la família reial, sota ulleres de grans dimensions i anoracs llampants, va davallar dels cels, es va calçar els esquís que els esperaven a peu de telecadira i va enfilar costa amunt, entre vint-i-set guardaespatlles asseguts colze a colze que no paraven de mirar en totes les direccions. En una van interceptar un esquirol que esmolava una pinya i li van llançar una xarxa al damunt. No fos cas.
A mig descens, però, entre els guàrdies que es quadraven a banda i banda a tocar de cada arbre, la mare natura tampoc no va voler ser menys i els va obsequiar amb una allau que els va colgar a tots.
Joan Pinyol
(Del llibre Glops. Ed. Petròpolis, 2009)
Il·lustració de Rosa Armangué
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
#Quedatacasa
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada