Davant de totes aquestes perspectives, cal evitar que el procés caigui
totalment en mans dels partits polítics.
Evidentment que els partits tenen la seva funció, i molt important, per conduir
aquesta etapa final del procés fins a la independència. Seran els escollits pel
poble, a través d’unes eleccions avançades (espero!), seran els que hauran de
governar el país i, alhora, liderar el procés de transició fins a la declaració
d’independència.
El 9N hem clos una etapa important. Hem
demostrat la nostra capacitat de mobilització i la nostra força, la força de la
gent, que ha desafiat l’Estat espanyol, l’ha desobeït i ha estat el
protagonista del primer gran acte de sobirania.
L’etapa post 9n és la fase política decisiva
que ens ha de portar a la independència i a construir les bases de la futura
República catalana. El camí no pot ser un altre que el d’obtenir la majoria
absoluta en les properes eleccions plebiscitàries, guanyar el referèndum
d’independència i el reconeixement internacional de Catalunya com a nou Estat
d’Europa.
I això només serà possible si tenim eleccions en un màxim de tres mesos.
Allargar el procés ens situa en unes eleccions municipals el maig de 2015 i les
generals a la tardor. El debat passarà de situar-se en el marc nacional català
a centrar-se en problemes i temes locals i en interessos partidistes estatals.
Entre aquestes sensacions agredolces que m’envaeixen durant aquests dies,
n’hi ha una que afecta directament l’Assemblea.
Són només sensacions, intuïcions, si ho voleu... però crec que més d’un
voldria que l’ANC abandonés la seva posició d’actor polític en tot aquest
procés. Crec que més d’un desitjaria que l’ANC es dediqués exclusivament a una
feina de dinamització per aconseguir aquest mig milió de vots que encara ens
falten per anar del tot tranquils. Crec que més d’un voldria que la feina de
l’ANC en aquest post 9N fos simplement això i deixés que la política la fessin
els polítics.
Avui mateix, Salvador Cardús en el seu article titulat Ha arribat el temps
del com, diu que “s’ha entrat en un
període d’una enorme complexitat, les regnes del qual estan més en mans de les
institucions polítiques democràtiques que no pas en les de la societat civil,
que ha de mantenir la seva solidesa però ocupant un lloc més discret.”
És aquest el paper que alguns volen ara que tingui l’ANC? Un paper “més
discret” i que deixem la feina política als polítics?
Una vegada més necessitem cap fred i cor calent...però, sobretot, ulls ben
oberts i oïdes ben atentes.
Fem el nostre debat intern entre totes les Assemblees territorials,
sectorials i exteriors. Extraguem-ne les conclusions que calgui i fem un pas
endavant ferm i decidit amb la nostra proposta i amb el convenciment i la fermesa
que la tirarem endavant fins al final.
No hem arribat fins aquí, no hem arribat tan lluny perquè el procés caigui
ara exclusivament en mans dels partits polítics. L’Assemblea som un actor
principal, conjuntament amb altres, en tot aquest procés i en cap cas
abandonarem aquesta posició que hem mantingut en els darrers dos anys.
He trobat la millor frase per acabar aquest article en les paraules del
periodista Jordi Grau que, en un article recent, afirmava:
“Que el partidisme no
ens faci traïdors. Evidentment li dec la idea original a Jordi Carbonell, el
patriota d'ERC que ens va advertir en la Transició que la prudència no ens faci
traïdors.
La classe
periodística, interessada en molts casos (en tots, potser), va donant missatges
d'uns polítics que juguen al partidisme perquè és el que els interessa i perquè
és lògic que sigui així. Però que no s'equivoqui. La gent, els que vam anar a
votar i a votar sí, els passaran pel damunt si el partidisme els fa traïdors.”
Tinguem-ho ben present… Nosaltres som la força de la
gent.
